Glomus intraradices
Glomus intraradices és un fong micorriza arbuscular que es fa servir per inocuular els sòls agrícoles. També és un dels millors per a usos forestals, tanmateix, no té valor comercial com a bolet comestible o medicinal"[2]
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Glomeromycetes |
| Ordre | Glomerales |
| Família | Glomeraceae |
| Gènere | Glomus |
| Espècie | Glomus intraradices  N.C. Schenck i G.S. Sm., 1982 [1] |
Les anàlisis moleculars recents del seu ADN ribosòmic suggereixen que Glomus intraradices en realitat no ha de pertànyer al gènere Glomus i hauria de ser reanomenat Rhizophagus intraradices. [3]
Descripció modifica
Les seves espores són de color blanc, crema, marró-groc[4] La seva forma és el·líptica amb irregularitats[4] La seva mida generalment entre 40 - 140 μm [4]
Les hifes tenen una forma cilíndrica o lleugerament acampanada[4]amb una mida d'entre 11 - 18 μm [4]
Reproducció modifica
Com tots els fongs es reprodueix per espores. Les hifes creixen a partir de les espores i finalment el fong crea un cos fructífer (bolets) que alliberaran més espores, reiniciant el cicle vital.[5]
Ecologia i distribució modifica
Glomus intraradices es pot trobar en gairebé qualsevol sòl especialment on hi hagi bosc o prats
Entre les seves plantes hoste, que no han de ser necessàriament plantes vasculars, es troben:[6]
- Ceba - Allium cepa L.[7]
- Acacia holosericea[8]
- Lli - Linum usitatissimum L.[9]
- Tomaquera - Lycopersicon esculentum [11]
- Albaida - Anthyllis cytisoides [12]
Importància modifica
G. intraradices incrementa la captació de fòsfor en moltes plantes i també millora l'agregació de les partícules del sòl gràcies a les seves hifes.[13]
Per aquestes qualitats, G. intraradices sovint es troba en fertilitzants basats en la mycorrhiza.
Referències modifica
- ↑ Species Glomus intraradices. UniProt. 2009. UniProt Consortium. 17 November 2009. http://www.uniprot.org/taxonomy/4876.
- ↑ Stamets, P. (2005). Mycelium Running: How Mushrooms Can Help Save the World
- ↑ Krüger, Manuela; Claudia Krüger, Christopher Walker, Herbert Stockinger and Arthur Schüßler «Phylogenetic reference data for systematics and phylotaxonomy of arbuscular mycorrhizal fungi from phylum to species level». New Phytologist, 193, 193, 2012, pàg. 970–984. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2011.03962.x.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Morton, J, & R Amarasinghe. Glomus intraradices.International Culture Collection of (Vesicular) Arbuscular Mycorrhizal Fungi. 2006. West Virginia University. 17 November 2009. http://invam.caf.wvu.edu/index.html Arxivat 2013-01-05 a Wayback Machine..
- ↑ Cann, Alan. Reproduction of Fungi.MycrobiologyBytes. 18 April 2007. Dr. Alan Cann. 3 December 2009. http://www.microbiologybytes.com/introduction/myc2.html Arxivat 2013-10-10 a Wayback Machine.
- ↑ Peterson, R, H Massicotte, L Melville (2004). Mycorrhizas: Anatomy and Cell Biology. NRC Research Press, Ottawa: 7-8.
- ↑ Toro M, Azcon R, Barea J «Improvement of Arbuscular Mycorrhiza Development by Inoculation of Soil with Phosphate-Solubilizing Rhizobacteria To Improve Rock Phosphate Bioavailability ((sup32)P) and Nutrient Cycling». Applied and Environmental Microbiology, 63, 11, novembre 1997, pàg. 4408–12. PMC: 1389286. PMID: 16535730.
- ↑ Duponnois, R, A Colombet, V Hien, J Thioulouse. (2005). the mycorrhizal fungus Glomus intraradices and rock phosphate amendment influence plant growth and microbial activity in the rhizosphere of Acacia holosericea. Soil Biology & Biochemistry. 37: 1460-1468.
- ↑ Cavagnaro, T, F Smith, S Smith, & I Jakobsen. (2005). Functional diversity in arbuscular mycorrhizas: exploitation of soil patches with different phosphate enrichment differs among fungal species. Plant, Cell and Environment. 28: 642-650.
- ↑ Augé, R, A Stodola, J Tims, & A Saxton. (2000). Moisture retention in a mycorrhizal soil. Plant and Soil. 230: 87-97.
- ↑ Cavagnaro, T, L Jackson, J Six, H Ferris, S Goyal, D Asami, & K Scow. (2005). Arbuscular mycorrhizas, microbial communities, nutrient availability, and soil aggregates in organic tomato production. Plant and Soil. 282: 209-225.
- ↑ Requena, N, E Perez-Solis, C Azcón-Aguilar, P Jeffries, and J Barea. (2000). Management of indigenous plant-microbe symbioses aids restoration of desertified ecosystems. Applied and Environmental Microbiology. 67: 495-498.
- ↑ Cardoso, Irene M.; Kuyper, Thomas W. «Mycorrhizas and tropical soil fertility». Agriculture, Ecosystems & Environment, 116, 1–2, 2006, pàg. 72–84. DOI: 10.1016/j.agee.2006.03.011.
Enllaços externs modifica
- Formey D, Molès M, Haouy A, et al. «Comparative analysis of mitochondrial genomes of Rhizophagus irregularis - syn. Glomus irregulare - reveals a polymorphism induced by variability generating elements». The New Phytologist, 196, 4, desembre 2012, pàg. 1217–27. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2012.04283.x. PMID: 22967288.
- JGI Mycorrhizal Genomics Initiative on Rhizophagus irregularis DAOM 181602 v1.0
| Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |