Viquipèdia

Gerry Conway

Gerard Francis Conway[1] (Nova York, 10 de setembre de 1952)[2] és un escriptor de còmics, editor de còmics, guionista, escriptor de televisió i productor de televisió estatunidenc. És conegut per cocrear l'antiheroi vigilant de Marvel Comics, el Punisher, així com el clon de Spider-Man conegut posteriorment com Scarlet Spider (Ben Reilly), i la primera Ms. Marvel (Carol Danvers), i també per escriure la mort del personatge Gwen Stacy durant la seva llarga carrera a The Amazing Spider-Man.

Infotaula de personaGerry Conway

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, escriptor, escriptor de ciència-ficció, editor Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0176689 TMDB.org: 35287
Twitter (X): gerryconway Modifica el valor a Wikidata

A DC Comics, és conegut per haver cocreat els superherois Firestorm, Power Girl, Jason Todd i el malvat Killer Croc, i per escriure la Lliga de la Justícia d'Amèrica durant vuit anys. Conway va escriure el primer gran crossover modern entre companyies, Superman vs. the Amazing Spider-Man.

Primers anys de vida modifica

Nascut a Brooklyn, Nova York, Nova York,[2] Conway va créixer un fan del còmic; una carta seva apareix a Fantastic Four nº 50 (data de portada maig de 1966), quan Conway tenia 13 anys.

Va assistir a la Universitat de Nova York durant un temps.[2]

Carrera modifica

Va publicar el seu primer treball de còmic professional als 16 anys,[3] amb una història de terror de sis pàgines i mitja "Aaron Philips' Photo Finish" a House of Secrets nº 81 de DC Comics (setembre de 1969). Va continuar venent aquestes històries antològiques per a aquella sèrie i per a les sèries de Marvel Chamber of Darkness i Tower of Shadows fins a finals de 1970, moment en què també havia publicat contes breus d'una pàgina a l'All-Star Western nº 1 de DC (setembre de 1970) i Super DC Giant #S-14 (octubre de 1970). Va publicar la seva primera història de personatges establerts al còmic semi-antològic d'ocultisme de DC The Phantom Stranger nº 10 (desembre de 1970).[4]

Conway va recordar que va entrar a Marvel Comics a través del llavors director editorial de Marvel, Roy Thomas:

« (anglès) I'd been writing for DC Comics for two or three years...but to paraphrase the joke about the actor's ambitions to be a director, what I really wanted to do was write superheroes – specifically Marvel heroes. Through friends I'd become acquainted with Roy Thomas, who was Stan Lee's right-hand man at the time, and Roy offered me a shot at the Marvel 'writing test.' Stan wasn't impressed, but Roy liked what I did, and began throwing some short assignments my way, including scripting over his plot on an early Ka-Zar [story].[5] (català) Portava dos o tres anys escrivint per a DC Comics... però per parafrasejar la broma sobre les ambicions de l'actor de ser director, el que realment volia fer era escriure superherois, concretament herois de Marvel. A través d'amics vaig conèixer en Roy Thomas, que era la mà dreta de Stan Lee en aquell moment, i en Roy em va oferir una oportunitat a la "prova d'escriptura" de Marvel. A Stan no li va impressionar, però a Roy li va agradar el que vaig fer, i va començar a fer-me algunes tasques curtes, inclosa el guió de la seva trama en una de les primeres Ka-Zar [història]. »

Després de la seva primera història amb personatges de la continuïtat de Marvel, amb el seu guió per al senyor de la selva Ka-Zar a Astonishing Tales nº 3 (desembre de 1970), Conway va començar a escriure històries de superherois amb Daredevil nº 72 (gener de 1971). Ràpidament va passar a les tasques dIron Man, The Incredible Hulk, i tant "Inhumans" com "Black Widow" apareixen com serials de la sèrie Amazing Adventures. Va escriure la primera història de Man-Thing, el 1971,[6] compartint crèdits de co-creació amb Stan Lee i Roy Thomas.[4] Conway finalment va escriure pràcticament tots els grans títols de Marvel i va cocrear (amb els escriptors Roy & Jean Thomas i l'artista Mike Ploog) el personatge principal licantròpic del serial "Werewolf by Night", a Marvel Spotlight nº 2 (febrer de 1972);[7] també va escriure el número d'estrena de La tomba de Dràcula de Marvel, introduint l'antic vampir literari a l'Univers Marvel.[8]

