Viquipèdia

Star Trek (sèrie original)

Star Trek: La sèrie original és una sèrie de televisió CREADA per Gene Roddenberry que segueix les aventures de la nau espacial USS Enterprise (NCC-1701) i la seva tripulació. Va adquirir el retronònim de Star Trek: The Original Series (TOS) per distingir l'espectacle dins dels mitjans de comunicació la franquícia que va començar.[1]

Infotaula de sèrie de televisióStar Trek: La sèrie original
Star Trek, Star Trek: The Original Series, Star Trek: The Original Series i Star Trek Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
La tripulació de Star Trek: La sèrie original a «The Palace of Wax».
Gèneresèrie de televisió d'aventures i ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona meitat del segle XXIII
Espai d'ambientacióUSS Enterprise Modifica el valor a Wikidata
CreadorGene Roddenberry
ProductorGene Roddenberry
CompositorAlexander Courage
Actors
William Shatner
Leonard Nimoy
DeForest Kelley
Tema d'oberturaAlexander Courage
Tema del finalJerry Goldsmith
Companyia productoraDesilu Productions i Paramount Television Studios Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units Estats Units
Llengua originalAnglès
Versió en catalàSí Sí
Canal originalNBC
Durada dels capítols48 minuts (aprox.)
Primer episodi8 de setembre del 1966
Últim episodi3 de juny del 1969
Temporades3 Modifica el valor a Wikidata
Episodis80
Llista d'episodisllista d'episodis de Star Trek (sèrie original) Modifica el valor a Wikidata
Nominacions
Premi Primetime Emmy a la millor sèrie dramàtica
Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie dramàtica
Premi Hugo a la millor representació dramàtica
Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie dramàtica
Premi Hugo a la millor representació dramàtica
Premi Primetime Emmy a la millor sèrie dramàtica
Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica
premi Saturn a la millor sèrie retro de TV en DVD
Premi TCA a l'Herència
Premi TCA a l'Herència
Premi TCA a l'Herència
Premi TCA a l'Herència Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Hugo a la millor representació dramàtica
Premi Hugo a la millor representació dramàtica
premi Saturn a la millor sèrie retro de TV en DVD Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialhttp://www.startrek.com/page/star-trek-the-original-series
IMDB: tt0060028 Filmaffinity: 709319 Allocine: 288 Rottentomatoes: tv/star-trek Allmovie: v133191 Metacritic: tv/star-trek TV.com: shows/star-trek TMDB.org: 253 Modifica el valor a Wikidata

La sèrie està ambientada a la Via Làctia, circa 2266–2269. El vaixell i la tripulació estan dirigits pel capità James T. Kirk (William Shatner), el primer oficial i oficial científic Spock (Leonard Nimoy) i el cap mèdic Leonard H. "Bones" McCoy (DeForest Kelley). La introducció de la veu en off de Shatner durant els crèdits inicials de cada episodi va indicar el propòsit de la nau estel·lar:

« Espai: l'última frontera. Aquests són els viatges de la nau Enterprise. La seva missió de cinc anys: explorar nous mons estranys, buscar nova vida i noves civilitzacions, anar amb valentia allà on cap home ha anat abans. »

Norway Productions i Desilu Productions van produir la sèrie des de setembre de 1966 fins a desembre de 1967. Paramount Television va produir el programa des de gener de 1968 fins a juny de 1969. Star Trek es va emetre a NBC del 8 de setembre de 1966 al 3 de juny de 1969.[2] Va ser emès per primera vegada el 6 de setembre de 1966, a la xarxa CTV del Canadà.[3]

Mentre estava a la NBC, les puntuació de Nielsen de Star Trek eren baixes i la cadena la va cancel·lar després de tres temporades i 79 episodis. Al Regne Unit la sèrie no es va emetre fins al 12 de juliol de 1969, coincidint amb la missió de l'Apollo 11 aterrant els primers humans a la Lluna.[4] A través de la radiodifusió es va convertir en un èxit internacional a la dècada de 1970, aconseguint l'estatus de clàssic de culte i una influència en la cultura popular en desenvolupament. Star Trek finalment va generar una franquícia de mitjans formada per 11 sèries de televisió, 13 llargmetratges i nombrosos llibres, jocs i joguines, i ara es considera àmpliament una de les sèries de televisió més populars i influents de tots els temps.[5]

Consta de 3 temporades i un total de 79 capítols. Les tres temporades han estat doblades al català i emeses per Televisió de Catalunya el 1989.[6]

Creació

modifica

L'11 de març de 1964, Gene Roddenberry, un gran fan de la ciència-ficció, va redactar un breu tractament per a una sèrie de televisió de ciència-ficció que va anomenar Star Trek.[7]L’acció passava a bord d'una gran nau estel·lar anomenada S.S. Yorktown al segle XXIII[8][9] amb una tripulació dedicada a explorar la galàxia Via Làctia.

Roddenberry va notar una sèrie d'influències en la seva idea, algunes de les quals inclouen els contes de la nau espacial Space Beagle d’Alfred Elton van Vogtt, , la sèrie d'històries Marathon d’Eric Frank Russell i la pel·lícula Forbidden Planet (1956). Alguns també han fet paral·lelismes amb la sèrie de televisió Rocky Jones, Space Ranger (1954), una òpera espacial que incloïa molts dels elements integrants de Star Trek: l'organització, les relacions de la tripulació, les missions, part del disseny del pont i una mica de tecnologia[5]:24 Roddenberry també va extreure molt de les novel·les de C. S. Forester sobre Horatio Hornblower que representen un atrevit capità de mar que exerceix una àmplia autoritat discrecional en missions marítimes llunyanes amb un propòsit noble. Sovint es referia amb humor al capità Kirk com "Horatio Hornblower a l'espai".[10]

Roddenberry tenia una àmplia experiència en l'escriptura de sèries sobre el Vell Oest que havien estat populars per a la televisió als anys 50 i 60. Armat amb aquests antecedents, va caracteritzar el nou programa en el seu primer esborrany com "Wagon Train a les estrelles".[7][11] Igual que el familiar Wagon Train, cada episodi havia de ser una aventura autònoma història, ambientada dins l'estructura d'un viatge continu per l'espai. La majoria de les futures realitzacions de televisió i pel·lícules de la franquícia es van adherir al paradigma "Wagon Train" del viatge continu, amb les notables excepcions dels serialitzats Star Trek: Deep Space Nine, Star Trek: Discovery, Star Trek: Picard i la tercera temporada de Star Trek: Enterprise.

En el concepte original de Roddenberry, el protagonista era el capità Robert April de la nau espacial de les S.S. Yorktown. Aquest personatge es va convertir en el capità Christopher Pike, interpretat per primera vegada per Jeffrey Hunter. April apareix a la Cronologia de Star Trek, The Star Trek Encyclopedia i a startrek.com com el primer oficial al comandament de l'Enterprise abans del capità Pike.[12][13][14] L'única aparició del personatge a la televisió/pel·lícula va ser a l’episodi "The Counter-Clock Incident" de Star Trek: The Animated Series,[15] fins a Star Trek: Strange New Worlds, on és interpretat per Adrian Holmes.

