Sandur (geologia)
Un sandur (pl. islandès: sandar) és en geologia una plana d'extensió[1] formada pels al·luvions glacials (sorres, graves) arrossegats i dipositats per la fosa colat de casquets glacials. Els sandar estan entre-creuats per la divagació dels torrents anastomitzats[2] i, a diferència de les planes d'extensió en alta muntanya, són generalment més amples que llargues.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Skeidar%C3%A1sandur_from_Skaftafell.jpg/220px-Skeidar%C3%A1sandur_from_Skaftafell.jpg)
El sandur, literalment sorra en islandès, treu el seu nom del Skeiðarársandur, una vasta plana de pedemont al llarg de la costa sud-est d'Islàndia, entre el casquet de gel del Vatnajökull i l'oceà Atlàntic.
Formació
modificaEs troba sandar a les regions periglacials (a prop de les glaceres) com a Svalbard, a les illes Kerguelen, a Islàndia o Alaska. Les glaceres i els casquets glacials, en el seu desplaçament, arrosseguen una gran quantitat de llims i de materials fins que erosionen les roques subjacents. En el front de la glacera, l'aigua de fosa pot llavors arrossegar aquests materials lluny de la glacera i dipositar-les sota la forma d'una vasta plana. El traçat de vessament dels torrents glacials a través del sandur és típicament difús i divagant, creant cursos d'aigua anastomitzats. Quan el front de la glacera es retira de la morrena frontal, els llits torrencials s'estabilitzen.
Els sandar es troben sobretot a Islàndia on l'activitat geotèrmica sota el gruix del gel amplifica l'acció de l'aigua de fosa sobre l'arrossegament dels sediments. A més d'aquesta acció geotèrmica regular, les erupcions volcàniques que tenen lloc sota les glaceres provoquen diverses vegades per segle inundacions glacials anomenades jökulhlaups i que mobilitzen enormes volums de materials.
Referències
modifica- ↑ «Les sandurs». [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «SSGm - Fiches pour l'enseignant». www.unifr.ch. [Consulta: 13 juny 2015].