Als 19 anys, Conway va començar a escriure The Amazing Spider-Man, succeint a Stan Lee com a escriptor d'un dels títols insígnies de Marvel.[9] La seva carrera, dels números 111-149 (agost de 1972 - octubre de 1975), va incloure la història històrica de la mort de Gwen Stacy al número 121 (juny de 1973).[10][11][12] Vuit números més tard, Conway i Andru van presentar el Punisher com un antagonista conflictiu de Spider-Man, així com el Jackal.[13] The Punisher es va convertir en una estrella popular de nombrosos còmics i s'ha adaptat a tres pel·lícules i una sèrie de televisió amb imatge real. Conway també va escriure Fantastic Four, del número 133 al 152 (abril de 1973 - novembre de 1974).[4]

A finals de 1972, Conway i els escriptors Steve Englehart i Len Wein van crear un crossover no oficial metafictici que abastava títols de les dues grans companyies de còmics. Cada còmic presentava Englehart, Conway i Wein, així com la primera dona de Wein, Glynis, interactuant amb personatges de Marvel o DC a la Rutland Halloween Parade a Rutland, Vermont. Començant a Amazing Adventures nº 16 (d'Englehart amb art de Bob Brown i Frank McLaughlin), la història va continuar a Justice League of America nº 103 (de Wein, Dick Dillin i Dick Giordano), i va concloure a The Mighty Thor nº 207 (de Conway i el dibuixant John Buscema). Tal com va explicar Englehart l'any 2010, "Semblava que era un concepte radical i sabíem que havíem de ser subtils (riu) i que cada història s'havia de mantenir per ella mateixa, però realment ho vam treballar. Val molt la pena llegir aquestes històries una darrera l'altra, no ens importava que una fos a DC i dues a Marvel, crec que vam ser nosaltres sent creatius, pensant què seria genial fer-ho".[14][15][16]

Conway va tornar a DC Comics a mitjans de 1975, començant amb tres títols amb data de portada de novembre de 1975: Hercules Unbound nº 1, Kong the Untamed nº 3 i Swamp Thing nº 19. Va escriure un renaixement de la sèrie de còmics de l'Edat d'Or All Star Comics[17] que va presentar el personatge de Power Girl.[18][19] Poc després, va ser escollit pels editors de Marvel i DC per escriure l'històric crossover entre companyier Superman vs. the Amazing Spider-Man nº 1, un còmic one-shot amb mida de tabloide, de 2 dòlars, quan els còmics es venien a 25 cèntims.[4][20]

Va continuar escrivint per a DC, en títols com Superman, Detective Comics (protagonitzat per Batman), Metal Men, Justice League of America, 1st Issue Special nº 11 protagonitzat per Codename: Assassin,[21] i el del personatge amb llicència Tarzan.[4] Conway va tornar breument a Marvel, on va succeir a Marv Wolfman com a director editorial (editor-in-chief) el març de 1976,[22] però va ocupar la feina "aproximadament un mes i mig" només,[23] va renunciar al càrrec i va ser succeït per Archie Goodwin.

Durant un temps, una confluència de programes de publicació va donar lloc a que les històries de Conway apareguessin als còmics de Marvel i DC el mateix mes: els prolífics còmics de Conway amb dates de portada de gener de 1977 només, per exemple, són The Avengers, The Defenders, Captain Marvel, Iron Man, The Spectacular Spider-Man[24] i els números d'estrena de Ms. Marvel i Logan's Run de Marvel i Superman i Action Comics de DC.[4]

 
Conway a la Comic Con de Nova York.

