Obre el menú principal

Germanós de Patres

Germanós de Patres, bisbe ortodox de Patres (en grec: Παλαιών Πατρών Γερμανός) conegut com a Georges Gotzias (25 de març de 1771 - 30 de maig de 1826) va ser un Metropolità de Patres a Grècia, l'antiga Patres Peloponès –d'aquí el nom en grec del bisbe– per a distingirla de la nova Patres Ftiòtida a la vora de Làmia. Va néixer a Dimitsana en Arcàdia al Peloponès.

Infotaula de personaGermanós de Patres
Palaion Patron Germanos 1865 002.JPG
Biografia
Naixement 25 març 1771
Dimitsana (Grècia)
Mort 30 maig 1826 (55 anys)
Nàuplia (Grècia)
  Q27887175 Tradueix 


  Πληρεξούσιος Tradueix 


  Membre de Filikí Etería 

Dades personals
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Sacerdot i polític
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Germanós de Patres

Revolució gregaModifica

 
Germanós beneint la bandera grega al Monestir de la Santa Laura. Theodoros Vryzakis, 1865

És famós per ser, segons la tradició, el que va beneir la bandera de la llibertat el 25 de març de 1821, al monestir de Saint-Laure (Ayia Lavra), a la vora de Kalavryta, donant el senyal per a la insurrecció de la guerra d'independència grega. El text complet de la seva exhortació patriòtica als insurrectes es va reproduir al diari francès Le Constitucional, de data 6 de juny de 1821.[1][2][3]

Després d'una estada a Europa Occidental, va tornar a Grècia el 1824. A l'abril de 1826, va ser nomenat president d'una de les dues comissions governamentals creades durant la Tercera Assemblea Nacional Grega, però va morir per malaltia unes setmanes més tard a Nàuplia.

Un monument en el seu honor es troba{a l'esplanada de la Universitat d'Atenes.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germanós de Patres
  1. Fac simile du Constitutionnel sur Gallica.
  2. «Greek Independence Day» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 15 gener 2014].
  3. Frazee, Charles A. The Orthodox Church and independent Greece, 1821-1852. CUP Archive, 1969, p. 18–20. ISBN 0-521-07247-6. «El 25 de març, Germanós va donar el senyal de la revolució amb el seu gran símbol, quan va aixecar una bandera amb la creu al monestir d'Ayia Lavra.»