Georg Reutter
Georg Reutter (Viena, Àustria, 6 d'abril de 1708 - 11 de març de 1772) fou un músic austríac.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 abril 1708 ![]() Viena ![]() |
Mort | 11 març 1772 ![]() Viena ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Moviment | Música barroca ![]() |
Professors | Antonio Caldara i Georg Reutter l'ancien ![]() |
Alumnes | Michael Haydn ![]() |
Instrument | Orgue ![]() |
Família | |
Pare | Georg Reutter l'ancien ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
El 1727 va compondre un oratori, Abel, i una òpera, Archidamia, per la cort, però fins quatre anys més tard no va rebre el títol de compositor de la cort. Succeí al seu pare com a mestre de capella de la catedral de Sant Esteve i després de la cort, els primers anys en col·laboració amb Pradesi i des del 1757 restà sol. JUnt amb Antonio Bertali contribui a fundar l'escola vienesa de música.[1]
És autor de 31 òperes i serenates, 9 oratoris, gran nombre de cantates, misses, motets, etc. Una simfonia en quatre temps de Reutter va aparèixer en el volum Deukmaler der Tonkunst in Oesterreich.
Com a mestre de capella gaudí de la trista reputació d'haver rebaixat considerablement el nivell de les execucions; s'ha de consignar en el seu descàrrec que el pressupost de música s'havia disminuït molt en aquell temps.
El seu pareModifica
També de nom Georg, havia nascut a Viena el 1656 i mort en la mateixa ciutat el 29 d'agost de 1738; de 1697 a 1703 fou tocador de tiorba de la capella de la cort, després organista i segon mestre i més tard, el 1715, primer mestre de la catedral de Sant Esteve.
Des del 1700 també desenvolupava la funció d'organista de la cort i cambra imperial. En el volum XIII, 2a, del Denkmaler der Tonkunst in Osterreich si contenen 6 capricis, 6 cançons, fuga, ricercare i tocata per a piano i per a orgue d'aquest autor.
BibliografiaModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Reutter |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 50, pàg. 1502 (ISBN 84-239-4550-2)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 408. (ISBN 84-239-4508-1)