Després d'abandonar la direcció editorial de Marvel, va tornar a escriure en exclusiva per a DC durant la següent dècada escrivint títols tant importants com menors, des dels que inclouen Superman, Wonder Woman i la Legion of Super-Heroes fins a sèries com Weird Western Tales, Atari Force i Sun Devils. Va tenir vuit anys a Justice Legue of America, escrivint la majoria dels números del número 151 al 255 (febrer de 1978 - octubre de 1986)[25] inclòs el número 200 d'aniversari de doble mida (març de 1982).[26] Conway va escriure dos projectes addicionals de Superman en el format tabloide de gran mida, Superman vs. Wonder Woman, dibuixat per José Luis García-López,[27] i Superman vs. Shazam, dibuixat per Rich Buckler.[28]

Va cocrear els personatges Firestorm amb l'artista Al Milgrom[29] i Steel, the Indestructible Man amb l'artista Don Heck [30]als números d'estrena (tots dos de març de 1978) dels respectius titulars dels còmics.[4] Dues altres co-creacions de Conway, The Deserter (amb l'artista Dick Ayers)[31][32] i The Vixen (amb l'artista Bob Oksner)[33] també estaven programades per rebre la seva pròpia sèrie, però es van cancel·lar abans que es publiqués cap número. A més, va cocrear els personatges Vibe i Gypsy.[34] Com a escriptor de Batman nº 337–359 (juliol de 1981 – maig de 1983) i del serial "Batman" a Detective Comics nº 497–526 (desembre de 1980 - maig de 1983),[35] va presentar els personatges Killer Croc[36] i Jason Todd,[37] el darrer dels quals es va convertir en el segon Robin, succeint al company original Dick Grayson.[4] Amb l'artista Gene Colan, Conway va reviure els supermalvats de l'Edat Daurada Doctor Death a Batman nº 345 (març de 1982) [38] i el Monk a Batman nº 350 (agost de 1982).[39]

Conway va ser un col·laborador freqüent de Roy Thomas. Junts van escriure una història d'equip de dues parts Superman-Captain Marvel a DC Comics Presents nº 33–34 (maig-juny de 1981); els mini-còmics d'Atari Force i Swordquest empaquetats amb videojocs Atari 2600; i tres crossovers de la Justice League of America- Justice Society of America.[40][41] Conway va aportar idees al còmic d'animals parlants Captain Carrot and His Amazing Zoo Crew!, creat per Thomas i Scott Shaw.[42] Thomas i Conway havien de ser els co-guionistes del crossover intercompanyies JLA/Avengers,[43] però les disputes editorials entre DC i Marvel van provocar la cancel·lació del projecte.[44] Conway va ser un dels col·laboradors de la sèrie limitada DC Challenge el 1986.[45]

Va tornar a Marvel a la dècada de 1980 i va ser l'escriptor habitual tant de The Spectacular Spider-Man com de Web of Spider-Man des de 1988 fins a 1990.[4] Conway va declarar el 1991 que "Entenc el personatge molt millor ara que quan tenia dinou anys. I una de les coses bones dels personatges de Marvel és que pots mantenir-los frescos canviant-los una mica."[46] La seva carrera a Spectacular va incloure arcs de la història com la "Lobo Brothers Gang War".[47] Va renunciar a les tasques d'escriptura d'ambdós títols quan es va convertir en l'editor de la història de la sèrie de televisió Father Dowling Mysteries.[48] Els últims crèdits de còmics registrats de Conway durant molts anys van ser "Kirbyverse" NightGlider de Topps Comics[nota 1] nº 1 (abril de 1993), guió d'una trama de Roy Thomas i una història per a Disney Adventures, publicada el 1995.

Conway va tornar als còmics el 2009 i va escriure The Last Days of Animal Man de DC Comics, amb l'artista Chris Batista.[49] El 2011, va escriure DC Retroactive: Justice League - The '80s one-shot.[50] També per a DC, va escriure el serial de Firestorm a Legends of Tomorrow nº 1–6 el 2016.[51]

El 2015, va tornar a Spider-Man escrivint una història a Spider-Verse Team Up nº 2 i la història "Spiral" a The Amazing Spider-Man nº 16.1–20.1. Va tornar a treballar com a escriptor habitual d'una sèrie aquell mateix any amb Carnage, que va tenir 16 números fins al 2017. El 2016, va tornar a la seva creació The Punisher escrivint The Punisher Annual nº 1. Del 2016 al 2017, va escriure The Amazing Spider-Man: Renew Your Vows nº 1–9, seguit de What If? Spider-Man nº 1 el 2018 i l'únic The Amazing Spider-Man: Going Big, dibuixat per Mark Bagley, el 2019.