Desenvolupament

modifica

L'abril de 1964, Roddenberry va presentar l'esborrany de Star Trek a Desilu Productions, una productora de televisió independent destacada.[16] Es va reunir amb Herbert F. Solow, director de producció de Desilu. Solow va veure prometedora la idea i va signar un contracte de desenvolupament de programes de tres anys amb Roddenberry.[17] Lucille Ball, cap de Desilu, no estava familiaritzada amb la naturalesa del projecte, però va ser fonamental per aconseguir la producció del pilot.[18]

El concepte va ser àmpliament revisat i concretat durant aquest temps: el pilot "La gàbia", filmat a finals de 1964, difereix en molts aspectes del tractament del març de 1964. Solow, per exemple, va afegir el concepte "data estel·lar".[17] Desilu Productions va tenir un primer tracte amb CBS.[19] Oscar Katz, vicepresident de producció de Desilu, va anar amb Roddenberry per presentar la sèrie a la cadena.[20] Es van negar a comprar l'espectacle, ja que ja tenien un programa similar en desenvolupament, la sèrie Irwin Allen de 1965 Lost in Space.[21]

El maig de 1964, Solow, que havia treballat anteriorment a NBC, es va reunir amb Grant Tinker, llavors cap del departament de programació de la costa oest de la cadena. Tinker va encarregar el primer pilot, que es va convertir en "La gàbia".[16][22] NBC va rebutjar el pilot resultant, afirmant que era "massa cerebral".[23] No obstant això, els executius de la NBC encara estaven impressionats amb el concepte, i van entendre que els seus errors percebuts s'havien degut en part al guió que ells mateixos havien seleccionat.[10]

NBC va prendre la inusual decisió de pagar un segon pilot, utilitzant el guió anomenat "On no ha anat mai cap home".[23] Només el personatge de Spock, interpretat per Leonard Nimoy, va ser retingut del primer pilot, i només dos membres del repartiment, Majel Barrett i Nimoy, van ser incorporats a la sèrie. Aquest segon pilot va resultar satisfactori per a NBC, i la cadena va seleccionar Star Trek per estar a la seva propera programació de televisió per la tardor de 1966.

El segon pilot va presentar la majoria dels altres personatges: el capità Kirk (William Shatner), el tinent comandant en cap d'enginyer Scott (James Doohan) i el tinent Sulu (George Takei), que va exercir com a físic a la nau en el segon pilot, però posteriorment es va convertir en primer pilot la resta de la sèrie. Paul Fix va interpretar al Dr. Mark Piper al segon pilot; el metge de la nau Leonard McCoy (DeForest Kelley) es va unir al repartiment quan va començar el rodatge de la primera temporada, i va romandre durant la resta de la sèrie, aconseguint ser la tercera estrella de la sèrie. També es van incorporar a la tripulació permanent del vaixell durant la primera temporada l'oficial de comunicacions, la tinent Nyota Uhura (Nichelle Nichols), la primera dona afroamericana que va tenir un paper tan important en una sèrie de televisió estatunidenca;[24]la contramestre Janice Rand (Grace Lee Whitney), que va marxar a meitat de la primera temporada; i Christine Chapel (Majel Barrett), la infermera de la nau i ajudant de McCoy. Walter Koenig es va unir al repartiment com l'alferes Pavel Chekov a la segona temporada de la sèrie.

El febrer de 1966, abans de l'emissió del primer episodi, Star Trek gairebé va ser cancel·lada per Desilu Productions. Desilu havia passat de fer només un programa de mitja hora (The Lucy Show) a finançar per dèficit una part de dos costosos programes d'una hora de durada, Mission: Impossible i Star Trek.[25] Solow va poder convèncer Lucille Ball que tots dos programes haurien de continuar.[19]

Producció

modifica

Un cop la sèrie va ser recollida per NBC, la producció es va traslladar al que llavors era la ubicació de Gower Street de Desilu Productions. Anteriorment havia estat el principal complex d'estudis utilitzat per RKO Pictures i ara forma part del lot de Paramount Pictures. La sèrie va utilitzar el que ara són els estudis 31 i 32.[19] El personal de producció de la s+erie incloïa el director d'art Matt Jefferies, que va dissenyar la nau espacial Enterprise i la majoria dels seus interiors.[26] Les seves contribucions a la sèrie van ser honrades en el nom del "tub de Jefferies", un eix d'equip representat en diverses sèries de Star Trek. A més de treballar amb el seu germà, John Jefferies, per crear les armes fàser de mà de Star Trek, Jefferies també va desenvolupar l'escenografia per al pont de l'Enterprise (que es basava en una versió anterior). disseny de Pato Guzman). Jefferies va utilitzar la seva experiència pràctica com a aviador durant la Segona Guerra Mundial i el seu coneixement del disseny d'avions per idear un disseny de pont funcional i ergonòmic.

El dissenyador de vestuari de Star Trek, Bill Theiss, va crear l'aspecte dels uniformes de la Flota Estelar per a l'Enterprise, els vestits per a dones convidades. estrelles, i per a diversos [extraterrestres, inclosos els klíngons, vulcanians, romulanss, tellarites, andorians i gedeonites.

L'artista i escultor Wah Chang, que havia treballat per a Walt Disney Productions, va ser contractat per dissenyar i fabricar accessoris: va crear el comunicador abatible, sovint acreditat per haver influït en la configuració de la versió portàtil del telèfon mòbil.[27] Chang també va dissenyar el dispositiu portàtil "tricorder" de detecció, gravació i computació, i diversos dispositius ficticis per a la tripulació d'enginyeria de la nau i la seva infermeria. A mesura que avançava la sèrie, va ajudar a crear diversos extraterrestres memorables, com ara el Gorn i l'Horta.

Temporada 1 (1966–1967)

modifica
Article principal: Star Trek temporada 1
 
William Shatner com a Captain James T. Kirk en acció, de l’episodi "On no ha anat mai cap home", 1966

NBC va encarregar 16 episodis de Star Trek, a més d’"On no ha anat mai cap home".[23] El primer episodi regular de Star Trek, "El parany home",[28] fou emès el dijous 8 de setembre de 1966, de 8:30 a 9:30 com a part d'un bloc de "visualització anticipada" de la NBC. Les crítiques foren mixtes; mentre que a The Philadelphia Inquirer i San Francisco Chronicle els va agradar el nou programa, The New York Times i The Boston Globe eren menys favorables, [29] i Variety van predir que "no funcionaria", anomenant-lo "un increïble i trist embolic de confusió i complexitats".[30] Debutant contra la majoria de reposicions, Star Trek va guanyar fàcilment la seva franja horària amb una quota de 40,6.[31] La setmana següent, en contra de la nova programació, però, el programa va caure al segon lloc (29,4) darrere de CBS. Va ocupar el lloc 33 (de 94 programes) durant les dues setmanes següents, després els dos episodis següents van ocupar el lloc 51 en les classificacions.[32][33]

Sóc un àvid fan d'Star Trek, i simplement moriria si fos retirat de l'aire. Al meu entendre, és el millor programa de televisió.

