Joan Gualbert

Joan Gualbert (Tavarnelle Val di Pesa, Toscana, 999 - 12 de juliol de 1073), també conegut com a Giovanni Gualbert o Gualberto, fou un monjo italià, abat de Vallombrosa i fundador de l'Orde de Vallombrosa. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Joan Gualbert

Fragment d'una pintura de Neri di Bicci (Florència, església de la Trinità)
Nom original	(it) Giovanni Gualberto
Biografia
Naixement	c. 995 Florència (Itàlia)
Mort	12 juliol 1073 (77/78 anys) Tavarnelle Val di Pesa (Itàlia)
Abat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	religiós
Orde religiós	Orde de sant Benet
Enaltiment
sant
Festivitat	12 de juliol
Cronologia
1039	Orde de Vallombrosa: fundació

Biografia

Bernardo Giambullari, Storia e miracoli di San Giovanni Gualberto, ca. 1500

Fill de Gualberto Visdomini, de la noblesa florentina, va néixer a Florència o al castell de Poggio Petroio, a Val di Pesa. El seu germà Ugo fou assassinat i segons el costum vigent, Giovanni havia de venjar-ne la mort matant l'assassí; segons la llegenda, quan anava a matar-lo, el rival s'agenollà amb els braços en creu i demanà pietat i Giovanni, commogut, el perdonà. Giovanni llavors entrà a l'església de San Miniato al Monte a pregar i el crucifix li va fer un senyal d'aprovació.

Contra la voluntat familiar, ingressà al monestir benedictí de San Miniato del Monte, i es dedicà a lluitar contra la simonia i el nicolaïsme que hi havia llavors a l'Església: atacà al seu abat Oberto i al bisbe de Florència, Pietro Mezzabarba, culpables de simonia. Veient, però, les dificultats, se'n va anar a fer vida eremítica, i amb altres monjos s'establí en 1036 a la vall d'Acquabella, després anomenada de Vallombrosa, prop de Fiesole.

Volgué que la Regla de Sant Benet s'hi apliqués amb el rigor i la puresa fundacionals, retornant així a l'ideal benedictí de vida cenobítica. Algunes modificacions, però, foren innovadores: així, els monjos es preparaven per a intervenir, mitjançant la pregària, en els afers de Florència, fins a aconseguir que el bisbe Mezzabarba fos deposat. En part, el fet es degué al suport rebut per part del partit reformista; segons la llegenda, fou arran del judici de Déu que tingué lloc a Badia s Settimo, on el monjo vallombrosà Pere Igni va demostrar la raó dels seus arguments travessant el foc indemne.

L'orde de Vallombrosa, de fet una congregació de l'Orde de Sant Benet, va créixer ràpidament i prop de deu cases de la rodalia seguiren la reforma de Vallombrosa.

Giovanni Gualberto morí a l'abadia de Passignano, monestir de l'orde, i hi fou sebollit.

• 
  El sant al timpà de la sagristia de Santa Trinità de Florència, obra de Francesco di Simone Ferrucci, de Vallombrosa
• 
  Quadre d'agostino Veracini amb el sant expulsant la simonia i el nicolaïsme
• 
  Tríptic amb la Mare de Déu, un bisbe i, a la dreta, Sant Joan Gualbert; del taller de Fra Bartolommeo (s. XV)

Veneració

Les seves relíquies es conserven a l'abadia de Passignano. Fou canonitzat per Celestí III en 1193 i el 1957, Pius XII el declarà patró dels serveis forestals italians, donada la particular tasca que els monestirs vallombrosins van fer en l'explotació dels boscos. El 1957, fou proclamat patró dels serveis forestals del Brasil.

• 
  The merciful knight (El cavaller misericordiós d'Edward Burne-Jones, retrata el moment que Crist aprova el fet que Joan Gualbert hagi perdonat l'assassí del seu germà
• 
  Reliquiari a la capella de S. Joan Gualbert (Florència, Trinità)
• 
  Capella dedicada al sant a Sambuca Val di Pesa, al lloc on acostumava a pregar
• 
  Abadia de Passigano, lloc d'enterrament i mort del sant

Relleus de la tomba del sant

Benedetto de Rovezzano va treballar durant deu anys en els relleus i escultures del sarcòfag de Joan Gualbert, fins a 1505. Finalment, no va ser instal·lat a l'església de Passignano i l'obra feta va ser, en part, reaprofitada i, en part, conservada en altres parts. Avui poden veure's al Museu de Sant Salvi de Florència.

• 
• 
• 
• 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Gualbert

• Biografia Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (italià)