Gertrudis Prat
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Gertrudis Prat o Mataró (Badalona, flor. 1800-1802)[1] anomenada popularment «la Tuyas», va ser una puntaire catalana coneguda per haver fet una punta al coixí per a la reina d'Espanya l'any 1802, en aquell moment Maria Lluïsa de Parma, muller de Carles IV, pel que va ser coneguda popularment com «la puntaire de la reina».
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Badalona (Barcelonès)  |
| Activitat | |
| Ocupació | puntaire |
Era la filla més gran de Francesc Prat i de Maria, fill i nora respectivament de Mariana Prat, coneguda pel seu àlies de «dida de Mataró». Ambdós eren residents a Badalona, doncs Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, al seu dietari Calaix de sastre, els esmenta diverses vegades quan feia visites a la vila de Badalona i la defineix com una noia galant i espigada,[2] i la lloa per les seves habilitats per les seves puntes, com ho fa el 20 de maig de 1801: «he vist a Maria, dòna del Francesch Prat [...] dient si gustaba veurer unas primorosas puntas de plam de fil blanch que treballaba Gertrudis, sa filla mes gran, en lo cuxí y passarem a veurerlashi y molt gustosa que ha estat la minyona de enseñarmelas.»[1] Destaca que durant l'estança de la reina Maria Lluïsa de Parma a Barcelona l'any 1802,[2] diuen les cròniques que va ser requerida per confeccionar una de les seves puntes de coixí amb destí a la reina, i que des d'aleshores els badalonins la van conèixer amb el sobrenom de «la puntaire de la reina». Les puntes de coixí estaven ben considerades a l'època i ben retribuïdes, de fet Gertrudis va ser mestra d'altres noies puntaires de Badalona, com esmenta el baró de Maldà, que a més descriu els seus dissenys, el 19 de maig de 1802: «puntas de fil blanch, amples de plam y mitg, ab dibuixos, com jardi ab flors, arcadas y pilars».
Es coneix que va casar-se amb Francesc Escolà, natural de Martorell.[2] El 23 de maig del 1802 any se'n té l'última noticia: el baró esmenta que no hi és a casa, perquè visitar-se de la melsa amb el doctor Oliva de Barcelona, si bé després s'esmenta que va anar a un curandero d'Horta, però es desconeix si va curar-se o, finalment, va morir.[1]