——M.P., Oswego, Nova York, 20 de febrer de 1967[34]

Frederik Pohl, editor de Galaxy Science Fiction, va escriure el febrer de 1967 sobre la seva sorpresa que els "capítols habituals de Star Trek eren tan bons com els primers episodis que van guanyar un premi a la Tricon al setembre. Creient que el programa aviat seria cancel·lat a causa de les baixes qualificacions, va lamentar que "va cometre l'error d'apel·lar a un grup relativament alfabetitzat" i va instar els lectors a escriure cartes per ajudar a salvar el programa.[35] Les valoracions de la primera temporada de Star Trek en anys anteriors probablement haurien fet que NBC cancel·lés el programa. Tanmateix, la cadena havia estat pionera en la investigació sobre el perfil demogràfic dels espectadors a principis dels anys seixanta, i el 1967, ella i altres cadenes tenien cada vegada més en compte aquestes dades a l'hora de prendre decisions;[36]:115 per exemple, CBS va cancel·lar temporalment Gunsmoke aquell any perquè tenia massa espectadors més grans i massa pocs més joves.[29] Tot i que Roddenberry va afirmar més tard que NBC no coneixia de demografies favorables de Star Trek,[37] la consciència de la "qualitat" del públic de Star Trek és el que probablement va fer que la cadena mantingués el programa després de la primera i la segona temporada.[36]:115 NBC, en canvi, va decidir encarregar 10 episodis nous més per a la primera temporada i demanar una segona temporada el març de 1967.[23][38]La cadena va anunciar originalment que el programa s'emetria de 19:30 a 20:30 dimarts, però en canvi li va donar una franja de divendres de 8:30 a 21:30 quan el 1967 –68 Es va publicar l'horari de la NBC,[39] fent-lo menys atractiu per als espectadors adults joves.[23]

Temporada 2 (1967–1968)

modifica
Article principal: Star Trek temporada 2
 
Spock, Kirk i l' Enterprise, 1968

Les valoracions de Star Trek van continuar baixant durant la segona temporada. Tot i que Shatner esperava que el programa acabés després de dues temporades i va començar a preparar-se per a altres projectes, [40] NBC, tanmateix, potser mai no s'hagués plantejat seriosament cancel·lar el programa.[41][29] Ja el gener de 1968, l'Associated Press va informar que les possibilitats de Star Trek de renovar-se per a una tercera temporada eren "excel·lents". El programa va tenir millors rànquings per a NBC que el competidor Hondo d'ABC, i els programes competidors de CBS (el número tres Gomer Pyle, U.S.M.C. i el primer mitja hora de la CBS Friday Night Movie número 12) estaven entre els 15 primers de les classificacions de Nielsen.[41][42] Un cop més, la demografia va ajudar a "Star Trek" a sobreviure.[36]:116 Contràriament a la creença popular entre els seus fans, el programa no va tenir un públic més gran d'espectadors joves que la seva competència mentre estava a la NBC.[29] La investigació de la cadena va indicar que Star Trek tenia un "públic de qualitat" que incloïa "homes d'ingressos alts i més educats", però altres programes de la NBC tenien menys puntuacions generals.[36]:116[41]

Mira! Mira! No s'atura! Estan alineats al llarg del carrer!

——Norman Lunenfeld, executiu de la NBC, als camions de correu lliurant cartes dels fans de Star Trek[43]

L'entusiasme dels espectadors de Star Trek va sorprendre la NBC.[29] El programa va ser inusual en la seva discussió seriosa sobre temes socials contemporanis en un context futurista, a diferència de Lost in Space, que tenia una naturalesa més camp.[44] La cadena ja havia rebut 29.000 cartes de fans per al programa durant la seva primera temporada, més que per a cap altra excepte The Monkees.[23] Quan a finals de 1967 es van estendre els rumors que Star Trek estava en risc de cancel·lació, Roddenberry va començar i finançar en secret un esforç de Bjo Trimble, el seu marit John i altres fans per persuadir desenes de milers d'espectadors perquè escriguin cartes de suport per salvar el programa.[43][45]:377–394[46] Usant els 4.000 noms per a una llista de correu d’una convenció de ciència-ficció els Trimble van demanar als fans que escriguessin a la NBC i que demanessin a 10 persones més que també ho fessin.[47]:128 NBC va rebre gairebé 116.000 cartes per al programa entre desembre de 1967 i març de 1968, incloses més de 52.000 només al febrer;[48][49][23] segons un executiu de la NBC, la cadena va rebre més d'un milió de correus, però només va revelar la xifra de 116.000.[43] Els columnistes dels diaris van animar els lectors a escriure cartes per ajudar a salvar el que es va anomenar "el millor programa de ciència ficció a les ones".[50] Més més de 200 estudiants de Caltech van marxar a l'estudi de Burbank de la NBC per donar suport a Star Trek el gener de 1968, amb rètols com "recluteu Spock" i "Vulcan Power".[51] Els estudiants de Berkeley i MIT van organitzar protestes similars a San Francisco i la ciutat de Nova York.[50]

Les cartes que recolzaven Star Trek, els autors de la qual incloïen el governador de l'estat de Nova York Nelson Rockefeller,[52] eren diferents tant en quantitat com en qualitat de la majoria del correu que les cadenes de televisió rebien:

« La sèrie, segons les 6.000 cartes que rep a la setmana (més que qualsevol altra a la televisió), és vista per científics, comissaris de museus, psiquiatres, metges, professors universitaris i altres alts nivells. La Smithsonian Institution va demanar una impressió de l'espectacle per als seus arxius, l'únic espectacle tan honorat.[50] »

A més:

« Gran part del correu provenia de metges, científics, professors i altres professionals, i en la seva majoria estava llegit i escrit amb bon paper. I si hi ha alguna cosa que una cadena vol gairebé tant com una alta audiència de Nielsen, és el prestigi d'un programa que atregui a la classe mitjana-alta i al públic il·lustrat.[40] »

I ara un anunci d'interès per a tots els espectadors de Star Trek. Ens complau comunicar-vos que Star Trek es continuarà veient a NBC Television. Sabem que tindreu ganes de veure l'aventura setmanal a l'espai a Star Trek.

——Anunciant de la NBC, 1 de març de 1968[48][52][29]

La NBC, que utilitzava aquestes anècdotes en bona part de la seva publicitat per al programa, va prendre la inusual decisió d'anunciar a la televisió, després de l'episodi "La glòria d'Omega" l'1 de març de 1968 que la sèrie havia estat renovada.[36]:116–117[52] L'anunci va implicar una sol·licitud dedeixar d'escriure —la política de la NBC de respondre a cada correu de l'espectador va significar que la campanya va costar milions de dòlars a la cadena[43]—però en canvi va provocar que els fans enviessin cartes d'agraïment en nombres similars.[53]

Temporada 3 (1968–1969)

modifica
Article principal: Star Trek temporada 3
 
"El cervell de l'Spock" va ser el primer episodi de la tercera temporada.

Al principi, NBC va planejar traslladar Star Trek als dilluns per a la tercera temporada del programa, probablement amb l'esperança d'augmentar la seva audiència després de l'enorme campanya de cartes que va sorprendre la cadena.[29] El març de 1968, tanmateix, la NBC va traslladar el programa a les 22:00 divendres a la nit, una hora indesitjable per al seu públic més jove,[46][54] per no entrar en conflicte amb el gran èxit Rowan & Martin's Laugh-In els dilluns al vespre,[55] des de la franja horària del qual el productor de Laugh-In George Schlatter havia exigit amb ira que no es reprogramés. A més de la franja horària indesitjable, Star Trek ara només es veia a 181 dels 210 afiliats de la NBC.[56]

