Obre el menú principal

Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.

Infotaula de personaCarles de Lotaríngia
Charles de France fondateur de Bruxelles 976.jpg
Litografia datada cap al 1850 on es llegeix: Fundador de Brussel·les
Nom original (fr) Charles de Basse-Lotharingie
Biografia
Naixement 953
Laon
Mort 993 (Gregorià) (39/40 anys)
Orleans
Lloc d'enterrament Basilica of Saint Servatius Tradueix
Activitat
Ocupació Monarca
Altres
Títol Duc de Baixa Lotaríngia
Família Dinastia Carolíngia
Fills Otó de Baixa Lotaríngia
Gerberga of Lower Lorraine Tradueix
Lluís de Baixa Lotaringia
Ermengarde of Lower Lotharingia Tradueix
Pares Lluís IV de FrançaGerberga de Saxònia
Germans Lotari I de França, Matilda de França i Gerberge of Lorraine Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Carles i el seu germà Lotari

Orígens familiarsModifica

Fill de Lluís IV de França i de la seva esposa Gerberga de Saxònia, era germà menor del rei Lotari I de França i descendent de Carlemany en sisena generació.

Exclusió del tron dels FrancsModifica

El seu pare va posar sota el seu poder les terres de la Borgonya, però el seu germà Lotari les hi va reclamar en assolir la majoria d'edat. El 977 va acusar l'esposa de Lotari, Emma, filla de Lotari II d'Itàlia, de cometre adulteri amb Adalberó bisbe de Laon. El concili de Sainte-Macre que tingué lloc a Fismes, a prop de Reims va exonerar la reina i al bisbe, però Carles va mantenir l'acusació i es va haver d'exiliar a la cort del seu cosí Odó II. Aquest li va prometre que li donaria la corona de França tan aviat se'n desempallegués de Lotari; Carles, a canvi, li donaria el ducat de Lorena. El 978 Lotari va envair Alemanya i va fer seva la capital de l'Imperi, Aquisgrà, però l'expedició, per altra banda, va ser un fracàs doncs no va capturar ni Odó II ni Carles. A l'octubre van ser aquests qui van envair França, devastant les terres de Reims, Soissons, i Laon. En aquesta darrera ciutat Carles va ser coronat per Teodoric I, bisbe de Metz. Lotari va fugir a Paris on va patir setge. El 30 de novembre Odó i Carles van abandonar el setge forçats per un exèrcit d'ajuda enviat per Hug Capet. Lotari i Hug Capet van empaitar al rei alemany i a Carles fins Aachen i van recuperar Laon.

Com que Carles havia estat vassall de Lotari, els seus actes en benefici d'Odó van ser considerats traïció i per aquest motiu se'l va excloure de la línia successòria al tron de França. A la mort del rei dels francs, Lotari I, el 986, els nobles van elegir el fill del difunt, Lluís. Aquest va regnar amb el nom de Lluís V però només durant uns pocs mesos, des del 2 de març del 986 fins a la seva mort accidental el 21 de maig del 987. En tornar a quedar vacant el tron, la majoria dels nobles van proposar a Hug Capet com a nou candidat. Així la dinastia dels Capet va arribar al tron sense tenir en compte a Carles. El matrimoni de Carles amb la filla d'un vassall d'Hug, de baixa procedència, va ser usat com excusa pels seus oponents per excloure'l de la successió. El clergat, amb Adalberó i Gerbert (futur Papa Silvestre II), també va preferir la candidatura d'Hug. Carles va deixar el ducat en mans del seu fill gran Odó per a dedicar totes les seves energies en fer la guerra a Hug. Va ocupar amb el seu exèrcit Reims i Laon. Malgrat tot, el 26 de març va ser capturat i va ser empresonat juntament amb el seu fill Lluís sota la custòdia del bisbe Adalberon, a Orléans, on va morir poc després abans d'acabar-se l'any 993.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar el 970 amb una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i de Troyes. es va casar en segones núpcies amb Adelais, filla d'un vassall d'Hug Capet. Podria haver estat casat per tercera vegada amb Bonne, filla de Godfrey I, comte de Verdun. va tenir fills amb la segona i tercera esposa:

Estudi posteriorModifica

El 1666 el sepulcre de Carles a la basílica de sant Servaci a Maastricht va ser exhumat.[1] Segons sembla per l'estudi fet, hauria estat soterrat el 1001, però aquesta no hauria sigut la data de la seva mort.

Notes i referènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Lotaríngia