Llibres, historietes, guions modifica

A més dels còmics, Conway va publicar dues novel·les de ciència-ficció: The Midnight Dancers[nota 2] i Mindship[nota 3] També va escriure els diaris del 14 de febrer al 3 de desembre de 1983 de la tira còmica del diari sindicat Star Trek, basat en la sèrie de televisió dels anys 60.[52]

Conway també es va dedicar a l'escriptura de guions a la dècada de 1980, començant amb el llargmetratge d'animació Tygra, foc i gel (1983), coescrit amb Roy Thomas, basat en personatges creats per Ralph Bakshi i Frank Frazetta. Conway i Thomas van escriure la base de la història del guió de Stanley Mann per a la pel·lícula Conan el Destructor (1984). Després, Conway i Thomas també van treballar en el guió d'una pel·lícula d'imatge real de X-Men per a la productora Nelvana que no es va produir a causa dels problemes financers de la distribuïdora Orion Pictures i la posterior fallida.[53]

Conway va escriure, i després va produir, sèries de televisió com Father Dowling Mysteries, Diagnosis: Murder, Matlock, Jake and the Fatman, Hercules: The Legendary Journeys, Baywatch Nights, Pacific Blue, Silk Stalkings, telefilms de Perry Mason, Law & Order, The Huntress, Law & Order: Criminal Intent, i un episodi de Batman: The Animated Series ("Appointment in Crime Alley").[54] Conway va fer referència sovint a les seves connexions amb còmics durant la seva etapa a Law & Order posant noms als personatges del programa noms de creadors de còmics com John Byrne.

Vida personal modifica

La primera dona de Conway va ser l'escriptora de còmics Carla Conway.[55][56] La parella té una filla, Cara.[55] La seva segona dona, Karen, és una psicòloga que treballa amb nens autistes.[3] Es van casar el 1992 i tenen una filla, Rachel.[55] Des del 2015, ell i la seva dona Laura viuen a Thousand Oaks, Califòrnia.[3]

Conway es va criar com a cristià, però va declarar en una entrevista del 2013 que "no tenir cap creença religiosa en aquest moment".[57]

L'octubre de 2022, a Conway se li va diagnosticar càncer de pàncrees i es va sotmetre a una cirurgia de Whipple per extirpar el tumor, la qual cosa va provocar diverses hospitalitzacions, però va tornar a les xarxes socials el setembre de 2023 per declarar que estava lliure de càncer.[58][59]

Bibliografia de còmics modifica

Atlas/Seaboard Comics modifica

  • Destructor #4 (1975)
  • Targitt #3 (1975)
  • Tiger-Man #2–3 (1975)

