Gerard de Claravall

religiós francès

Gerard de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, abans de 1090, - Abadia de Claravall, 1138) va ésser un monjo cistercenc, germà gran de sant Bernat de Claravall. És venerat com a beat per l'Església catòlica.[1]

Infotaula de personaBeat Gerard de Claravall
Nom original(fr) Gérard de Clairvaux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGérard de Clairvaux
segle XII Modifica el valor a Wikidata
Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon
Mort1138 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Abadia de Claravall Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCistercencs
Monjo i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església anglicana
Beatificació1702, confirmació del culte
PelegrinatgeClaravall (Ville-sous-la-Ferté)
Festivitat13 de juny
IconografiaHàbit cistercenc (blanc), amb una ferida al costat
Família
ParesTescelin de Fontaine Modifica el valor a Wikidata  i Alèthe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBernat de Claravall, Nivard de Claravall i Ombeline de Jully Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Gerard era germà gran de Bernat de Claravall; quan Bernat es feu monjo i entrà al Cister amb alguns coneguts en 1112, Gerard no s'hi afegí i continuà amb la seva carrera militar. Ferit durant el setge de Grancy, fou fet presoner. Durant la seva presó, va meditar i va decidir fer vida religiosa; en sortir, va fer-se monjo cistercenc.

En 1115 va ésser un dels que, amb Bernat, va fundar l'abadia de Claravall. El seu germà, l'abat, el nomenà responsable del celler, hortes, ferreria i les obres en general, a més de portar els assumptes domèstics. A més, era molt hàbil en qüestions manuals i els artesans que treballaven per a l'abadia demanaven el seu consell. Va marxar a Roma acompanyant Bernat en 1137 i en tornar, passant per Viterbo, emmalaltí. Es recuperà i va poder tornar al monestir, però hi morí l'any següent, cantant el salm 148. El seu germà en feu l'elogi fúnebre, una de les seves peces de més valor literari. Canonitzat, la seva festa és el 13 de juny.

Referències modifica

  1. Martyrologium Romanum. Ciutat del Vaticà: Typis Vaticanis, 2004 [Consulta: 2 juny 2022]. 

Enllaços externs modifica