Roddenberry era frustrat i es va queixar: "Si la cadena ens volia matar, no podria fer un millor moviment".[46] Va intentar persuadir la NBC de donar a Star Trek un dia millor i hora, però no va tenir èxit. Com a resultat d'això i del seu propi esgotament creixent, va optar per retirar-se de l'estrès de la producció diària de Star Trek, tot i que va romandre nominalment al capdavant com el seu "productor executiu".[57] Roddenberry va reduir la seva participació directa a Star Trek abans de l'inici de la temporada de televisió 1968–69, i va ser substituït per Fred Freiberger com a productor de la sèrie de televisió. Arthur H. Singer va servir com a editor de la història. A continuació, NBC va reduir el pressupost de Star Trek de 185.000 dòlars per episodi a la temporada 2 (era de 190.000 dòlars per episodi a la temporada 1) a 175.000 dòlars per episodi a la temporada 3 (ja que el preu comercial per minut havia baixat de 39.000 dòlars a 36.000 dòlars en comparació amb la franja horària de la segona temporada).[58] Això va provocar el que alguns perceben com una disminució de la qualitat per a la temporada 1968–69, tot i que hi va haver una compensació en alguns costos de producció més baixos ja que la tecnologia d'efectes especials havia millorat amb el temps. A la temporada 3, William Shatner va considerar que els personatges principals s'havien tornat més compromesos o exagerats i que les línies de la història més improbables.[59] Leonard Nimoy va sentir que dominaven les preocupacions financeres.[60] El productor associat Bob Justman, que va marxar durant la tercera temporada, va dir que les retallades pressupostàries van fer que la tripulació es tornés necessàriament limitada en el tipus de filmació que es podria fer, com ara el treball a l'aire lliure,[61] amb un sol episodi, "La síndrome del Paradís", rodat en gran part a l'aire lliure. Nichelle Nichols va descriure la retallada pressupostària durant l'últim any com un esforç intencionat per acabar amb Star Trek:

« Tot i que la NBC se li va fer la boca gran per ampliar l'audiència de Star Trek, [ara] va reduir el nostre pressupost de producció fins que en realitat va ser un 10% inferior al que havia estat a la nostra primera temporada... És per això que a la tercera temporada, per exemple, heu vist menys fotografies d'ubicacions a l'aire lliure. Els millors escriptors, les millors estrelles convidades, tot el que necessiteu era més difícil d'aconseguir. Així, la desaparició de Star Trek es va convertir en una profecia autocomplerta. I us puc assegurar que és exactament com havia de ser.[62] »

L'últim dia de rodatge de Star Trek va ser el 9 de gener de 1969,[23] i després de 79 episodis[63] NBC va cancel·lar el programa al febrer malgrat l'intent dels fans de fer una altra campanya d'escriure cartes.[29] Un columnista d'un diari va aconsellar a un espectador que protestava:

« Els fans de Star Trek heu fet la "bona lluita", però el programa s'ha cancel·lat i ara no hi ha res a fer.[64] »

El 2011, la decisió de cancel·lar Star Trek per part de la NBC va ocupar el quart lloc de l'especial de TV Guide Network, 25 Biggest TV Blunders 2 (Les 25 més grans errades de la televisió 2).[65]

Redifusió

modifica

Sorprenentment, un programa que ja no estava programat per una xarxa sinó que es distribuïa a les televisions locals (Star Trek) de vegades apareixia entre els cinc favorits en zones on el programa es portava.

——"Students rate television", 1971[66]

Tot i que alguns dels episodis de la tercera temporada es van considerar de menor qualitat, va donar a Star Trek prou episodis per a la redifusió.[67] La majoria dels programes requereixen almenys quatre temporades per a la redifusió, perquè, en cas contrari, no hi ha prou episodis disponibles per al programació. Kaiser Broadcasting, però, va comprar els drets de redifusió de Star Trek durant la primera temporada per a les seves emissores de diverses grans ciutats. La companyia va organitzar l'insòlit acord perquè va veure el programa com una contraprogramació eficaç contra els programes de notícies del vespre de les 6 de la tarda de les Tres grans cadenes.[68]:138[23] Paramount va començar a anunciar les repeticions a revistes comercials el març de 1969;[69] com que les valoracions de Kaiser eren bones, altres emissores, com ara WPIX a la ciutat de Nova York i WKBS a Filadèlfia, també van comprar els episodis[70]:91–92 per a contraprogramacions similars.[36]:121

Mitjançant la redifusió, Star Trek va trobar una audiència més gran que la que tenia a NBC, convertint-se en un clàssic de culte [71][68]:138–139L’emissió del programa a última hora de la tarda o a primera hora del vespre va atreure molts espectadors nous, sovint joves.[72] El 1970, els anuncis comercials de Paramount afirmaven que el programa havia millorat significativament les valoracions de les seves estacions, [69] i Los Angeles Times va comentar la capacitat de Star Trek per "adquirir les valoracions més envejables en el camp de la redifusió".[36]:121 El 1972, el que l'Associated Press va descriure com "el programa que no morirà" es va emetre a més de 100 ciutats estatunidenques i 60 països més; i més de 3.000 fans van assistir a la primera convenció de Star Trek a la ciutat de Nova York el gener de 1972.[73][72]

Des d'aquell dia fosc de 1969, quan NBC va fer caure el martell de la programació a Star Trek, probablement no hi hagi hagut un període de 24 hores en què el programa original, un dels episodis originals, no s'estava emetent en algun lloc..

——Chicago Tribune, 1987[74]

Els seguidors del programa es van organitzar cada cop més, reunint-se en convencions per intercanviar productes, conèixer actors del programa i veure projeccions d'episodis antics. Aquests fans van arribar a ser coneguts com "trekkies",[71] que van ser coneguts (i sovint ridiculitzats) per la seva extrema devoció al programa i el seu coneixement enciclopèdic de cada episodi.[75] Com que els fans van gaudir de tornar a veure cada episodi moltes vegades, els preus de Star Trek van augmentar amb el temps, en lloc de baixar com altres reposicions redifusionades.[36]:122[76][77][71][78]La revista People va comentar l'any 1977 que l'espectacle "amenaça de tornar a reproduir-se fins que l'univers torna al seu petit forat negre".[79] L'any 1986, 17 anys després d'entrar a la redifusió, Star Trek era la sèrie redifosa més popular;[80] el 1987, Paramount va guanyar 1 milió de dòlars amb cada episodi;[23] i el 1994, les reposicions encara es van emetre al 94% dels Estats Units.[81]

De l'1 de setembre al 24 de desembre de 1998, el canal Sci-Fi va emetre una "edició especial" de tots els episodis de la sèrie original en un format ampliat de 90 minuts presentat per William Shatner. Ara, titulades Star Trek: The Original Series, aquestes emissions van restaurar escenes que havien estat editades fora dels episodis redifosos.[1] A més de la introducció i la comentaris posteriors a l'episodi de Shatner, els episodis incloïen entrevistes amb membres de l'equip de producció habitual i el repartiment, escriptors, estrelles convidades i crítics (titulat com "Star Trek Insights"). Els episodis es van emetre en la seqüència d'emissió original, seguida de "La gàbia", a la qual es va dedicar un segment complet de 105 minuts. (Per obtenir més informació sobre la data d'emissió original de cada episodi, vegeu Llista d'episodis de Star Trek: The Original Series.)

Edició remasteritzada

modifica

Per celebrar el 40è aniversari de la sèrie el setembre de 2006, CBS Domestic Television (ara coneguda com CBS Media Ventures, els actuals titulars dels drets de les franquícies de televisió Star Trek) va començar la sindicació d'una versió millorada de Star Trek: la Sèrie Original en alta definició amb nous efectes visuals CGI.[82]

Sota la direcció del productor de Star Trek David Rossi, que va consultar amb Mike i Denise Okuda, es van recrear els efectes visuals i especials per donar a Star Trek: la sèrie original un aspecte més modern.

La restauració i millora va ser realitzada per CBS Digital. Totes les imatges d'acció en directe es van escanejar en alta definició a partir dels seus elements de pel·lícula de 35 mm de primera generació. Tot i que va ser possible retocar i remasteritzar alguns efectes visuals, totes les noves fotografies exteriors de naus, espais i planetes es van recrear sota la supervisió de Niel Wray.[83]

Els "negatius de la càmera originals" es van utilitzar per a totes les imatges d'acció en directe, però no per a les preses externes de la nau i els planetes. També es van recompondre un nombre reduït d'escenes i, de vegades, els nous actors es van col·locar al fons dels plans.[84] La música del tema d'obertura també es va tornar a gravar en estèreo digital.

