Obre el menú principal

Giovanna Rossi-Caccia (Barcelona, 16 de desembre de 1818 - Itàlia?, 11 de juny de 1892[1]) fou una soprano italocatalana. Va ser la primera soprano que va cantar al Gran Teatre del Liceu en la primera representació operística que tingué lloc el 17 d'abril de 1847 amb Anna Bolena de Donizetti.[2]

Infotaula de personaGiovanna Rossi-Caccia
Giovanna Rossi-Caccia.jpg
Biografia
Naixement 16 desembre 1818
Barcelona
Mort 11 juny 1892 (73 anys)
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Soprano
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Va ser batejada a l'Església del Pi, filla d'un capità d'infanteria, Juan Nash, i de Mariana Rossi, segona buffa del Teatre Principal de Barcelona. Tot i que va rebé els noms de «Manuela, Juana y Joquina» i que de vegades va ser coneguda com a Manuela, finalment va decidir-se pel nom artístic de Giovanna Rossi, posteriorment Rossi-Caccia, i així és com apareix al primer programa del Liceu. El cognom del pare va desaparèixer en casar-se per primer cop, amb el farmacèutic Alphone Bonnevin.[3] Després el seu cognom artístic va assolir la forma Rossi-Caccia, quan després de quedar viuda, es va casar amb l'escultor Carlo Caccia, sembla que a Milà.[4]

Als deu anys, es va traslladar a París amb la seva mare, que la introdueix en l'òpera italiana i tres anys més tard li fa començar els estudis vocals amb Marco Bordogni i Adelina Dalmani-Nani. Aviat cantarà a l'Ajuntament de París al costat de Rubini, Tamburini i Grisi. Els crítics ja van saber apreciar l'excel·lència de la petite merveille de la seva veu. El 10 d'agost de 1836 debuta a l'Opéra-Comique com a Anna en La dame blanche. El 1840 va fer un reeixit debut a La Scala de Milà com a Imogene a Il pirata. És a Milà on coneix a l'escultor Carlo Caccia amb qui es casa. Retorna a l'Opéra-Comique on estrena el paper de Carlo a La Part du diable.[5]

Les primeres actuacions a Lisboa, van constituir la base dels èxits de la seva carrera artística posterior. Després d'una tanda d'èxits a París i Amsterdam, el Liceu la va contractar. Al Liceu hi va cantar prop de cent funcions en les tres temporades que hi va aparèixer, de vegades fent papers que no eren ben bé per a ella, com la quinzena de vegades que va cantar el paper del transvestit Pierotto (mezzosoprano) de l'òpera, també de Donizetti, Linda di Chamounix, a part de la seva intervenció en un curiós Terzettino funebre amb música de Mercadante, que es va cantar en dues úniques representacions de Don Juan Tenorio de Zorrilla que el teatre va oferir el dia de difunts del 1847 i l'endemà.[4]

El 1853 va cantar al Teatro San Carlo de Lisboa, on va aparèixer a Lucrezia Borgia, Linda di Chamounix, Anna Bolena, I martiri i una òpera composta expressament per a ella de Mignon.[6]

ReferènciesModifica

  1. Detall a la Vanguardia
  2. Històries de l'òpera: al Liceu. Amb Marcel Gorgori i Roger Alier
  3. White, Kimberly. Female Singers on the French Stage, 1830-1848 (en anglès). Cambridge University Press, 2018. ISBN 978-1-107-10123-4. 
  4. 4,0 4,1 Alier, Roger. Gran Teatre del Liceu. Poema satíric en català [ca. 1850]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2008. ISBN 84-7845-030-5. 
  5. Hervey, Charles. The theatres of Paris. Galignani and co., 1847. 
  6. Novello, J. Alfredo. The Musical world, Volum 32. Universitat Harvard, 1854.