Giulio Alary
compositor italià
Jules Eugene Abraham Alary, també conegut com a Giulio Eugenio Abramo Alari,[1] (Màntua, 16 de març de 1814 - Passy-lès-Paris, barri de París, 17 d'abril de 1890) fou un compositor italià de pares francesos.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1814  Màntua (Itàlia) |
| Mort | 17 abril 1891 (77 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, flautista |
| Gènere | Òpera |
| Alumnes | Mario da Candia |
Premis
| |
   | |
Desenvolupà càrrecs professionals de molta importància. Se li deuen diverses composicions dramàtiques, algunes de les quals foren molt celebrades, entre elles Rosmonda (òpera). Redemptio (misteri en cinc parts), Le tre nozze (París, 1851), Sardanapalo, Lorgue de Barbarie (opereta), La beauté du diable (opereta), La Voix humaine (òpera), La locanda gratis (òpera) i nombroses composicions de música de cambra.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 4, pàg. 41 (ISBN 84-239-4504-9)
Referències modifica
- ↑ André, Naomi Adele. Voicing Gender: Castrati, Travesti, and the Second Woman in Early-nineteenth-century Italian Opera. Indiana University Press, 2006, p. 203. ISBN 0-253-34644-4.
- ↑ Meyerbeer, Giacomo. The Diaries of Giacomo Meyerbeer: 1791-1839. Fairleigh Dickinson Univ Press, 1999, p. 87. ISBN 978-0-8386-3789-0.