Els Corneli Escipió (també coneguts com a Escipions) van ser una família patrícia de la Gens Cornèlia,[1] els membres de la qual van dominar la política romana[1] durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Púnica,[2][3] període conegut com a època dels Escipions.[4] Durant l'imperi diversos membres del clan van aconseguir el consolat, la més alta magistratura, però ja havien perdut tota la seva importància política. L'últim Corneli Escipió registrat va ser un àugur de finals del segle iii.

Infotaula d'organitzacióCorneli Escipió
(la) Cornelii Scipiones Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusstirps Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deGens Cornèlia Modifica el valor a Wikidata
Genealogia dels Corneli Escipió, extreta del Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (1849)

La tomba familiar, datada del segle iii aC i redescoberta el 1780, conté una de les majors col·leccions d'inscripcions llatines i ha estat una important font d'informació sobre la República romana.[5]

Membres modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pagola, Elena Torregaray «Contribución al estudio de la memoria como instrumento en Historia Antigua La transmisión de la memoria de los "Cornelii Scipiones"». Latomus, 61, 2, 2002, pàg. 295–311. ISSN: 0023-8856.
  2. Díaz, María Amalia Marín «La emigración itálica a Hispania en el siglo II a. C» (en castellà). Studia Historica. Historia Antigua, 4, 1986. ISSN: 2530-4100.
  3. Ble, Eduard; Lacruz, Sandra; Guillén, Jaume Noguera; Valdés, Pau «La Palma: Un campamento de Publio Cornelio Escipión “Africano” durante la Segunda Guerra Púnica en Iberia». Ex novo: revista d'història i humanitats, 2011, pàg. 105–132. ISSN: 2385-3638.
  4. Blanco, Antonino González; Cunchillos, Jesús-Luis; Martos, Manuel Molina. El mundo púnico: historia, sociedad y cultura : Cartagena, 17-19 de noviembre de 1990 (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1994, p. 51. ISBN 978-84-7564-160-7. 
  5. Séneca. Séneca: Obras completas (nueva edición integral): precedido de la biografia del autor (en castellà). Wisehouse, 2022. ISBN 978-91-8030-581-5. 
  6. Mark, Joshua J. «Escipión el Africano» (en castellà). World History Encyclopedia, 2011. [Consulta: 15 octubre 2023].

Vegeu també modifica