Jordi VII de Geòrgia

(S'ha redirigit des de: Giorgi VII de Geòrgia)

Jordi VII fou rei de Geòrgia del 1393 al 1407, fill gran i successor de Bagrat V. La seva mare era la princesa Elena de Trebisonda. El 1369 fou associat al tron.

Infotaula de personaJordi VII de Geòrgia
Biografia
Naixement1366 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1407 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolQ63241416 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
ParesBagrat V de Geòrgia Modifica el valor a WikidataHelena Megale Komnene (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansConstantí I de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Giorgi VII khelrtva (vect).svg Modifica el valor a Wikidata

El 1394 Tamerlà va tornar a Geòrgia. Aquesta vegada va entrar pel Samtskhé, pujà per l'Aragvi cap a Dariali. La població es va refugiar a fortaleses inaccessibles, i Tamerlan tot i les seves victòries parcials no va poder ocupar el pas del Dariali. Llavors el khan Toktamish de l'horda d'or va entrar a Transcaucàsia per Daruband i Tamerlà deixà la regió de l'Aragvi i va marxar contra ell. Derrotat i perseguit, Toktamish fou de nou derrotat greument per Tamerlà al riu Thergui. Llavors Tamerlà va decidir una expedició a l'Índia, i això ho va aprofitar Jordi per expulsar les guarnicions tamerlànides que havien quedat al país i a l'Azerbaidjan.

Del 1399 al 1403 Tamerlà va efectuar cinc expedicions a Geòrgia. Totes les províncies van ser saquejades i assolades però no va aconseguir sotmetre el país i el rei. Finalment el 1403 es va signar la pau i va acceptar la sobirania de Tamerlà.

Llavors les tribus turcmanes establertes prop del país van començar a fer incursions pel seu compte. El rei els va combatre però va morir en un combat contra el tàrtars nòmades de Samkhètia lliurat a Nakhiduri el 1407. El va succeir el seu germà Constantí I.


Precedit per:
Bagrat V
Rei de Geòrgia
13931407
Succeït per:
Constantí I

ReferènciesModifica

  • Nodar Assiatiani i Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, París 1997, ISBN 2-7384-6186-7