Giovanni Matteo de Candia (Càller, Sardenya, 1808 - Roma, Regne d'Itàlia, 11 de desembre de 1883), anomenat Mario, fou un tenor italià de gran anomenada al segle xix.

Plantilla:Infotaula personaMario da Candia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGiovanni Matteo de Candia
18 octubre 1810 Modifica el valor a Wikidata
Càller (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMario
ResidènciaVilla Salviati (en) Tradueix
Palazzo de Candia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Reial de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTenor
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJules Eugene Abraham Alary, Antoine Ponchard i Marco Bordogni Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGraf Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGiulia Grisi Modifica el valor a Wikidata
FillsCecilia Maria de Candia Modifica el valor a Wikidata
ParesStefano, Marquis of Candia Modifica el valor a Wikidata  i Catherine, Marquise of Candia Modifica el valor a Wikidata
GermansCarlo Decandia Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari Musical Riemann (1901–1904)
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
The Nuttall Encyclopædia >>>:Mario, Giuseppe Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Category:Mario,_Giovanni Modifica els identificadors a Wikidata

Era fill del general di Candia, motiu pel qual en un principi de la seva vida, fou oficial de l'exèrcit del Piemont, però des de 1838 es dedicà a l'estudi del cant en el conservatori de París; dos anys més tard debutava en el teatre de l'òpera d'aquesta ciutat amb Robert le diable.

El 1840 tornà a Itàlia, en els quals teatres reafirmà la seva fama. La seva època d'esplendor (a París, Londres, Dublín Petrograd avui Sant Petersburg, etc.,) coincidí en part amb la de Tamburini, Luigi Lablache, (la Volpini) i les germanes Grisi, una de les quals, Giulia Grisi es convertí en la seva esposa el (1856), i amb la que van tenir cinc fills.

El 1867 es retirà del teatre i el 1880 trobà una col·locació a Roma com a conservador del Museu Reial.

Un dels rols en què assolí els majors aplaudiments fou en el d'Almaviva, de Il barbiere di Siviglia al costat de la soprano francesa Zélie Trebelli-Bettini.[1] La seva última actuació en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona fou l'any 1863.

Bibliografia

modifica
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 64. pàg. 5 (ISBN 84-239-4564-2)