Obre el menú principal

Giovanni Battista Pittoni

Pintor italià del vell mestre
(S'ha redirigit des de: Giambattista Pittoni)


Giovanni Battista Pittoni (Venècia, 20 de juny de 1687 - 17 de novembre de 1767) va ser un pintor italià. Va destacar com a autor de temes religiosos, històrics i mitològics. Encara que mai va sortir d'Itàlia, va treballar per a les corts sueca, austríaca i alemana.

Infotaula de personaGiovanni Battista Pittoni
Giambattista Pittoni, portrait from Longhi 1762, cropped.jpg
Biografia
Naixement 6 juny 1687
Venècia (Itàlia)
Mort 6 novembre 1767 (80 anys)
Venècia (Itàlia)
Lloc d'enterrament Venècia
Activitat
Ocupació Pintor, catedràtic i rector
Moviment Barroc i rococó
Professors Francesco Pittoni Tradueix i Antonio Balestra
Alumnes Cesare Ligari i Anton Kern
Influències
Obra
Família
Pare Giovanni
Modifica les dades a Wikidata
Giovanni Battista Pittoni, El Sacrifici de Polixena

BiografiaModifica

Provinent d'una família de pintors, va aprendre art amb el seu oncle Francesco Pittoni, amb el qual va realitzar en 1716 el quadre Samsó i Dalila (Collezione Querini, Pordenone).

Al començament de la seva carrera el seu estil està influït encara pel barroc, que anirà abandonant gradualment: a Martiri de Sant Tomàs (Església de Sant Stae, Venècia) i Diana i Acteó (Museu de Vicenza) s'entreveuen i als principals caràcters de la seva pintura: riquesa de color, lliure distribució de les formes, un extrem rigor en la definició dels detalls i un sentit refinat de la composició, propis ja del rococó europeu.

ObresModifica

 
Vista del Brenta, prop Dolo , al Museu Metropolità d'Art a Nova York.


Amb influència de Sebastiano Ricci i de Giovanni Battista Tiepolo, per la plasticitat formal i frescor del color, realitza Sant Pere, Sant Pau i Pius V adorant a la Verge (Església de Santa Corona, Vicenza) i el Jurament d'Aníbal (Pinacoteca de Brera, Milà). En el decenni 1730-1740 realitza les seves obres mestres, com La Nativitat (Accademia dei Concordi, Rovigo) i la Continència d'Escipió (Louvre, París).

Les seves obres més madures assenyalen un cert retorn als valors del passat, com el Martiri de Santa Esteria (catedral de Bèrgam), l'Al·legoria de les Ciències i les Arts (Collezione Marzotto, Valdagno), El saqueig de Craso al Temple de Jerusalem (1473) i L'Anunciació (1757, Galeria de l'Acadèmia de Venècia). Entre 1658 i 1661 va ser president de l'Acadèmia de Venècia.

MuseusModifica

Entre els museus en què s'exposa Pittoni: Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva una Sagrada Família seva; Galeria dels Uffizi, Florència; Museu del Louvre, París; Museu Metropolità d'Art, a la ciutat de Nova York; Pinacoteca de Brera, Milà, National Gallery (Londres), Londres, Gran Bretanya; Getty Center, Los Angeles; Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, Los Angeles; Hermitage, Sant Petersburg; Southampton City Art Gallery, Gran Bretanya; Fitzwilliam Museum Pharos, Cambridge, Gran Bretanya; Museu d'Art de São Paulo, Brasil; Museu Pushkin, Moscou; Museu Ashmolean a la Universitat d'Oxford, Gran Bretanya; Galeria de l'Acadèmia de Venècia; Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Alemanya; Museu Gemäldegalerie, Berlín; Galeria Nacional de Victoria, Austràlia; Museu Ashmolean d'Art, Oxford; Museu Berggruen, Berlín; Museu de Belles Arts de Bordeus, França;Courtauld Institute of Art, Londres, Gran Bretanya; Museu d'Art de Cleveland, San Diego, Califòrnia; Biblioteca Ambrosiana, Milà; Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid; Minneapolis Institute of Art, Minnesota.

Vegeu tambéModifica