Gneu Corneli Escipió Hispà
|
Cal no confondre'l amb el seu pare, Gneu Corneli Escipió Hispal. |
Gneu Corneli Escipió Hispà (en llatí: Gnaeus Cornelius Scipio Hispanus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipions, d'origen patrici. Era fill de Gneu Corneli Escipió Hispal, cònsol l'any 176 aC.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | p. segle II aC valor desconegut |
| Decemvir stlitibus iudicandis | |
| Pretor | |
| Senador romà | |
| Edil | |
| Tribú militar | |
| Qüestor | |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Cornelis Escipions |
| Fills | Gneu Corneli Escipió |
| Pares | Gneu Corneli Escipió Hispal i Paulla Cornelia |
L'any 149 aC, durant la Tercera Guerra Púnica, el senat el va enviar a Cartago, juntament amb Publi Corneli Escipió Nasica Serapió, per demanar la rendició, cosa que no van obtenir. L'any 139 aC va ser pretor, i va publicar un edicte dirigit als caldeus, és a dir, als astròlegs, segons el qual havien d'abandonar Roma i Itàlia en deu dies.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 752.