Heura de terra
L'heura de terra (Glechoma hederacea)[1] és una espècie de lamiàcia, hemicriptòfit, i de port ajagut i rastrer natural de les zones temperades d'Europa i Àsia septentrional.[2][3]
Glechoma hederacea  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Glechoma |
| Espècie | Glechoma hederacea L., 1753 |
Descripció modifica
Són plantes perennes repents, glabrescents o lleugerament piloses, i de color grisenc. Les tiges, de fins a 85 cm., són rogenques a la base, engrossides als nusos, els quals tenen capacitat arreladora[4] i per tant es poden reproduir vegetativament per estolons. Les tiges florals són erectes i de vase quadrangular aconseguint els 50 cm d'altura. Les fulles són de color verd fosc amb un llarg pecíol d'1-9 cm., tenen un limbe de reniforme o cordiformes a cordato-suborbicular, de marge crenat, un xic piloses, de mida molt variable, de 0,5 a 4 centímetres (excepcionalment fins a 8 cm.).[3] Les flors de color blau porpra o violàcies són aromàtiques, apareixen en cimes unilaterlas de 2 a 3 flors que apareixen a l'axil·la de les fulles. La corol·la (15-22 mm) és molt major que el calze, sent aquest llarg (de 5-7 mm.), corbat i amb el limbe oblic.[2] El seu fruit és una núcula de color castany, 1,5 - 2mm. per 0,8 mm de forma el·lipsoides.[4]
Ecologia i distribució modifica
Creix formant extensos tapissos apriofitant el seu port rastrer i la seva reproducció vegetativa per estolons. Espècie d'àmplia distribució, de distribució euroasiàtica, a des del nord de la península Ibèrica fins a la Sibèria. Habita boscos humits i ombrívols eurosiberians de tot tipus (fagedes, rouredes, freixenedes…) normalment sobre sòls tan bàsics com àcids[4] però lleugerament nitrificats i en ambients d'ecotó o vorada, tot i que també pot créixer en prats.[2] Als Països Catalans tan sols és present al vessant Nord dels Pirineus, als Pirineus orientals, a la serralada Transversal i més rarament al sector nord i humit de les serralades Litoral i Prelitoral (Montseny, Sant Lloreç del Munt i Montnegre).[2] A certs indrets d'Amèrica del Nord ha esdevingut una planta invasora, degut a la seva velocitat i facilitat de propagació i per manca de controls biològics.[3]
Galeria d'imatges modifica
-
Fulla -
Planta en floració -
Detall de la flor
.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Heura de terra». GEC. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Flora dels països catalans / 3, (Pirolàcies - Compostes).. Barcelona: Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Glechoma hederacea». USDA. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010. ISBN 978-84-00-09041-8.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heura de terra |