DC Comics modifica

  • 1st Issue Special #11–13 (1976)
  • Action Comics #457, 467, 477–479, 486, 517–523 (1976–1981)
  • Adventure Comics #444, 459–460, 463–464 (1976–1979)
  • All-New Collectors' Edition #C-54, C-58 (1978)
  • All Star Comics #58–62 (1976)
  • All-Star Squadron #8–9 (1982)
  • The Amazing World of DC Comics #11 (1976)
  • Arak, Son of Thunder #7 (1982)
  • Atari Force #1–5 (1982–1983)
  • Atari Force vol. 2 #1–13 (1984–1985)
  • Batman #295, 305–306, 337–346, 348–359 (1978–1983)
  • Batman Family #17 (1978)
  • The Brave and the Bold #158, 161, 171–174 (1980–1981)
  • Cancelled Comic Cavalcade #1–2 (1978)
  • Challengers of the Unknown #81–87 (1977–1978)
  • Cinder and Ashe #1–4 (1988)
  • DC Challenge #8, 12 (1986)
  • DC Comics Presents #17–18, 21, 30–33, 40, 45, 53, 68 (1980–1984)
  • DC Retroactive: Justice League of America - The '80s #1 (2011)
  • DC Special #28 (1977)
  • DC Special Blue Ribbon Digest #5 (1980)
  • DC Special Series #1, 6, 10, 16 (1977–1978)
  • DC Super-Stars #18 (1978)
  • Detective Comics #463–464, 497–499, 501–513, 515–526 (1976–1983)
  • Doorway to Nightmare #2 (1978)
  • Firestorm #1–5 (1978)
  • The Flash #289–299, 301–304 (històries de complement de Firestorm) (1980–1981)
  • Forbidden Tales of Dark Mansion #8 (1972)
  • Freedom Fighters #1–2 (1976)
  • The Fury of Firestorm #1–53, 100 Annual #1–4 (1982–1986, 1990)
  • Hercules Unbound #1–6 (1975–1976)
  • Heroes Against Hunger #1 (1986)
  • House of Mystery #188, 193, 196, 199–200, 202, 292–294, 296–297, 300 (1970–1982)
  • House of Secrets #81, 83, 85–86, 88–89, 94, 111–112, 140, 150 (1969–1978)
  • House of Secrets: The Bronze Age Omnibus Vol. 2 (story "Night of the Rat", originally intended for publication in House of Secrets #141) (2019)
  • Jonah Hex #40–41, 45–47 (1980–1981)
  • Justice League of America #125–127, 131–134, 151–216, 219, 221–223, 228–230, 233–239, 241–255, Annual #2 (1975–1986)
  • Kamandi #39–44 (1976)
  • Kong the Untamed #3–5 (1975–1976)
  • Last Days of Animal Man #1–6 (2009)
  • Legends of Tomorrow #1–6 (serial de Firestorm) (2016)
  • Legion of Super-Heroes vol. 2 #259–278 (1980–1981)
  • Man-Bat #1 (1975)
  • Metal Men #46–48, 54–56 (1976–1978)
  • Mystery in Space #114 (1980)
  • New Gods #12–19 (1977–1978)
  • The New Teen Titans #16 (Captain Carrot and His Amazing Zoo Crew! insert) (1982)
  • Phantom Stranger vol. 2 #10–11 (1970–1971)
  • Secret Hearts #143, 147, 149 (1970–1971)
  • Secret Origins vol. 2 #4, 17 (1986–1987)
  • Secret Society of Super Villains #1–2, 8–14 (1976–1978)
  • Star Spangled War Stories #193 (1975)
  • Steel, The Indestructible Man #1–5 (1978)
  • Sun Devils #1–9 (1984–1985)
  • Super-Team Family #11–15 (1977–1978)
  • Superboy and the Legion of Super-Heroes #227, 232, 234–235, 248–249, 252–258 (1977–1979)
  • Superman #301, 303–304, 307–309, 345–348, 350–351, 407 (1976–1985)
  • The Superman Family #175, 184, 186–193, 195–202, 206–211 (1976–1981)
  • Swamp Thing #19–20, 23–24 (1975–1976)
  • Swordquest #1–3 (1982)
  • Tarzan #250–254 (1976)
  • The Unexpected #221 (1982)
  • Weird Western Tales #45–58, 60–70 (serial de Scalphunter) (1978–1980)
  • The Witching Hour #10, 14, 27, 38 (1970–1974)
  • Wonder Woman #233–241, 259–285, 329 (1977–1986)
  • World's Finest Comics #245–254, 256–259, 261–262, 268–270, 272, 274–275 (1977–1982)
  • Young Love #122 (1976)
  • Zatanna Special #1 (1987)

DC Comics and Marvel Comics modifica

Disney Comics modifica

  • Disney Adventures v5 #4 (1995)

Eclipse Comics modifica

First Comics modifica

  • Hawkmoon: The Jewel in the Skull #1–4 (1986)
  • Hawkmoon: The Mad God's Amulet #1–4 (1987)

Marvel Comics modifica

Papercutz modifica

  • Nancy Drew: Girl Detective - The New Case Files #3 ("Together with the Hardy Boys") (2011)

Skywald Publications modifica

  • Nightmare #3 (1971)

Topps Comics modifica

  • NightGlider #1 (1993)