El primer episodi que es va llançar a la redifusió va ser "L'equilibri del terror" el cap de setmana del 16 de setembre de 2006. Els episodis es van publicar a un ritme d'un a la setmana i es van emetre en una proporció d'aspecte de 4:3. Malgrat la remasterització de HD, CBS va lliurar el paquet de sindicació d'emissions en Definició estàndard (SD TV). El format HD es va fer disponible comercialment a través de Blu-ray, o per streaming i descàrregues.[85]

Tot i que les fotografies CGI es van dominar en una relació d'aspecte de 16:9 per a aplicacions futures, inicialment es van emetre als Estats Units i al Canadà, juntament amb les imatges d'acció en directe, en una relació d'aspecte de 4:3 per respectar la composició original del programa.

El 26 de juliol de 2007, CBS Home Entertainment (amb distribució per Paramount Home Entertainment) va anunciar que els episodis remasteritzats de TOS es llançarien en un format híbrid HD DVD/DVD. La primera temporada es va estrenar el 20 de novembre de 2007. La segona temporada s'havia programat per al llançament a l'estiu de 2008, però es va cancel·lar quan Toshiba (que havia estat ajudant a finançar la remasterització de l'espectacle) es va retirar del negoci de l'HD DVD.[86] El 5 d'agost de 2008 , la segona temporada remasteritzada només es va publicar en DVD.[87] Es va publicar la temporada 3 en DVD el 18 de novembre de 2008.[88] El 17 de febrer de El 2009, Paramount va anunciar la primera temporada de TOS a Blu-ray Disc per a un llançament al maig a coincidir amb el nou llargmetratge procedent de Paramount.[89] La segona temporada es va publicar en set discs en Blu-ray als Estats Units el 22 de setembre de 2009.[90] La tercera temporada es va estrenar en Blu-ray als Estats Units el 15 de desembre.[91] Amb el llançament de la caixa "Alternate Realities", els episodis remasteritzats de la "Sèrie original" es van incloure per primera vegada en una recopilació de diverses sèries.[92]

Repartiment

modifica
Actor Personatge Càrrec Aparicions Raça Rang
William Shatner James Tiberius Kirk Comandant Temporades 1–3 Humà Capità
El comandant de l'USS Enterprise, nascut a Riverside (Iowa), l'any 2233. Els seus dos millors amics són Spock i el Dr. McCoy; un aconsellarà a Kirk amb lògica, mentre que l'altre utilitza instints emocionals.
Leonard Nimoy Spock Primer/Oficial executiu
Oficial científic		 Temporades 1–3 Meitar humà/meitat-Vulcanià Tinent comandant Temporada 1 Comandant Temporades 1–3
El primer oficial/executiu mig humà i mig vulcà (és a dir, el segon al comandament) i l'oficial científic. És un dels millors amics de Kirk i utilitza la lògica per resoldre problemes.
DeForest Kelley Dr. Leonard "Bones" McCoy Director mèdic en cap Temporades 1–3 Humà Tinent comandant
L'oficial mèdic en cap del vaixell, és l'altre millor amic de Kirk i li dóna consells amb els seus sentiments emocionals humans, mentre que Spock utilitza la lògica.
James Doohan Montgomery "Scotty" Scott Oficial segon i enginyer en cap Temporades 1–3 Humà Tinent comandant
L'enginyer en cap escocès de l'Enterprise i segon oficial (és a dir, el tercer al comandament), que és molt protector del vaixell. Els coneixements tècnics i l'habilitat de Scotty li permeten proposar solucions d'última hora no convencionals i efectives a problemes greus.
Nichelle Nichols Nyota Uhura Oficial de comunicacions Temporades 1–3 Humà Tinent
Oficial de comunicacions de la nau. És representada com una capaç oficial del pont i va assumir el control del timó, la navegació i les estacions científiques del pont quan va sorgir la necessitat. Uhura també era una cantant reeeixida, i li agradava fer serenata als seus companys quan està fora de servei; Spock l'acompanyava ocasionalment a la lira vulcaniana.

Nota: el primer nom d'Uhura no es va pronunciar en cap moment durant la sèrie o les pel·lícules protagonitzades pel repartiment original, i ni tan sols estava clar que Uhura no fos un monònim.

George Takei Hikaru Sulu Timoner Temporades 1–3 Humà Tinent
Sulu és el timoner del vaixell i té molts interessos i aficions, com ara gimnàstica, botànica, esgrima i armes antigues.
Walter Koenig Pavel Chekov Pilot d'altura Temporades 2–3 Humà Alferes
Chekov és un pilot rus presentat a la segona temporada del programa.
Majel Barrett Christine Chapel Infermera Temporades 1–3 Humà N/A
La infermera cap del vaixell que treballa amb el Dr. McCoy.

Nota: Barrett, que va interpretar el primer oficial de la nau (Número u) a "La gàbia", també va donar veu a l’ordinador de la nau.

Grace Lee Whitney Janice Rand Contramestre Season 1 Humà N/A
Contramestre personal del capità.

Nota: tot i que Rand apareix en diverses imatges promocionals de la sèrie, va ser acomiadat després d'aparèixer en només vuit episodis de la primera temporada.

Mentre encara repartia els papers, Gene Roddenberry havia ordenat que Bones McCoy i Spock fossin homes. Segons Nichelle Nichols, "Em van donar un guió de tres pàgines per llegir que tenia tres personatges anomenats Bones, Kirk i algú que es deia Spock, i em van preguntar si llegiria per al paper de Spock. Quan vaig veure el text genial, em vaig dir: "Acceptaré qualsevol d'aquests papers", però vaig trobar que el personatge de Spock era molt interessant i els vaig demanar que em diguessin com era ella [Spock]". Aleshores li van dir a Nichols que el paper ja havia estat ofert a Leonard Nimoy.[93]

Es pretenia que el paper de Sulu s'ampliés a la segona temporada, però a causa del paper de Takei a The Green Berets de John Wayne, va aparèixer només a la meitat de la temporada, i el seu paper fou ocupat per Walter Koenig com el relativament jove i beatelià alferes rus Pavel Chekov. Quan Takei va tornar, els dos van haver de compartir un vestidor.[94] Els dos van aparèixer junts al capdavant de l'Enterprise durant la resta de la sèrie. Pot ser que hi hagi una mica de veritat a la història no oficial que el diari de la Unió Soviètica Pravda es va queixar que entre els personatges culturalment diversos no hi havia russos, vist com un menyspreu personal a aquell país, ja que el rus soviètic Iuri Gagarin havia estat el primer home a fer un vol espacial. Gene Roddenberry va dir en resposta que "La cosa de Chekov va ser un error important per part nostra, i encara em fa vergonya el fet que no hem inclòs cap rus des del principi".[10] Tanmateix, la documentació de Desilu suggereix que la intenció era introduir un personatge a "Star Trek" amb més atractiu sexual per a les adolescents.[10] Walter Koenig va assenyalar a l'especial del 40è aniversari de Star Trek: The Original Series del 2006 que dubtava del rumor sobre Pravda, ja que Star Trek mai s'havia mostrat a la televisió soviètica. També s'ha afirmat que l'antic membre de The Monkees, Davy Jones, va ser el model del Sr. Chekov.[95]

A més, la sèrie sovint incloïa personatges (normalment personal de seguretat amb uniformes vermells) que moren o resulten ferits poc després de la seva presentació. Tan prevalent va ser aquest dispositiu argumental que va inspirar el terme "camisa vermella" per denotar un personatge d'existència l'únic propòsit del qual és morir violentament per mostrar el perill. enfront dels personatges principals.

