La glaciologia (del llatí: «glacies»- gel i del grec: «logos»- tractat) és la branca de la geografia, preocupada dels múltiples fenòmens actuals i passats, relacionats amb l'extensió, distribució, causes, característiques, processos, dinàmiques, classificacions i implicacions de l'aigua en estat sòlid, en totes les manifestacions que es pot presentar a la natura (glaceres, gel, neu, calamarsa, neu congesta, etc.). Això inclou des dels mantells de gel de l'Antàrtida i Groenlàndia fins al gebre i la calamarsa, passant pels glaceres de muntanya, la neu, el gel marí, el gel lacustre i el gel fluvial. D'altra banda l'estudi del permafrost, o sòls congelats que es congelen i descongelen periòdicament, pertany al camp d'estudi de la geocriologia.

Història Modifica

L'interès humà per la neu, el gel i les glaceres es remunta molt enrere en el temps. Tal és així que és possible trobar referències a glaceres en sagues Island i altres relats antics. No obstant això no va ser sinó fins al segle xviii que la glaciologia es comença a gestar com a disciplina. Això es va deure a una combinació de factors com els grans viatges d'exploració a zones polars i també a l'existència d'una nova classe alta europea que solia viatjar i passar les vacances en els Alps. El resultat d'ambdues és el natural desenvolupament d'un interès científic per la naturalesa del gel i de la neu.

El desenvolupament de la glaciologia està, des dels seus orígens, molt emparentat amb el de la geografia glacial. Vital importància tenen els treballs de qui és considerat el pare de la glaciologia, el patriarca de la geografia russa; Mikhaïl Lomonóssov qui a mitjans del segle xviii és enviat pel altamirallat rus en diferents oportunitats a fer estudis geogràfics a la zona de l'àrtic siberià. En 1763 publica la seva obra titulada "Breu Descripció de les Diferents Travessies en els Mars del Nord i Demostració de la Possibilitat d'Arribar a les Índies Orientals Travessant l'Oceà Siberià" on proposa una llei general dels moviments dels gels, dels quals proporciona una classificació que encara regeix en el bàsic.

Continuant el llegat de Lomonosov va ser l'escola geogràfica russa amb la seva visió integradora la que va continuar en la investigació dels gels. Molt de temps després es van sumar investigacions importants d'altres parts del món com van ser la del suís Ignaz Venetz, la teoria glacial d'Agassiz i les que va impulsar la contrastació de la teoria del cicle geogràfic de William Morris Davis amb el modelatge de la geografia glacial. La glaciologia pròpiament dita neix a principis del Segle XX, especialment amb els treballs de britànics i italians però va prendre èmfasi a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, a causa dels desenvolupaments tecnològics i també de les activitats bèl·liques en zones polars i de tundra, que exigien coneixement de la geografia del terreny.

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glaciologia