Gian-Carlo Rota
Gian-Carlo Rota (Vigevano, 27 d'abril de 1932 - Cambridge, 18 d'abril de 1999) va ser un matemàtic italo-estatunidenc.
Vida i Obra
modificaRota va néixer a Vigevano (Itàlia), fill d'un arquitecte i enginyer civil radicalment oposat al govern feixista italià.[1] Per aquest motiu va ser inclòs en la llista negra i, per evitar represàlies, va marxar cap a les muntanyes. a la localitat de Rimella i, poc després, va passar amb la família cap s Suïssa. El 1946, la família va emigrar a l'Equador, on el jove va estudiar al Colegio Americano de Quito. Gràcies a tots aquests moviments el jove parlava de forma fluïda l'italià, l'anglès, el castellà i el francès i llegia amb facilitat l'alemany i el llatí.[2] El 1950 va ingressar en la universitat de Princeton en la qual es va graduar el 1953, i a continuació va començar els estudis de postgrau a la universitat Yale.[3] El 1956 obté el doctorat amb una tesi sobre operadors diferencials dirigida per Jacob Schwartz.[4]
El curs següent, 1956-57, va ser assistent a l'Institut Courant de la universitat de Nova York i els dos cursos següents a la universitat Harvard. El 1959 va ser nomenat professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) en el qual va romandre fins a la seva mort el 1999, excepte els cursos 1965-1967 en els quals va estar a la universitat Rockefeller de Nova York.[5] Al MIT va impartir també classes de filosofia, a més de les de matemàtiques.[6]
Rota va establir profundament les directrius de la recerca en teoria combinatòria contemporània[7] des del seu primer article sobre aquest tema publicat el 1964: Foundations of Combinatorial Theory.[8] Els seus treballs anteriors havien estat sobre teoria d'operadors, equacions diferencials i teoria ergòdica.[9][10]
En el camp filosòfic, va ser molt crític amb la filosofia analítica i va presentar una personal reinterpretació de la fenomenologia basada en els conceptes de Heidegger de context i eina.[11]
El 1980 va ser el fundador de la revista Advances in Applied Mathematics.[12]
Referències
modifica- ↑ Palombi, 2001, p. 7.
- ↑ Kung, 2016, p. 2.
- ↑ Senato, 2003, p. 86.
- ↑ Dhombres, Kung i Starr, 2003, p. xxvii.
- ↑ Kung, 2016, p. 3.
- ↑ Beschler et al., 2000, p. 206.
- ↑ Kung, Rota i Yan, 2009, p. 1 i ss.
- ↑ Senato, 2003, p. 87.
- ↑ Kung, 2016, p. 7.
- ↑ Grosshans, 2003, p. 213 i ss.
- ↑ Palombi, 2001, p. 3.
- ↑ Beschler et al., 2000, p. 207.
Bibliografia
modifica- Beschler, Edwin F.; Buchsbaum, David A.; Schwartz, Jacob T.; Stanley, Richard P.; Taylor, Brian D.; Waterman, Michael «Gian-Carlo Rota (1932-1999)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 47, Num. 2, 2000, pàg. 203-216. ISSN: 0002-9920.
- Dhombres, Jean; Kung, Joseph P.S.; Starr, Norton. Gian-Carlo Rota on Analysis and Probability (en anglès). Birkhäuser, 2003. ISBN 0-8176-4275-7.
- Grosshans, Frank D. «The work of Gian-Carlo rota on invariant theory» (en anglès). Algebra universalis, Vol. 49, Num. 2, 2003, pàg. 213-258. DOI: 10.1007/s00012-003-1827-z. ISSN: 0002-5240.
- Kung, Joseph P.S.; Rota, Gian-Carlo; Yan, Catherine H. Combinatorics: the Rota Way (en anglès). Cambridge University Press, 2009. ISBN 9781139476768.
- Kung, Joseph P.S. «Gian-Carlo Rota, 1932-1999» (en anglès). Biographical Memoirs - National Academy of Sciences, 2016, pàg. 1-14. ISSN: 0077-2933.
- Palombi, Fabrizio. The Star and the Whole (en anglès). CRC Press, 2001. ISBN 978-1-56881-583-1.
- Sagan, Bruce E.; Stanley, Ruchard P. Mathematical Essays in honor of Gian-Carlo Rota (en anglès). Birkhäuser, 1998. ISBN 978-1-4612-8656-1.
- Senato, Domenico «Il teorico è un rivoluzionario, Gian-Carlo Rota era un teorico» (en italià). Lettera Matematica Pristem, Vol. 50, 2003, pàg. 84-91. ISSN: 1593-5884.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gian-Carlo Rota» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Palombi, Fabrizio. «ROTA, Giancarlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. 88, 2017. [Consulta: 20 desembre 2023].
- «MIT professor Gian-Carlo Rota, mathematician and philosopher, is dead at 66» (en anglès). MIT News, 1999. [Consulta: 20 desembre 2023].