Gneu Corneli Escipió Hispà
Gneu Corneli Escipió Hispà (en llatí: Gnaeus Cornelius Scipio Hispanus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipions, d'origen patrici. Era fill de Gneu Corneli Escipió Hispal, cònsol l'any 176 aC.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle II aC antiga Roma |
Mort | p. segle II aC valor desconegut |
Decemviri stlitibus iudicandis (en) | |
Pretor | |
Senador romà | |
Edil romà | |
Tribú militar | |
Qüestor | |
Pretor | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Família | |
Família | Cornelis Escipions |
Fills | Gneu Corneli Escipió |
Pares | Gneu Corneli Escipió Hispal i Paulla Cornelia (en) |
L'any 149 aC, durant la Tercera Guerra Púnica, el senat el va enviar a Cartago, juntament amb Publi Corneli Escipió Nasica Serapió, per demanar la rendició, cosa que no van obtenir. L'any 139 aC va ser pretor, i va publicar un edicte dirigit als caldeus, és a dir, als astròlegs, segons el qual havien d'abandonar Roma i Itàlia en deu dies.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 752.