Publi Corneli Escipió (fill d'Escipió l'Africà)

fill d'Escipió l'Africà

Publi Corneli Escipió Africà (en llatí Publius Cornelius Scipio Africanus) que va viure cap als anys 211aC/205aC –170aC, va ser un sacerdot romà fill gran de Publi Corneli Escipió Africà Major (Publius Cornelius Scipio Africanus Major) i de la seva esposa Aemilia Tertia. Formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipió, d'origen patrici.

Infotaula de personaPubli Corneli Escipió
Nom original(la) P.Cornelius P.f.P.n. Scipio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement216 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort170 aC Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Àugur
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'antiga Roma, rètor, polític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Escipions Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Escipió Emilià Africà, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Corneli Escipió Africà Modifica el valor a Wikidata  i Emília Tèrcia Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Corneli Escipió, Cornelia Africana la Menor, Cornèlia Africana la Major i Gneu Corneli Escipió Modifica el valor a Wikidata
ParentsPubli Corneli Escipió Emilià Africà (fill o filla adoptiva) Modifica el valor a Wikidata

Degut a la seva mala salut no va poder participar en la vida pública. Ciceró elogia la seva oratòria i una Història de Grècia. No va tenir fills i va adoptar a Luci Emili Paule que va agafar el nom de Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor.[1]

Va ser escollit àugur l'any 180 aC i també va ser flamen dialis, segons la inscripció de la seva tomba, el text complet de la qual és: " Qui apicem, insigne Dialis flaminis, gessisti, mors perfecit tua, ut essent omnia brevia, honos fama virtusque, gloria atque ingenium. Quibus si in longa licuisset tibe utier vita, facile superasses gloriam maiorum. Quare lubens te in gremiu(m) Scipio, recipit terra, Publi, prognatum Publio, Corneli".[2]

Referències

modifica