Obre el menú principal

El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors.

Infotaula de conflicte militarSetge d'Illa
Guerra dels Segadors
Setge d'Illa (Catalunya)
Setge d'Illa
Setge d'Illa
Setge d'Illa (Catalunya)
Coord.: 42° 40′ 18″ N, 2° 37′ 17″ E / 42.67167°N,2.62139°E / 42.67167; 2.62139
Tipus batalla i setge
Data 23 al 29 de setembre de 1640
Coordenades 42° 40′ 18″ N, 2° 37′ 17″ E / 42.6717°N,2.62139°E / 42.6717; 2.62139
Lloc Illa
Resultat Victòria franco-catalana
Campanya Ofensiva espanyola de 1640-41
Bàndols
Bandera de Catalunya Catalunya
Estendard reial de França Regne de França
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Estendard reial de França George Stuart Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Juan de Garay
Forces
600 infants 5.000 infants
4 canons
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia els tractes catalans amb els francesos va evitar aturar-los detenint Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams[1] el 23 d'agost.

Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre del 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats ocupant Illa i Millars,[2] i detenir els representants francesos.[3]

La batallaModifica

5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria,[4] provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640, que fou rebutjada pels 600 francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny[5] i l'ajut dels vilatans, entre els quals es trobava Manuel d'Aux Borrellas[6] que van aguantar fins a l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg.

L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, la resistència de la població[7] que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a 500 baixes, i l'aixecament del sometent va fer abandonar el setge als castellans.

BibliografiaModifica

  • La Ville d'Ilhes en Catalogne secourue par l'armée de France commandée par le Mareschal de Schomberg, avec perte de cinq cents Espagnols – lequel secours a sauvé la vie à deux mille personnes qui allaient estre égorgez Paris: l'Isle du Palais, 1640 (esmentat a Ettinghausen La guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època Vol. 1 p. 88 Barcelona: Editorial Curial, 1993)

ReferènciesModifica

  1. John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya
  2. Manel Güell, Juan de Garay, capità general de l’exèrcit de Catalunya (1649-1650)
  3. Josep Sanabre Sanromá, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659) p.101 i 108. Barcelona, 1956
  4. A carn! núm 5
  5. the peerage
  6. A carn! núm 0, Manuel d'Aux Borrellas
  7. Güell, Manuel «Heroisme femení en les guerres d'època moderna». A carn!, n.7, maig 2008, pàg. 5 [Consulta: 1r setembre 2013].