Capítols

modifica

Temporada 1

modifica
0. La gàbia (The Cage)
  1. On no ha anat mai cap home (Where No Man Has Gone Before)
  2. El truc de la Corbomita (The Corbomite Maneuver)
  3. Les dones d'en Mudd (Mudd's Women)
  4. L'enemic interior (The Enemy Within)
  5. El Parany Home (The Man Trap)
  6. El temps despullat (The Naked Time)
  7. Charlie X (Charlie X)
  8. L'equilibri del terror (Balance of Terror)
  9. De què estan fetes les nenes petites? (What Are Little Girls Made Of?)
  10. La daga de la ment (Dagger of the Mind)
  11. Miri (Miri)
  12. La consciència del rei (The Conscience of the King)
  13. El Galileu set (The Galileo Seven)
  14. Consell de guerra (Court Martial)
  15. El zoo (1a Part) (The Menagerie, Part I)
  16. El zoo (2a Part) (The Menagerie, Part II)
  17. Permís a terra (Shore Leave)
  18. El senyor de Ghotos (The Squire of Gothos)
  19. L'arena (Arena)
  20. El factor alternatiu (The Alternative Factor)
  21. Demà és ahir (Tomorrow Is Yesterday)
  22. El retorn dels archons (The Return of the Archons)
  23. El conflicte final (A Taste of Armageddon)
  24. Llavor espacial (Space Seed)
  25. A aquest costat del paradís (This Side of Paradise)
  26. Un monstre amagat (The Devil in the Dark)
  27. Els salvadors salvats (Errand of Mercy)
  28. La ciutat a la frontera del futur (The City on the Edge of Forever)
  29. Operació: aniquilació (Operation: Annihilate!)

Temporada 2

modifica
  1. Gat amagat (Catspaw)
  2. Metamorfosi (Metamorphosis)
  3. La criatura del divendres (Friday's Child)
  4. Qui plora pels déus (Who Mourns for Adonais?)
  5. L'època de l'Amok (Amok Time)
  6. La màquina del judici final (The Doomsday Machine)
  7. El llop dins del tancat (Wolf in the Fold)
  8. El fill fals (The Changeling)
  9. La poma (The Apple)
  10. Mirall, mirall (Mirror, Mirror)
  11. Els anys mortals (The Deadly Years)
  12. Mudd I (I, Mudd)
  13. Les tribulacions dels Tribbles (The Trouble With Tribbles)
  14. Pa i circ (Bread and Circuses)
  15. Viatge a Babel (Journey to Babel)
  16. Una petita guerra privada (A Private Little War)
  17. La timba de Triskelion (The Gamesters of Triskelion)
  18. Obsessió (Obsession)
  19. La síndrome d'immunitat (The Immunity Syndrome)
  20. Un tros del pastís (A Piece of the Action'')
  21. Per qualsevol altre nom (By Any Other Name)
  22. Retorn al demà (Return to Tomorrow)
  23. Mitjançant la força (Patterns of Force)
  24. El millor ordinador (The Ultimate Computer)
  25. La glòria d'Omega (The Omega Glory)
  26. Missió: la Terra (Assignment: Earth)

Temporada 3

modifica
0. L'escenari de mai guanyar (No Win Scenario)
  1. L'espectre de les armes (Spectre of the Gun)
  2. Elaan de Troyius (Elaan of Troyius)
  3. La síndrome del paradís (The Paradise Syndrome)
  4. Incident a l'Enterprise (The Enterprise Incident)
  5. I els infants ens guiaran (And the Children Shall Lead)
  6. El cervell de l'Spock (Spock's Brain)
  7. No hi ha bellesa en la veritat? (Is There In Truth No Beauty)
  8. Empatia (The Empath)
  9. La xarxa tholiana (The Tholian Web)
  10. Perquè el món és buit i jo he tocat el cel (For the World Is Hollow and I Have Touched the Sky)
  11. El dia del colom (Day of the Dove)
  12. Els fillastres de Plató (Plato's Stepchildren)
  13. En un tres i no res (Wink of an Eye)
  14. Allò que sobreviu (That Which Survives)
  15. Que aquest sigui el vostre últim camp de batalla (Let That Be Your Last Battlefield)
  16. Qui déu destrueixi (Whom Gods Destroy)
  17. La marca de Gideon (The Mark of Gideon)
  18. Les llums de Zetar (The Lights of Zetar)
  19. Els guardians dels núvols (The Cloud Minders)
  20. Camí de l'Edèn (The Way to Eden)
  21. Rèquiem per Matusalem (Requiem for Methuselah)
  22. La cortina salvatge (The Savage Curtain)
  23. Tots els nostres ahirs (All Our Yesterdays)
  24. L'intrús a bord (Turnabout Intruder)

Temporada 4 (Phase II)

modifica

0. Podria passar (Come What May)
1. Primera victòria (In Harm's Way)
2. Servir fins al final (To Serve All My Days)
3. Una vida per recordar (World Enough and Time)
4. Sang i foc (1a Part) (Blood and Fire, Part I)
5. Sang i foc (2a Part) (Blood and Fire, Part II)
6. Una flota estel·lar enemiga (Enemy: Starfleet!)
7. La nena (The Child)
8. El Kitumba (Kitumba)
9. Pelegrí de l'eternitat (Pilgrim of Eternity)
10. Lolani (Lolani)
11. El lliri blanc (The White Iris)
12. La revolta de l'Imperi (Fairest Of Them All)
13. La guerra de l'ordinador (Divided We Stand)
14. Vine sense el teu drac (Come Not Between the Dragons)
15. Abraçant els vents (Embracing the Winds)
16. L'altre Kirk (Still Treads the Shadow)
17. La finalitat de les naus (What Ships Are For)
18. Tenir el coratge d'anar (1a Part) (To Boldly Go, Part I)
18. Tenir el coratge d'anar (2a Part) (To Boldly Go, Part II)
20. Colador mental (Mind-Sifter)
21. La cosa més sagrada (The Holiest Thing)

