Gneu Corneli Escipió Hispà
Gneu Corneli Escipió Hispà (en llatí Gnaeus Cornelius Scipio Hispanus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipions, d'origen patrici.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  |
Decemviri stlitibus iudicandis (en)  | |
| Pretor | |
| Senador romà | |
| Edil romà | |
| Tribú militar | |
| Qüestor | |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar i Ancient Roman politician (en) |
| Període | República Romana |
| Família | |
| Pare | Gneu Corneli Escipió Hispal |
Va ser fill de Gneu Corneli Escipió Hispal, cònsol l'any 176 aC. Valeri Màxim li dóna el nom de Gai (Gaius) però probablement és un error. L'any 149 aC el senat el va enviar junt amb Publi Corneli Escipió Nasica Serapió a Cartago per demanar la rendició, cosa que no van obtenir. L'any 139 aC va ser pretor i va publicar un edicte dirigit als caldeus, és a dir als astròlegs, segons el qual havien d'abandonar Roma i Itàlia en deu dies.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 752.