Gestió digital del color

La gestió digital del color és un tractament de les imatges digitals que permet mantenir-ne els color en algun perifèric (monitor, impressores, impremta). El principi general, comú a les diverses tecnologies de gestió digital del color, consisteix a assignar a cada perifèric (càmera fotogràfica, escàner, monitor, impressora) un anomenat perfil de color ICC que n'indica les característiques cromàtiques. Els perfils els poden realitzar els fabricants o els usuaris mateixos, que han de crear-los mitjançant programes especials i instruments especials (colorímetres i espectrofotòmetres).

A cada imatge produïda per un escàner o una càmera fotogràfica digital hi ha associat el perfil de color del perifèric que associa al coordinat del perifèric (RGB) el coordinat cromàtic relatiu (XYZ o Lab). Quan la imatge s'envia a un monitor o a una impressora el sistema de gestió del color calcula una conversió del color entre el perfil de la imatge i el perfil del perifèric de sortida de manera que el coordinat colorimètric dels colors d'entrada corresponguin al coordinat colorimètric del perifèric de sortida. D'aquesta manera els colors originals i els de la imatge impresa o visualitzada coincideixen.

Hi ha dues tecnologies principals obertes a la gestió digital del color: la de l'International Color Consortium (ICC) i la d'Adobe PostScript, anomenada PostScript Color Management (PCM).

En el sistemes operatius Mac OS i Mac OS X la gestió del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ColorSync. En els sistems operatius Microsoft Windows la gestió del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ICM.

Codificació del colorModifica

La informació del color en vídeo pateix una sèrie de transformacions des de la seva estructura bàsica fins a un senyal compost.

En primer lloc, cal mencionar la divisió de la informació en els senyals <C> i <Y>, que es corresponen a les propietats de crominància i a la luminància, respectivament. Els tres senyals diferents RGB (vermell, verd, blau) que entrega la càmera queden dividits en aquestes dues senyals. Per tant, no és estrany que sigui necessària una codificació per ajuntar-les en un únic senyal.[1][2]

El senyal <Y> s’obté a partir de la suma dels tres senyals RGB per obtenir el mateix senyal que s’obtindria en B/N (blanc i negre). El senyal <C> s’obté mitjançant una matriu de crominància que combina els senyals RGB mitjançant operacions algebraiques.

Un cop obtinguts aquests dos senyals, cal realitzar una codificació. La codificació de <Y> requereix d’un receptor de B/N mentre que la de <C> d’un de color. És en el circuit sumador, que aquestes s’unifiquen en un senyal únic.

Els diferents formats de la senyal de color poden ser: el format RGB, el format “per components”, el format S-Vídeo, el format vídeo compost i el format radiofreqüència.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 LLorens, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Paidós Ibérica, 1995. ISBN 84-493-0168-8. 
  2. 2,0 2,1 «Formatos de vídeo digital (II):Tipos de señal de vídeo | EfectoHD» (en anglès americà). [Consulta: 15 desembre 2021].