Warren Publications modifica

Crèdits de televisió i cinema modifica

Television modifica

Feature films modifica

Notes i referències modifica

Notes modifica

  1. ↑ Les fonts no coincideixen en el lletreig, de vegades fins i tot dins de la mateixa font: la portada del número únic sembla escriure-la "NightGlider". La portada de Victory nº 1 també l'escriu com una paraula, encara que amb una tipografia en majúscules. A l'entrada de la base de dades de Grand Comics l'escriu com "Nightglider" i "Night Glider".
  2. ↑ The Midnight Dancers (Ace, 1971, ISBN 0-441-52975-5 no és el llibre del mateix nom de Anne Maybury, ni Midnight Dancer d'Emily Bradshaw)
  3. ↑ Publicada originalment com a història curta a l'antologia de ciència-ficció "Univers 1". Mindship (DAW, 1974, ISBN 0-87997-095-2).

Referències modifica

  1. ↑ Thomas, Roy. "Roy's Rostrum" ("Bullpen Bulletins") a Marvel Super-Heroes #43 i altres còmics de Marvel amb data de portada de maig de 1974.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gerard Conway». FOOM, Spring 1973, p. 4.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Conway, Gerry. «Since You Asked, and Even If You Didn't». (biographical capsule) Gerry Conway. Arxivat de l'original el 23 abril 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Gerry Conway i Gerry Conway (com a Gerard F. Conway a Grand Comics Database (anglès)
  5. ↑ Harvey, Allan «Black Widow: The Gloria Steinem of the Jump-Suit Set». Back Issue!. TwoMorrows Publishing [Raleigh, North Carolina], 26, febrer 2008, pàg. 4.
  6. ↑ Sanderson, Peter. «1970s». A: Marvel Chronicle A Year by Year History. London, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2008, p. 149. ISBN 978-0756641238. 
  7. ↑ Sanderson "1970s" in Gilbert (2008), p. 154: "Roy Thomas came up with the idea for a series called 'I, Werewolf', narrated in the first person by a teenager who transformed into a werewolf. Stan Lee liked the concept but decided to name it 'Werewolf by Night'. The initial creative team on the series was scripter Gerry Conway and artist Mike Ploog."
  8. ↑ Sanderson "1970s" in Gilbert (2008), p. 155: "Following the revision of the Comics Code, Stan Lee was eager to do a comics series about the archetypal vampire, novelist Bram Stoker's Dracula. Based on a few ideas from Lee, Roy Thomas plotted the first issue of The Tomb of Dracula, which Gerry Conway then scripted. The interior art was penciled by Gene Colan."
  9. ↑ Manning, Matthew K. «1970s». A: Spider-Man Chronicle Celebrating 50 Years of Web-Slinging. Londres, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2012, p. 62. ISBN 978-0756692360. 
  10. ↑ Sanderson "1970s" in Gilbert (2008), p. 159: "In June [1973], Marvel embarked on a story that would have far-reaching effects. The Amazing Spider-Man artist John Romita, Sr. suggested killing off Spider-Man's beloved Gwen Stacy in order to shake up the book's status quo."
  11. ↑ Manning "1970s" in Gilbert (2012), p. 68: "This story by writer Gerry Conway and penciler Gil Kane would go down in history as one of the most memorable events of Spider-Man's life."
  12. ↑ David, Peter. The Spider-Man Vault: A Museum-in-a-Book with Rare Collectibles Spun from Marvel's Web. Filadelfia, Pennsylvania: Running Press, 2010, p. 49. ISBN 978-0762437726. 
  13. ↑ Manning "1970s" in Gilbert (2012), p. 72: "Writer Gerry Conway and artist Ross Andru introduced two major new characters to Spider-Man's world and the Marvel Universe in this self-contained issue. Not only would the vigilante known as the Punisher go on to be one of the most important and iconic Marvel creations of the 1970s, but his instigator, the Jackal, would become the next big threat in Spider-Man's life."
