Abruços

regió situada en el centre d'Itàlia

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia. Té 1,3 milions d'habitants i la seva capital és l'Aquila. Limita al nord amb Les Marques, a l'oest amb el Laci, al sud amb Molise i a l'est amb la Mar Adriàtica. Els tres Parcs Nacionals, el Parc Regional, les vint àrees protegides que es troben sobretot en el territori regional, representen el 33% de superfície total protegida que és el percentatge més alt d'Europa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAbruços
Abruzzo (it) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 13′ N, 13° 50′ E / 42.22°N,13.83°E / 42.22; 13.83
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
CapitalL'Aquila Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.308.451 (2019) Modifica el valor a Wikidata (120,8 hab./km²)
Geografia
Superfície10.831,84 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud563 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCorno Grande (2.912 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniGabriel de la Dolorosa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuJunta Regional dels Abruços Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataMarco Marsilio (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Regional dels Abruços Circumscripció: 4, (Escó: 31) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2IT-65 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSITF1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT13 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webregione.abruzzo.it Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Abruzzo apareix, sota la forma Abrutium, en texts del segle vi com a nom del territori de la rodalia de Teramo, que esdevingué un dels gastaldats longobards del ducat de Spoleto.

Ocupat pels normands al segle xii, l'Abruzzo formà part, successivament, dels regnes de Sicília i de Nàpols. Durant la darrera etapa de la Conquesta del Regne de Nàpols, el 1443 Ramon de Boïl i Montagut fou nomenat Virrei dels Abruços, on lluità contra els Sforza.[1]

El 1272, durant el regnat de Carles d'Anjou, fou dividit, prenent com a límit el riu Pescara, en Abruzzo citra flumen i Abruzzo ultra flumen. Aquesta divisió evolucionà fins a l'establiment per Josep Bonaparte, el 1807, de les províncies: Abruzzo Citerior, capital Chieti; Abruzzo Ulterior I, capital l'Aquila; i Abruzzo Ulterior II, capital Teramo. L'evolució administrativa explica el pas de la forma més genuïna del topònim, Abruzzo, a la forma pluralitzada, Abruzzi, que és ara l'oficial. Des del 1963 la regió comprèn les següents províncies: Chieti, L'Aquila, Pescara i Teramo.

Geografia modifica

 
Avinguda costanera en Giulianova.

La regió està situada al sud d'Itàlia, des dels Apenins fins a l'Adriàtic, i inclou regions de muntanya i terres salvatges. L'interior muntanyenc és ocupat per un extens altiplà que inclou el Gran Sasso, amb 2.912 msnm, la més alta muntanya dels Apenins, i lo Mont Majella, amb 2.793 msnm.

El litoral de l'Adriàtic es caracteritza per extenses platges de sorra al nord i platges de còdol al sud. Els Abruços són coneguts pels seus paisatges i belleses naturals, parcs i reserves, per pujols coberts de vinya i oliveres, i per la més alta densitat de platges de bandera blava.[2]

Orografia modifica

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals (vall de l'Aterno, conca de Sulmona) dominades a l'E pel Gran Sasso d'Itàlia (2 914 m) i la Maiella i, a l'W, pel mont Velino (2 487 m). La conca del Fucino, abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena.

Economia modifica

Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l'entorn de ciutats: L'Aquila, la capital regional; Sulmana, encreuament de camins; Avezzano. A muntanya, els prats d'altura són lloc d'estiuatge de bestiar oví transhumant que hiverna al Tavoliere o a la Campagna romana; les fagedes i els boscs de pi negre i la fauna autòctona (os bru, isard) són preservats al parc nacional dels Abruços, creat el 1923. El turisme ha introduït els esports d'hivern (Campo Imperatore, Roccaraso). A l'Abruç adriàtic, en terrenys gresosos, argilosos i sorrencs, els conreus mediterranis (vinya, olivera) i l'alzinar són coronats per una faixa de castanyers estesa dels 700 als 1.000 m d'altitud.

Població modifica

El poblament rural tendeix a la disseminació, i pobles i viles s'aturonen. El turisme d'estiu ha poblat o vitalitzat les platges i els portets de la marina adriàtica, baixa i rectilínia, vorejada pel ferrocarril i per la carretera. Les indústries (construccions, mecàniques, adobs, ciment), l'explotació del metà, són localitzades especialment a Pescara i als centres prelitorals, com a Chieti o a Lanciano.

Organització territorial modifica

 
Províncies dels Abruços.

La regió està composta per quatre províncies:

Província Superfície (km²) Població Densitat (hab./km²)
Província de Chieti 2.588 396.190 153,1
Província de L'Aquila 5.034 308.876 61,3
Província de Pescara 1.225 318.701 260,1
Província de Teramo 1.948 308.769 158,5

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abruços
  1. Diccionari d'Història de Catalunya. ed. 62, 1998, p. 25. ISBN 84-297-3521-6. 
  2. «Abruzzo Promozione Turismo» (en anglès). WayBackMachine, 01-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 21 juliol 2021].