Gia Long, el nom original del qual era Phuc Anh (Huế, 8 de febrer de 1762 - Ibídem, 3 de febrer de 1820), va ser el fundador i primer emperador de la Dinastia Nguyen, l'última de les dinasties governants de l'imperi del Vietnam. És considerat el responsable de la unificació del territori de l'actual Vietnam, el 1802.[1]

Infotaula de personaGia Long

Modifica el valor a Wikidata
Nom de templeThế Tổ Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstumKhai thiên Hoằng đạo Lập kỷ Thùy thống Thần văn Thánh vũ Tuấn đức Long công Chí nhân Đại hiếu Cao Hoàng đế Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(vi) Nguyễn Phúc Ánh Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1762 Modifica el valor a Wikidata
Huế Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1820 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Huế Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomb of Gia Long (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Emperador
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Activitat1802 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FamíliaDinastia Nguyen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEmpress Thua Thien (en) Tradueix
Trần Thị Đang (en) Tradueix
Lê Ngọc Bình (en) Tradueix (1802–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsMinh Mạng (en) Tradueix
 ( Trần Thị Đang (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Ngọc Xuyến (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Ngoạn (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Trân (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Anh (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Quỳnh (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Nga (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Nguyệt (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Khuê (en) Tradueix
 ( Lê Ngọc Bình (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Ngọc Cửu (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Vân (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Ngôn (en) Tradueix
 ( Lê Ngọc Bình (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Ngọc Cơ (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Châu (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Chẩn (en) Tradueix
 ( Trần Thị Đang (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Đài (en) Tradueix
 ( Trần Thị Đang (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Tấn (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Quang (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Cảnh (en) Tradueix
 ( Empress Thua Thien (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Mão (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Cự (en) Tradueix
 ( Lê Ngọc Bình (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Hy (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Quân (en) Tradueix
 ( Lê Ngọc Bình (en) Tradueix)
Nguyễn Phúc Phổ (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Bính (en) Tradueix
 ( )
Nguyễn Phúc Ngọc Thành (en) Tradueix
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesNguyễn Phúc Luân (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Nguyễn Thị Hoàn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansNguyễn Phúc Hạo (en) Tradueix, Nguyễn Phúc Đồng (en) Tradueix, Nguyễn Phúc Mân (en) Tradueix, Nguyễn Phúc Điển (en) Tradueix, Nguyễn Phúc Ngọc Tú (en) Tradueix, Nguyễn Phúc Ngọc Du (en) Tradueix i Nguyễn Phúc Ngọc Tuyền (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era nebot de l'últim Senyor de Nguyen, governant del sud del Vietnam. Als quinze anys va haver d'amagar-se a causa de les rebel·lions Tây Sơn. Es va fer amic de Pierre Pigneau de Behaine, un sacerdot francès que li va oferir assessorament i va convèncer al govern francès que li prestessin ajuda per poder fer-se amb el tron.[2] Ho va aconseguir i va derrotar la dinastia Tay Són, unint tot el territori del Vietnam que es trobava sota diversos conflictes de caràcter feudal, disputant-se territoris.[3]

El seu règim es va caracteritzar per un confucianisme ortodox.[4] En agraïment a l'ajuda que li van prestar els francesos, va permetre l'entrada de missioners catòlics. Va traslladar la capital de Hanói a Huế, on hi va construir un palau fortificat. Amb l'ajuda dels francesos, va consolidar el sistema defensiu vietnamita i va aconseguir assentar al país com a referent a Indoxina.[5] Va expulsar als siamesos de Cambodja, prenent-lo com a estat vassall.[6]

Referències modifica

  1. Gaultier, Marcel. Gia-Long (en francès). S.I.L.I.C. Ardin, 1933. 
  2. Kiernan, Ben. Việt Nam: A History from Earliest Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 270-276. ISBN 978-0-19-516076-5. 
  3. Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Facts On File, 1999, p. 523. ISBN 978-0-8160-3928-9. 
  4. Hu, Yinyin. Ancestor Worship, Supernaturalizm, and Gia Long's Court: Landscape of Religious Institutions in Gia Dihn at the Beginning of the Nguyen Dynasty (en anglès). ProQuest Information and Learning, 2019. 
  5. Wilcox, Wynn. Vietnam and the West (en anglès). Cornell University Press, 2010-11-15. ISBN 978-1-5017-1164-0. 
  6. Woodside, Alexander. Vietnam and the Chinese Model: A Comparative Study of Vietnamese and Chinese Government in the First Half of the Nineteenth Century (en anglès). Harvard Univ Asia Center, 1988. ISBN 978-0-674-93721-5. 

Bibliografia complementària modifica

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gia Long