  14. ↑ Larnick, Eric. «The Rutland Halloween Parade: Where Marvel and DC First Collided». ComicsAlliance.com, 30-10-2010. Arxivat de l'original el 11 gener 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
  15. ↑ Cronin, Brian. «Comic Book Legends Revealed #280». ComicBookResources.com, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 16 gener 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
  16. ↑ Amazing Adventures #16 (Gen. 1973), Justice League of America #103 (Dec. 1972), i Thor #207 (Gen. 1973) a Grand Comics Database (anglès)
  17. ↑ Thomas, Roy Alter Ego [Raleigh, North Carolina], 3, 14, abril 2002 [Consulta: 23 juny 2013].
  18. ↑ «1970s». A: McAvennie. DC Comics Year By Year A Visual Chronicle. Londres: Dorling Kindersley, 2010, p. 169. ISBN 978-0-7566-6742-9. 
  19. ↑ Levitz, Paul. «The Bronze Age 1970–1984». A: 75 Years of DC Comics The Art of Modern Mythmaking. Cologne, Germany: Taschen America, 2010, p. 527. ISBN 9783836519816. 
  20. ↑ McAvennie "1970s" a Dolan, p. 170 "The tale was written by Gerry Conway and drawn by Ross Andru, both among the few [at that time] to ever have worked on both Superman and Spider-Man...The result was a defining moment in Bronze Age comics."
  21. ↑ Abramowitz, Jack Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 71, abril 2014, pàg. 45.
  22. ↑ Daniels, Les. Marvel: Five Fabulous Decades of the World's Greatest Comics. Nova York: Harry N. Abrams, 1991, p. 176. ISBN 0-8109-3821-9. 
  23. ↑ "Gerry Conway on Englehart Leaving Marvel" (sidebar) a Riley, Shannon E. Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 45, setembre 2010, pàg. 15.
  24. ↑ Sanderson "1970s" in Gilbert (2008), p. 177: "Spider-Man already starred in two monthly series: The Amazing Spider-Man and Marvel Team-Up. Now Marvel added a third, Peter Parker, The Spectacular Spider-Man, initially written by Gerry Conway with art by Sal Buscema and Mike Esposito."
  25. ↑ Schweier, Philip Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 58, agost 2012, pàg. 65–70.
  26. ↑ Sanderson, Peter Comics Feature, 12/13, Setembre–octubre 1981, pàg. 17.
  27. ↑ Mangels, Andy Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 61, desembre 2012, pàg. 50–54.
  28. ↑ Hamerlinck, P.C. Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 61, desembre 2012, pàg. 65–68.
  29. ↑ McAvennie "1970s" in Dolan, p. 177 "If inventiveness is the fusion of ideas, then Firestorm was one of the most original characters to emerge from a comic book in years. Penned by Gerry Conway and drawn by Al Milgrom, the Nuclear Man was a genuine sign of the times – the explosive embodiment of a nuclear world."
  30. ↑ McAvennie "1970s" in Dolan, p. 177 "Thanks to scripter Gerry Conway and artist Don Heck, the red, white, and blue shone like never before – on the steel-alloyed suit of the World War II cyborg, Steel."
  31. ↑ , 24-10-1997.
  32. ↑ Johnson, Dan Back Issue! [Raleigh, Carolina del Nord], 71, abril 2014, pàg. 54–55. «Gerry Conway's the Deserter, a Western adventure that would have featured interior art by Dick Ayers and Romeo Tanghal and a cover by Joe Kubert, was originally going to be a three-issue run in Showcase #107–109. Even before Showcase's cancellation, it was greenlit as an ongoing series until the DC Implosion killed it altogether.»
  33. ↑ Wells p. 134: "After being touted in house ads during the summer, details regarding The Vixen #1 appeared in a 'Daily Planet' text page in Batman #305 and The Flash #267. Ultimately, 'Who Is The Vixen?' was printed only in Cancelled Comic Cavalcade #2."
  34. ↑ Manning, Matthew K. "1980s" a Dolan, p. 209 "The prestigious Justice League of America got a bit easier to join, thanks to writer Gerry Conway and artist Chuck Patton. Marking the debut of camouflaging hero Gypsy, the shockwave-casting Vibe, and the second generation hero Steel, this landmark comic saw many of the more famous League members step down in order to make way for a younger roster to carry on their legacy."
