Giulio Antonio Acquaviva
Giulio Antonio Acquaviva (? - Òtranto, Itàlia, 1481) fou un militar italià. Fill de Josies Acquaviva; fou nomenat cavaller de l'orde de l'Ermini, per Ferran I de Nàpols. Home de bon sentit, dotat d'enginy i gran benevolència, fundà en 1471 la ciutat de Giulianova als Abruços, a la vora del mar Adriàtic,[1] i liderà l'exèrcit napolità en l'aliança de Ferran de Nàpols amb Papa Sixt IV per la Conspiració dels Pazzi, per la que se li permeté afegir d'Aragó al cognom,[2] i morí als peus dels murs d'Òtranto, lluitant contra els turcs, el 1481.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1420 (Gregorià) Atri (Itàlia) |
| Mort | 1481 (60/61 anys) Minervino di Lecce (Itàlia) |
| Causa de mort | decapitació |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Acquaviva (cognom) |
| Fills | Andrea Mateo d'Acquaviva, Belisari Acquaviva |
| Pare | Giosia Acquaviva |
 | |
Referències
modifica- ↑ Lavarra, Caterina. Territorio e feudalità nel Mezzogiorno rinascimentale: il ruolo degli Acquaviva tra XV e XVI secolo (en italià). Congedo, 1996, p. 234.
- ↑ Panteon dei Morti e dei Vivi (en italià), 1866, p. 66.
- ↑ Fonseca, Cosimo Damiano; Sivo, Vito. Studi in onore di Giosuè Musca (en italià). Dedalo, 2000, p. 325. ISBN 8822040031.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 2, pag. 418