Star Trek: Phase II

modifica
Vegeu l'article principal sobre Star Trek: Phase II

Star Trek: Phase II (anteriorment Star Trek: New Voyages) és una sèrie de ciència-ficció creada per aficionats a la sèrie original de Star Trek i el seu univers. Distribuïda exclusivament a través d'internet, la sèrie va ser concebuda per Jack Marshall i James Cawley a l'abril del 2003 com la continuació de la primera Star Trek: La Sèrie Original (1966-1969), ja que la missió inicial de 5 anys va quedar incompleta en 3 d'aquests. El primer capítol d'aquest fanfilm es va estrenar el gener de 2004, amb una freqüència de llançament aproximada d'un per any, encara que els productors han expressat el seu desig d'accelerar aquest ritme.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Strauss, Larry «Trekkers' paradise found on local TV». [Fort Myers, Florida], September 3, 1998, p. E1. «(Strauss:) ... thanks ... to the Sci-Fi Channel ... which brought the original series back to TV Tuesday night. Dubbed 'Star Trek: The Original Series', scenes that were cut from episodes that aired in syndication have been restored, and shows have been digitally remastered and color-corrected.»
  2. ↑ «Star Trek (a titles & telecast dates guide)». epguides.com. Arxivat de l'original el February 24, 2010. [Consulta: April 4, 2010].
  3. ↑ «Today's TV Previews». Montreal Gazette, September 6, 1966, p. 36.
  4. ↑ Williams, Michael (July 10, 1969). «Switching from fact to fiction... Star Trek – introducing a space series packed with pointers to our galaxy-trotting future». Radio Times (2383) (London: British Broadcasting Corporation): 32.  (See also listing at the BBC Genome Project).
  5. ↑ 5,0 5,1 Asherman, Allan. The Star Trek Compendium. New York: Simon & Schuster, 1981. ISBN 0-671-79145-1. 
  6. ↑ Fitxa de Star Trek a eldoblatge.com
  7. ↑ 7,0 7,1 Roddenberry, Gene (March 11, 1964). Star Trek Pitch Arxivat May 12, 2016, a Wayback Machine., first draft. Accessed at LeeThomson.myzen.co.uk.
  8. ↑ «STARTREK.COM: Universe Timeline». Startrek.com. Arxivat de l'original el July 3, 2009. [Consulta: July 14, 2009].
  9. ↑ Okuda, Michael; Okuda, Denise. Star Trek Chronology: The History of the Future, November 1, 1996. ISBN 0-671-53610-9. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Whitfield, Stephen E.; Roddenberry, Gene. The Making of Star Trek. New York: Ballantine Books, 1968. ISBN 0-345-31554-5. OCLC 23859. 
  11. ↑ Beck, Donald R. (Director) (1991). Star Trek: 25th Anniversary Special. 
  12. ↑ Okuda, Michael; Okuda, Denise. Star Trek Chronology: The History of the Future. Pocket Books, 1996. ISBN 0-671-53610-9. 
  13. ↑ Okuda, Michael; Okuda, Denise; Mirek, Debbie. The Star Trek Encyclopedia. Pocket Books, 1994. ISBN 0671869051. 
  14. ↑ «Enterprise, U.S.S.», April 21, 2007. Arxivat de l'original el July 12, 2010. [Consulta: October 16, 2017].
  15. ↑ «The Counter-Clock Incident». . Star Trek: The Animated Series (NBC), Temporada:2 , episodi:6, October 12, 1974. « »
  16. ↑ 16,0 16,1 «Star TrekHistory – Behind the Scenes». startrekhistory.com. Arxivat de l'original el February 17, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Articles & Archives». dartmouth.org. Arxivat de l'original el February 18, 2014. [Consulta: February 12, 2015].
  18. ↑ Meryl Gottlieb. «Lucille Ball is the reason we have 'Star Trek' – here's what happened». Business Insider, July 8, 2016. Arxivat de l'original el January 10, 2017. [Consulta: January 4, 2017].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Desilu». Memory Alpha. Arxivat de l'original el March 3, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  20. ↑ «Herbert F. Solow». Memory Alpha. Arxivat de l'original el January 29, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  21. ↑ Roberta Pearson. Star Trek and American Television. University of California Press, 2014, p. 21–. ISBN 978-0-520-95920-0. 
  22. ↑ Greenberger, Robert. Star Trek. Voyageur Press, 2012. ISBN 9780760343593. 
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 Davies, Máire Messenger; Pearson, Roberta. «The Little Program That Could: The Relationship Between NBC and Star Trek». A: NBC: America's Network. University of California Press, 2007, p. 212–222. ISBN 978-0-520-25079-6. 
  24. ↑ Spiegel, Lee. «Nichelle Nichols on Having First Major Black Female TV Role And That First Interracial Kiss On 'Star Trek'». The Huffington Post, February 6, 2012. Arxivat de l'original el July 31, 2012. [Consulta: August 11, 2012].
  25. ↑ "How Lucille Ball Made Star Trek Happen" Arxivat March 15, 2015, a Wayback Machine. (September 8, 2013). BadAssDigest.com (Birth.Movies.Death).
  26. ↑ «Matt Jefferies». Memory Alpha. Arxivat de l'original el February 18, 2015. [Consulta: February 12, 2015].
  27. ↑ William Shatner. I'm Working on That: A Trek From Science Fiction to Science Fact. Star Trek, 2002. ISBN 978-0-671-04737-5. 
  28. ↑ «The Man Trap». IMDb, September 8, 1966. Arxivat de l'original el December 22, 2017. [Consulta: June 30, 2018].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 «Television Obscurities – A Look at Star Trek». Television Obscurities, September 1, 2006. Arxivat de l'original el August 16, 2011. [Consulta: May 14, 2011].
  30. ↑ Millrod, Jack «The Trek Continues (? Illegible)». Pittsburgh Post-Gazette, September 16, 1996, p. D1.
  31. ↑ "The numbers game, part one". Broadcasting. September 19, 1966: 58–60.
  32. ↑ Gowran, Clay. "Nielsen Ratings Are Dim on New Shows". Chicago Tribune. October 11, 1966: B10.
  33. ↑ Gould, Jack. "How Does Your Favorite Rate? Maybe Higher Than You Think". The New York Times. October 16, 1966: 129.
  34. ↑ Scheuer, Steven H. «TV Key Mailbag». The Morning Record [Meriden, Connecticut], February 20, 1967, p. 4A.
  35. ↑ Pohl, Frederik (February 1967). «More About Being Bad». Editorial. Galaxy Science Fiction: 4, 6. 
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 Pearson, Roberta. «Cult Television as Digital Television's Cutting Edge». A: Television as Digital Media. Duke University Press, 2011, p. 105–131. ISBN 978-0-8223-4910-5. 
  37. ↑ Bob Thomas «Roddenberry would like to leave 'Star Trek' behind». Williamson Daily News. Associated Press [Williamson, WV], May 25, 1976, p. 14.
  38. ↑ "NBC fills final hole for 1967–68." Broadcasting. March 6, 1967: 52.
  39. ↑ Gent, George. "Alex Segal to Produce 3 Danny Thomas TV Shows." The New York Times. March 15, 1967: 9.5.
  40. ↑ 40,0 40,1 Lowry, Cynthia «TV Fans Save Space Ship Enterprise From Mothballs». Associated Press. Tri-Cities Newspapers, Inc. [Florence, AL], March 29, 1968, p. 15.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Lowry, Cynthia «One Network Goes 'Unconventional'». Nashua Telegraph. Associated Press, January 17, 1968, p. 13.
  42. ↑ «US TV Nielsen Ratings 1967–1968». The Classic TV Archive. Arxivat de l'original el January 21, 2011. [Consulta: April 29, 2011].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 Poe, Stephen Edward. A Vision of the Future. Simon & Schuster, 1998, p. 138–139. ISBN 0-671-53481-5. 
