Tempestas
Tempestas (en llatí: Tempestas) va ser, segons la mitologia romana, la deessa que personificava les tempestats. Com passa amb altres deïtats que es refereixen al temps, era freqüent la forma plural, Tempestates.
Tipus | deïtat romana |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Ciceró va fer algunes consideracions sobre si els fenòmens naturals com ara l'arc de sant Martí o els núvols havien de ser considerats divins, i explicava que els romans havien consagrat com una divinitat la Tempestas.[1] Luci Corneli Escipió va dedicar un temple a les Tempestates l'any 259 aC, segons consta al seu epitafi,[2] encara que Ovidi dona el nom del temple en singular.[3] Corneli Escipió s'havia vist sorprès per una tempesta i va quedar isolat amb la seva flota a Còrsega. Va demanar a la deessa la seva salvació, i per complir el vot va construir el temple. Ovidi diu que es va consagrar el dia 6 de juny, però als Fastos apareix marcat el 23 de desembre.[3]
El temple a la deessa era prop de la Porta Capena, potser proper a la tomba dels Escipions, i tenia veïnatge amb els temples de Mart i de Minerva.[4]
Durant aquells anys es van aixecar diversos temples per reconèixer el valor sagrat de l'aigua a més del temple de la deessa Tempestas. Gai Lutaci Càtul va construir un temple en honor de Juturna, una nimfa marina, a la que havia invocat abans de la batalla de les Egusses contra Hannó II el Gran, al Camp de Mart,[5] i un temple a Fontus construït durant una guerra a Còrsega l'any 231 aC.[4]
Referències
modifica- ↑ Ciceró. De natura deorum, III, 51
- ↑ Lipka, Michael. Roman Gods: A Conceptual Approach. Boston: Brill, 2009, p. 128. ISBN 9789004175037.
- ↑ 3,0 3,1 Ovidi. Fastos, VI, 193
- ↑ 4,0 4,1 Richardson, L. A new topographical dictionary of ancient Rome. Baltimore: Johns Hopkins Univ. Press, 1995, p. 255, 379. ISBN 9780801843006.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 653-654.