Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Corneli Escipió (en llatí: Lucius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol de l'any 298 aC Luci Corneli Escipió Barbat.

Plantilla:Infotaula personaLuci Corneli Escipió
Nom original(la) L. Cornelius L.f.Cn.n. Scipio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement306 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort250 aC Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
259 aC – 259 aC
Juntament amb: Gai Aquil·li Flor
Senador romà
Edil
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Escipions Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Escipió, Gneu Corneli Escipió Calvus Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Escipió Barbat Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGneu Corneli Escipió Àsina Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 259 aC junt amb Gai Aquil·li Flor. Va expulsar els cartaginesos de les illes de Sardenya i Còrsega, derrotant el general Hannó, i va ser recompensat amb els honors del triomf.

El seu epitafi recorda que va conquerir Còrsega i la ciutat d'Alèria. Els Fasti diuen que va ser censor l'any 258 aC amb Gai Duïli, i diuen també que va construir el temple a la deessa Tempestas l'any 259 aC, i que va ser edil (sense indicar-ne l'any). Corneli Escipió s'havia vist sorprès per una tempesta i va quedar aïllat amb la seva flota a Còrsega. Va demanar a la deessa la seva salvació, i per complir el vot va construir el temple. Ovidi diu que es va consagrar el dia 6 de juny, però als Fasti apareix marcat el 23 de desembre.[1][2]

Referències

modifica
  1. Ovidi. Fastos, VI, 193
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 741.