Obre el menú principal
El glacialisme estudia, entre altres fenòmens, la formació de les glaceres.

El glacialisme és el terme per designar el conjunt de fenòmens relacionats amb l'activitat del gel que formen el relleu glacial i la formació de glaceres, característics de les regions més fredes del món, on la neu acumulada any rere any no arriba a fondre's. Es correspon així amb el domini de les neus perpètues, ja sia en zones de latitud alta o en zones de muntanya de gran altitud sigui quina sigui la zona climàtica on es troben. A les primeres els inlandsis o camps de gel ón la més clara representació glacial, mentre que el glacialisme de muntanya s'expressa en fenòmens d'extensió en l'espai més reduïda com són els circs i les valls glacials.

Encara que hi ha proves de glacialisme en diferents èpoques geològiques, és el glacialisme quaternari el que ha deixat empremta en el paisatge actual. Aquest glacialisme del quaternari va significar la desaparició de la vegetació subtropical heretada del període Terciari en les zones que van quedar afectades, va tenir el seu punt àlgid fa 18.000 anys. Dins d'ell s'ha de diferenciar entre el glacialisme plistocè o simplement glacialisme quaternari i el glacialisme de l'Holocè o glacialisme actual.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Carandell, J., y Gómez de Llarena, J.: «El glaciarismo cuaternario en los Montes Ibéricos»; Trab. Mus. Nal. Cien. Nat., n.° 22, 1918.

Martí Bono, C; Serrat, D. y González, M. C.: «Los fenómenos glaciares en la vertiente meridional de los Pirineos»; Actas V Col. Geogr., 1977.