Giuseppe Avossa
Giuseppe Avossa (Paola, Calàbria, 1708 - Nàpols, 9 de gener de 1796) fou un compositor italià.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1708 Paola (Itàlia) |
Mort | 9 gener 1796 (87/88 anys) Nàpols (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera i música sacra |
Moviment | Música barroca |
Segons Villarosa era d'origen espanyol. Va estudiar música al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va estudiar amb Gaetano Greco i Francesco Durante.[1] Després de completar els seus estudis, va estar actiu com a mestre de capella, i també com a mestre de cant en diferents esglésies i monestirs. El 1749 va ser nomenat director del Teatre Municipal de Pesaro. Més tard, al voltant de 1758, va tornar a Nàpols, on va ocupar el mateix càrrec al Teatro dei Fiorentini.[2]
Avossa és recordat principalment per l'òpera còmica La pupilla,[2] escrita en dialecte napolità, estrenada al Teatro dei Fiorentini durant el carnaval de 1763.[1] A Catalunya, s'estrenà el 1765 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona amb el nom de Il ciarlone.[3] També va compondre música sacra, incloent-hi treballs corals (en estil de concert) i per a veu solista. A causa de l'afinitat del seu cognom amb el de Girolamo Abos -anomenat de vegades Avossa-, s'ha confós sovint amb ell i se li han atribuït sovint de manera errònia moltes de les seves obres.
Obres
modifica- Don Saverio (opera buffa, llibret d'Antonio Palomba, 1744, Venècia)
- Lo scolaro alla moda (opera buffa, 1748, Reggio Emilia)
- Il baron gonfianuvoli (opera buffa, 1750, Salzburg)
- I tutori (opera buffa, 1757, Nàpols)
- La puilla (opera buffa, llibret d'Antonio Palomba, 1763, Nàpols)
- Il ciarlone (opera buffa, 1769, Copenhagen)
- La nuvoletta d'Elia (oratori, 1746, Ancona)
- La felicità de' tempi (oratori, 1749, Pesaro)
- Il giudizio di Salomone (oratori, 1751, Pesaro)
- 3 misses
- 2 Magnificat
- 2 motets
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Avossa, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani. Treccani. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Van Boer, Bertil. Historical Dictionary of Music of the Classical Period (en anglès). Plymouth: Scarecrow Press, 2012, p. 47.
- ↑ Alier Aixalà, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 207-208.