  44. ↑ Conley, Rita «Day-To-Day Fare Can Help People Cope With Life». Sarasota Herald-Tribune, April 16, 1972, p. 13.
  45. ↑ Solow, Herbert F. Inside Star Trek: The Real Story. Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-671-00974-5. 
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Page, Don «'Star Trek' Lives Despite Taboos». Toledo Blade, August 15, 1968.
  47. ↑ Michaud, Michael A.G.. Reaching for the high frontier: the American pro-space movement, 1972–84. Praeger, 1986. ISBN 0-275-92150-6. 
  48. ↑ 48,0 48,1 «Letters For 'Star Trek' Hit 114,667». The Modesto Bee, April 14, 1968, p. 26.
  49. ↑ "Star Trekkers Are Restored Arxivat May 12, 2012, a Wayback Machine.". Hartford Courant March 17, 1968. 12H.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Scott, Vernon «Letters Can Save 'Star Trek'». The Press-Courier. United Press International [Oxnard, California], February 7, 1968, p. 17.
  51. ↑ Harrison, Scott. «'Star Trek' protest». Los Angeles Times, April 25, 2011. Arxivat de l'original el May 25, 2011. [Consulta: April 26, 2011].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Svetkey, Benjamin (September 27, 1991). «The 'Enterprise' turns 25». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el November 19, 2011. 
  53. ↑ David Gerrold, quoting Bjo Trimble, in The World of Star Trek, Ballantine Books, 1973, p. 166.
  54. ↑ Lowry, Cynthia «Why Some Shows Expired». The Free Lance-Star. Associated Press [Fredericksburg, Virginia], May 21, 1969, p. 2.
  55. ↑ "Laugh-In staying put." Broadcasting. March 18, 1968: 9.
  56. ↑ "Missing links in the TV chains." Broadcasting. January 13, 1969: 48–52.
  57. ↑ David Gerrold, The World of Star Trek, Ballantine Books, 1973.
  58. ↑ "Fall line-ups go on the street." Broadcasting. March 4, 1968: 23–28.
  59. ↑ Shatner, William. Star Trek Memories, 1993, p. 266. 
  60. ↑ Nimoy, Leonard. I Am Spock, 1995, p. 120. 
  61. ↑ Shatner, William. Star Trek Memories, 1993, p. 290–293. 
  62. ↑ Nichols, Nichelle. Beyond Uhura: Star Trek and Other Memories. G. P. Putnam's, 1994, p. 189. ISBN 0-399-13993-1. 
  63. ↑ «Star Trek». CBS Studios. Startrek.com. Arxivat de l'original el June 28, 2010. [Consulta: June 26, 2010]. "78 episodis (comptant les dues parts "El zoo" només una vegada), i sense comptar el primer pilot encarregat, "La gàbia", que no es va emetre durant aquest temps)."
  64. ↑ «Ask TV Scout». The Palm Beach Post, July 18, 1969.[Enllaç no actiu]
  65. ↑ «25 Biggest TV Blunders 2» (en anglès). . 25 Biggest TV Blunders (TV Guide Network), July 31, 2011. « 
    1. 4 – NBC Cancels 'Star Trek'»
  66. ↑ «Students rate television». Telegraph Herald [Dubuque, IA], April 28, 1971, p. 6.
  67. ↑ Teitelbaum, Sheldon «How Gene Roddenberry and his Brain Trust Have Boldly Taken 'Star Trek' Where No TV Series Has Gone Before : Trekking to the Top». Los Angeles Times, May 5, 1991, p. 16.
  68. ↑ 68,0 68,1 Abbott, Stacey. The Cult TV Book. I.B. Tauris, March 10, 2010. ISBN 978-1-84885-026-2. 
  69. ↑ 69,0 69,1 «Star Trek Syndication Advertisements, Circa 1969–1970». Television Obscurities, December 15, 2008. Arxivat de l'original el July 17, 2011. [Consulta: May 15, 2011].
  70. ↑ Meehan, Eileen R.. Why TV is not our fault: television programming, viewers, and who's really in control. Rowman & Littlefield, 2005. ISBN 0-7425-2486-8. 
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 Hale, Barrie «Believing in Captain Kirk». Calgary Herald, April 26, 1975, p. 10.
  72. ↑ 72,0 72,1 Shult, Doug «Cult Fans, Reruns Give 'Star Trek' an Out of This World Popularity». Milwaukee Journal, July 3, 1972.
  73. ↑ Buck, Jerry «'Star Trek' Engenders Cult in U.S., England». Associated Press, March 14, 1972.
  74. ↑ Daley, Steve «Staying Power: What Is It That Transforms a Few TV Programs into Cult Classics While Thousands of Others Fade into Oblivion?». Chicago Tribune, January 4, 1987, p. 4.
  75. ↑ «Star Trek». Museum of Broadcast Communications. Arxivat de l'original el June 29, 2011. [Consulta: August 11, 2012].
  76. ↑ «Star Trek Rechanneled». Evening Independent [St. Petersburg, Florida], May 6, 1972, p. 3A.
  77. ↑ Sedgeman, Judy «Fan of Star Trek Works At Getting TV Show Returned». St. Petersburg Times, May 29, 1972.
  78. ↑ Montgomery, Paul L. «'Star Trekkies' Show Devotion». The Ledger. The New York Times [Lakeland, Florida], March 11, 1973, p. 34.
  79. ↑ Darrach, Brad «Leonard Nimoy Beams Himself Aboard 'Equus' and Out from Under Mr. Spock's Pointy Ears». People, July 25, 1977.
  80. ↑ Harmetz, Aljean «New 'Star Trek' Plan Reflects Symbiosis of TV and Movies». The New York Times, November 2, 1986, p. 31.
  81. ↑ Cerone, Daniel «Trek on into the 21st Century». Los Angeles Times, April 2, 1994.
  82. ↑ «Original Star Trek Getting a CGI Makeover!». TrekMovie.com, August 28, 2006.
  83. ↑ «TOS Remastered». Trekmovie.com. [Consulta: 30 maig 2024].
  84. ↑ Anthony Pascale. «Behind the Scenes at CBS Digital». TrekMovie.com, November 20, 2006. Arxivat de l'original el April 3, 2007. [Consulta: April 23, 2007].
  85. ↑ «TOS Remastered: Format». Trekmovie.com. Arxivat de l'original el September 20, 2012. [Consulta: September 7, 2012].
  86. ↑ David Lambert. «Reports Say HD DVD Format To Be Discontinued». tvshowsondvd.com, February 18, 2008. Arxivat de l'original el February 21, 2008. [Consulta: February 19, 2008].
  87. ↑ David Lambert. «Release Date for Star Trek – Season 2 (Remastered) on DVD». TVShowsOnDVD.com, March 21, 2008. Arxivat de l'original el March 24, 2008. [Consulta: March 22, 2008].
  88. ↑ David Lambert. «Release Date, Exclusive Early Look at Package Art, for Remastered 3rd Season of TOS». TVShowsOnDVD.com, March 21, 2008. Arxivat de l'original el July 30, 2008. [Consulta: March 22, 2008].
  89. ↑ «Star Trek – The Original Series – Season 1 – Complete Blu-ray». Arxivat de l'original el February 25, 2009. [Consulta: February 18, 2009].
  90. ↑ «Home Media Magazine " 16319 " Star Trek Season 2 Blu Ray Due Sept 22 16319». Homemediamagazine.com, July 9, 2009. Arxivat de l'original el July 16, 2009. [Consulta: July 15, 2009].
  91. ↑ «Star Trek DVD news: Announcement for Star Trek – Season 3 on Blu-ray Disc». TVShowsOnDVD.com. Arxivat de l'original el September 14, 2012. [Consulta: September 7, 2012].
  92. ↑ «Star Trek DVD news: Update about Star Trek: Alternate Realities». TVShowsOnDVD.com. Arxivat de l'original el October 23, 2012. [Consulta: September 7, 2012].
  93. ↑ Lee Speigel «Gene Roddenberry's Son Reveals Unhappy 'Star Trek' Family Life». Huffington Post, November 30, 2011.
  94. ↑ William Shatner's Star Trek Memories – documentary film, released 1995.
  95. ↑ Lindley, Robin. «Russian Crewlette». snopes.com, 2005. Arxivat de l'original el November 17, 2020. [Consulta: December 13, 2006].
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Star Trek
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Star_Trek_(sèrie_original)&oldid=33670743»