Giovanni Battista Pittoni

Pintor italià del vell mestre
(S'ha redirigit des de: Giambattista Pittoni)

Giovanni Battista Pittoni (Venècia, 20 de juny de 1687 - 17 de novembre de 1767) va ser un pintor italià. Va destacar com a autor de temes religiosos, històrics i mitològics. Encara que no va sortir mai d'Itàlia, va treballar per a les corts sueca, austríaca i alemanya.

Infotaula de personaGiovanni Battista Pittoni
Giambattista Pittoni, portrait from Longhi 1762, cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1687 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1767 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVenècia
església de San Giacomo dall'Orio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia
República de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióassessor artístic (1733–1738), dibuixant, rector, catedràtic, pintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc i rococó Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Pittoni i Antonio Balestra Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnton Kern i Cesare Ligari Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
El sacrifici de Políxena, al Getty Center de Los Angeles

BiografiaModifica

Provinent d'una família de pintors, va aprendre art amb el seu oncle Francesco Pittoni, amb el qual va realitzar en 1716 el quadre Samsó i Dalila (Collezione Querini, Pordenone).

Al començament de la seva carrera el seu estil està influït encara pel barroc, que anirà abandonant gradualment: al Martiri de Sant Tomàs (església de San Stae, Venècia) i a Diana i Acteó (Museu de Vicenza) s'entreveuen ja els principals caràcters de la seva pintura: riquesa de color, distribució lliure de les formes, un rigor extrem en la definició dels detalls i un sentit refinat de la composició, propis ja del rococó europeu.

ObresModifica

 
Vista del Brenta a Dolo, al Museu Metropolità d'Art de Nova York

Amb influència de Sebastiano Ricci i de Giovanni Battista Tiepolo, per la plasticitat formal i la frescor del color, realitza Sant Pere, Sant Pau i Pius V adorant la Verge (església de Santa Corona, Vicenza) i el Jurament d'Anníbal (Pinacoteca de Brera, Milà). En el decenni 1730-1740 realitza les seves obres mestres, com ara La Nativitat (Accademia dei Concordi, Rovigo) i la Continència d'Escipió (Louvre, París).

Les seves obres més madures assenyalen un cert retorn als valors del passat, com el Martiri de Santa Hestèria (catedral de Bèrgam), l'Al·legoria de les Ciències i les Arts (Collezione Marzotto, Valdagno), El saqueig de Cras al Temple de Jerusalem (1473) i L'Anunciació (1757, Galeria de l'Acadèmia de Venècia). Entre 1658 i 1661 va ser president de l'Acadèmia de Venècia.

MuseusModifica

Entre els museus en què s'exposa Pittoni, el Museu Nacional d'Art de Catalunya en conserva una Sagrada Família; també hi trobem obra seva, entre d'altres, a la Galeria dels Uffizi (Florència), al Museu del Louvre (París), al Museu Metropolità d'Art (Nova York), a la Pinacoteca de Brera (Milà), a la National Gallery (Londres), al Getty Center (Los Angeles), al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, a l'Hermitage (Sant Petersburg), a la Southampton City Art Gallery (Southampton), al Museu Fitzwilliam (Cambridge), al Museu d'Art de São Paulo, al Museu Puixkin (Moscou), al Museu Ashmolean de la Universitat d'Oxford, a la Galeria de l'Acadèmia de Venècia, al Museu Wallraf–Richartz (Colònia), a la Gemäldegalerie (Berlín), a la National Gallery of Victoria (Melbourne), al Museu Berggruen (Berlín), al Museu de Belles Arts de Bordeus, al Courtauld Institute of Art (Londres), al Museu d'Art de Cleveland, al Museu d'Art de San Diego, a la Biblioteca Ambrosiana (Milà), al Museu Thyssen-Bornemisza (Madrid) o al Minneapolis Institute of Art.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pittoni