George Stuart (Londres, 17 de juliol de 1618 - 23 d'octubre de 1642) fou un noble, senyor d'Aubigny i militar anglès.

Infotaula de personaGeorge Stuart

George Stewart, senyor d'Aubigny, 1638, Anton van Dyck. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1618 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1642 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChrist Church Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil Anglesa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKatherine Stuart (en) Tradueix (1638–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Stewart, Katherine Stuart, Baroness Clifton (of Leighton Bromswold) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEsmé Stewart Modifica el valor a Wikidata  i Maria I d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
GermansJames Stuart, 1st Duke of Richmond (en) Tradueix, Frances Stuart, Countess of Portland (en) Tradueix, George Hamilton, Lord John Stewart (en) Tradueix, James Hamilton, Lord Paisley (en) Tradueix i Lord Bernard Stewart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Fill d'Esmé Stuart, duc de Lennox i Katherine Clifton, baronesa de Clifton, va succeir com a senyor d'Aubigny-sur-Nère al seu germà Henry, que havia mort sense descendència.[1] Es va casar en secret el 1639 amb Lady Katherine Howard, filla de Theophilus Howard, duc of Suffolk i Elizabeth Home, amb qui va tenir dos fills, Charles Stuart, que rebre el títol de duc de Lennox, i Katherine que va rebre el de baronesa de Clifton.

Durant la Guerra dels Segadors va defensar Illa al Rosselló amb 600 homes de l'atac de Juan de Garay Otañez, que atacava amb 5.000 homes i artilleria i va participar en la Batalla de Montjuïc de 1641, situant-se a la muntanya de Montjuïc.

Va participar en la Guerra Civil Anglesa, morint a la batalla d'Edgehill, en la que va morir el 23 d'octubre de 1642.[2]

Referències modifica

  1. The Complete Peerage of England, Scotland, Ireland, Great Britain and the United Kingdom, Extant, Extinct or Dormant, new ed.
  2. Manganiello, Stephen C. The Concise Encyclopedia of the Revolutions and Wars of England, Scotland, and Ireland, 1639-1660. Scarecrow Press, p. 518. ISBN 0-8108-5100-8.