Gerberga de Saxònia

política francesa

Gerberga de Saxònia (913/914 - 5 de maig del 984 a Reims o 3 de febrer de 969 a Laon [1]) fou duquessa de Lotaríngia i va ser després reina de França.

Infotaula de personaGerberga de Saxònia
Gerberga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gerberge de Saxe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement913 Modifica el valor a Wikidata
Nordhausen Modifica el valor a Wikidata
Mort969 ↔ 984 Modifica el valor a Wikidata
Laon Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Saint-Remi Modifica el valor a Wikidata
Abbesse de Notre-Dame de Soissons (fr) Tradueix
959 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs occidentals (939–954)
Duc de Lotaríngia (928–939) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Otoniana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGislebert de Lotaríngia (928, 929 (Gregorià)–)
Lluís IV de França (939, 939 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlberade of Lorraine (en) Tradueix
Matilda de França
Carles de Lotaríngia
Prince Charles des Francs (en) Tradueix
Lotari I de França
Henry of Lothringia (en) Tradueix
Gerberge of Lorraine (en) Tradueix
Hedwige de Lotharingie (fr) Tradueix
Henri, Duc de Lorraine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric I d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata i Matilde de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
GermansEdwiga de Saxònia, Enric I de Baviera, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Brunó de Colònia i Thankmar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Descrita com ben educada i intel·ligent, sempre va estar amb el seu marit (almenys amb el segon) en totes les seves expedicions i batalles. Va organitzar la defensa de la ciutat de Laon assetjada per les tropes d'Hug el Gran. Quan el rei Lluís IV va ser capturat pel duc de Normandia, va lluitar pel regne i va negociar el seu alliberament, probablement amb l'ajuda del seu germà Otó I.

El 954 va tornar a quedar vídua i fou regent durant la minoria del seu fill Lotari amb el suport de la seva germana, la vídua d'Hug el Gran i el seu germà Brunó, arquebisbe de Colònia. A continuació va poder controlar les revoltes dels grans vassalls del regne i va arreglar el matrimoni del seu fill Lotari el 966 amb Emma d'Itàlia, neboda política, per fer aliança amb Alemanya.

Va morir a Reims, el 969, segons algunes fonts, o 984 segons altres; a la làpida a l'interior de l'abadia de Sant Remigi de Reims es llegeix el seu nom i la data de la seva mort: 969. Està enterrada al cor de l'abadia de Saint-Remy de Reims.

FamíliaModifica

Era la filla d'Enric I l'Ocellaire, rei d'Alemanya i de Matilde de Reingelheim (Santa Matilde) i germana de l'emperador Otó I, emperador del Sacre Imperi. Es va casar el 928/929 amb Gislebert duc de Lotaríngia (? - 939), al que va donar quatre fills:

Gislebert va morir durant una batalla perduda a l'octubre de 939 contra l'emperador Otó I, en la que es va ofegar al Rin mentre intentava fugir. La duquessa Gerberga es va tornar a casar a finals de 939 amb el rei de França Lluís IV d'Ultramar (921 -954) al que va donar set fills:

  • Lotari (941 -986), el seu successor en el tron de França;
  • Matilde, (943 - 992) casada el 964 a Conrad III de Borgonya, anomenat el Pacífic;
  • Carles o Carloman, va néixer el 945 i va morir abans de 953;
  • Una nena nascuda el 947/948;
  • Lluís (948 - 954);
  • Carles, duc de Baixa Lorena (953 -991);
  • Enric (953 - 953), bessó de Carles de Baixa Lotaríngia.

NotesModifica

  1. Les terceres nones de febrer, segons l'obituari de Saint-Remy de Reims segon Obits mémorables tirés de nécrologes luxembourgeois, rémois et messins, Revue Mabillon VI (1910-1911), pàg. 273

BibliografiaModifica

  • Cristià Bouyer, Dictionnaire des Reines de France, Librairie Académique Perrin, 1992 ISBN 2-262-00789-6
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerberga de Saxònia