  35. ↑ Manning, Matthew K. «1980s». A: Batman: A Visual History. Londres, Regne Unit: Dorling Kindersley, 2014, p. 138. ISBN 978-1465424563. 
  36. ↑ Manning "1980s" a Dolan, p. 200 "Killer Croc made his mysterious debut in the pages of Detective Comics #523, written by Gerry Conway, with art by Gene Colan." "Croc would soon become a major player in Gotham's underworld."
  37. ↑ Manning "1980s" a Dolan, p. 201 "Jason Todd first appeared in a circus scene in the pages of Batman #357, written by Gerry Conway and illustrated by Don Newton."
  38. ↑ Manning "1980s" a Dougall, p. 141
  39. ↑ Manning "1980s" a Dougall, p. 142
  40. ↑ In Justice League of America #207–209 (oct.-des. 1982) and All-Star Squadron #14–15 (Oct.–Nov. 1982); and Justice League of America #219–220 (Oct.–Nov. 1983); and Infinity, Inc. #19 (oct. 1985) and Justice League of America #244 (nov. 1985). Per Thomas, Roy. "The Justice League-Justice Society Team-Ups", The All-Star Companion (TwoMorrows Publishing 2000) ISBN 1-893905-05-5 pp. 191–192
  41. ↑ Thomas, Roy. "Crisis on Finite Earths: The Justice League-Justice Society Team-Ups (1963–1985)", Alter Ego vol. 3, nº 7 (Hivern 2001), pp. 31–34
  42. ↑ Shaw, Scott "Captain Carrot and His Amazing Zoo Crew! Vol. 1, #1" Arxivat 21-1-2012 a Wayback Machine., OddBallComics.com #1180, October 8, 2007
  43. ↑ George Pérez interview, David Anthony Kraft's Comics Interview #6 (Fictioneer, agost 1983).
  44. ↑ O'Neill, Patrick Daniel. "Career Moves" (Pérez interview), Wizard #35 (juliol 1994)
  45. ↑ Greenberger, Robert Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 98, agost 2017, pàg. 41–43.
  46. ↑ Daniels p. 222
  47. ↑ DeFalco "1980s" a Gilbert (2008), p. 238: "Created by writer Gerry Conway and artist Sal Buscema, Carlos and Eduardo Lobo possessed the mutant ability to transform into werewolves."
  48. ↑ «Father Dowling Mysteries (1989-91)» (en anglès). ctva.biz. [Consulta: 21 setembre 2023].
  49. ↑ Rogers, Vaneta «The End? Gerry Conway on The Last Days of Animal Man». , 13-03-2009.
  50. ↑ Campbell, Josie. «WC11: Exclusive – Legendary Creators Speak About Retro-Active». Comic Book Resources, 01-04-2011. Arxivat de l'original el 14 maig 2011. [Consulta: 31 març 2012].
  51. ↑ Renaud, Jeffrey. «Conway Explains How "Legends of Tomorrow" Reignited His Passion for Firestorm». Comic Book Resources, 17-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].
  52. ↑ Handley, Rich. «Star Trek Los Angeles Times Syndicate newspaper comic strip». Star Trek Communicator #121 via Star Trek Comics Checklist. Arxivat de l'original el 19 juny 2010.
  53. ↑ Radulovic, Petrana. «The abandoned X-Men movie of the 1980s isn't missed by anyone involved». Polygon, 11-06-2019. [Consulta: 14 juny 2019].
  54. ↑ Kendall, G. «When Batman: The Animated Series Toured Crime Alley». Comic Book Resources, 11-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 «Gerry Conway Biography (1952-)». FilmReference.com. Arxivat de l'original el 2 desembre 2016. [Consulta: 10 desembre 2016].
  56. ↑ Carla Conway a Grand Comics Database (anglès)
  57. ↑ Buttery, Jarrod Back Issue! [Raleigh, North Carolina], 70, febrer 2014, pàg. 9.
  58. ↑ Dominguez, Noah. «Punisher Co-Creator Gerry Conway Reveals Triumph Over Cancer Diagnosis». superherohype.com. SuperHeroHype, 31-08-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  59. ↑ Johnston, Rich. «The Punisher's Gerry Conway On His Cancer, Induced Coma And Surgery». bleedingcool.com. Bleeding Cool, 01-09-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerry Conway
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerry_Conway&oldid=33335597»