Morena (geologia)

(S'ha redirigit des de: Morrena)

Una morena (geologia, glacialisme, geomorfologia, hidrografia) és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats (molt heteromètrica), sense estratificació i formant relleu.[1]

Morena
Morenes al Canadà
Morena activa de front avançant al Thompson Glacier, Axel Heiberg Island. (1988)
Morena activa de front avançant al Thompson Glacier, (1988)

Hom reserva aquest terme especialment per al relleu morfològic (geomorfologia); hom empra el terme till en sentit més ampli. (etim.: del francès. moraine, i aquest, del savoià morena, ‘bony de terra al límit d’un pendent").(en glacial drift, moraine, till; es morrena; fr moraine).[1]

Sovint s'anomena morena a la forma d’acumulació glacial (dipòsit glacial) constituïda per algun tipus de till, la qual conserva la morfologia original i la seva situació deposicional respecte a la glacera.[1] Morena de superfície, de fons, terminal, interna, externa.[2]

Materials i tipus de morena

modifica

Els materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç (gelivació), especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió. Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl. Les seves dimensions són molt variades (heterometria); en efecte, poden oscil·lar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics. A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de la glacera, els sediments presenten sovint facetes molt estriades.[3]

El conjunt de materials detrítics i de mides diferents que van des del gran bloc a l'argila, passant per grava, sorra i llim, transportats i dipositats per la glacera, d'acord amb la posició que ocupen o ocupaven respecte a la glacera.[4]

 
Morena del llac de Garda

Les morenes sovint es classifiquen amb criteris diversos, com ara la situació en relació amb la glacera, la situació després de la sedimentació o l'estructura particular que conformen.[5]

Segons la posició en la glacera hom distingeix:

  • les morenes superficials laterals, situades a banda i banda de la llengua glacial en contacte amb els pendents, que són constituïdes pels materials caiguts damunt la glacera
  • les morenes superficials centrals, resultants de la confluència de dues o més glaceres (en aquest cas les morenes laterals de la part esquerra d’una de les glaceres i les morenes laterals de la part dreta de l’altra s’uneixen en una sola morena, que és, de fet, la prolongació de les altres).
  • les morenes internes, o intraglacials, constituïdes pels sediments que penetren cap a l’interior de la glacera aprofitant les escletxes i les cavitats del glaç.
  • les morenes de fons, que es troben sota la massa de la glacera en contacte amb el sòl i que resulten de la mateixa acció erosiva del glaç
  • les morenes d’ablació, o materials de les morenes internes recobrint els sediments del fons una vegada fos el glaç
  • les morenes frontals, o terminals, o també morenes de vorell (si es tracta d’un inlandsis), que són els materials acumulats a la punta extrema d’una glacera i que formen un vorell de turons o amfiteatre morènic
  • les morenes d’empenta, que són antigues morenes frontals empeses per la glacera, si aquesta efectua un nou avanç com a conseqüència d’un canvi climàtic important.[3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «morena». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis catalans, 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
  2. «morena (3)». Diccionari Diec2, IEC, 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 «morena». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
  4. «morena (3)». BDLEX, 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].
  5. «morena (Ciències de la Terra, Hidrologia)». Termcat.cat, Cercaterm, 2022. [Consulta: 14 octubre 2022].