Georg Christoph Wagenseil

Georg Christoph Wagenseil (Viena, 1715 - Viena, 1777) fou un compositor austríac. Prestigiós organista, clavecinista i professor de música de l'emperadriu Maria Teresa, de les seves abundants composicions destaca l'òpera Ariodante (1745).

Infotaula de personaGeorg Christoph Wagenseil
Georg Christoph Wagenseil - silhouette 1776.jpg
modifica
Biografia
Naixement29 gener 1715 modifica
Viena modifica
Mort1r març 1777 modifica (62 anys)
Viena modifica
Activitat
OcupacióOrganista, compositor i clavicembalista modifica
GènereÒpera i simfonia modifica
MovimentMúsica barroca modifica
ProfessorsJohann Joseph Fux modifica
AlumnesFrantišek Xaver Dušek, Leopold Hofmann, Johann B Schenk i Joseph Anton Steffan (en) Tradueix modifica
InstrumentOrgue modifica

Musicbrainz: c5dab49e-1f61-4478-a5ad-e7a65a7a5edb Discogs: 970421 IMSLP: Category:Wagenseil,_Georg_Christoph Modifica els identificadors a Wikidata

Es va convertir en deixeble predilecte del kapellmeister de la cort de Viena, Johann Joseph Fux.[1] El mateix Wagenseil va compondre per a la cort des de 1739 fins a la seva mort. També va ocupar càrrecs com a clavecinista i organista. Els seus alumnes inclogueren Joseph Anton Steffan,[2] Johann Joseph Ildefons Michl, František Xaver Dušek (1731-1799),[3] Johann B Schenk (que després seria professor de Ludwig van Beethoven), Leopold Hofmann (1738-1793)[4] i Maria Antonieta d'Àustria. Va viatjar poc, i va morir a Viena després d'haver passat la major part de la seva vida allà.

Wagenseil era una figura musical molt coneguda en el seu moment - tant Joseph Haydn com Wolfgang Amadeus Mozart se sap que es varen familiaritzar amb les seves obres. Les seves primeres obres són barroques, mentre que les peces posteriors són més lleugeres en estil galant. Va compondre una sèrie d'òperes, obres corals, simfonies,[5] concerts, música de cambra i peces del teclat.

Junt amb Josef Starzer i Georg Matthias Monn, Wagenseil fundà el Moviment Preclàssic Vienès (Wiener Vorklassik).

ÒpereModifica

  • La generosità trionfante (1745)
  • Ariodante (1745)
  • La clemenza di Tito (1745)
  • Demetrio (1746)
  • Alexander der Grosse in Indien (1748)
  • Il Siroe (1748)
  • L'olimpiade (1749)
  • Andromeda (1750)
  • Antigono (1750)
  • Euridice (1750)
  • Armida placata (1750)
  • Vincislao (1750)
  • Le cacciatrici amanti (1755)
  • Prometeo assoluto (1762)
  • Catone (?)
  • Merope (1766)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Christoph Wagenseil
  1. Kucaba, John.: "Introduction: Life" in The Symphony 1720 - 1840 Series B - Volume III, ed. Barry S. Brooks (New York & London, 1981) p. xi
  2. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 57, pàg. 1048SBN-84-239-4557-X)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18 segona part, pag. 2636 (ISBN 84-239-4581-2)
  4. Eckhardt van den Hoogen, 2008. El ABC de la música clásica. Ed. Taurus. ISBN 9788430606931. Pàgs. 138-139. [1]
  5. Kucaba, John.: "Thematic Index" in The Symphony 1720 - 1840 Series B - Volume III, ed. Barry S. Brooks (New York & London, 1981) pp. xxxvii - l