Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)

Gneu Servili Cepió (en llatí: Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.

Infotaula de personaGneu Servili Cepió
Nom original(la) Cn. Servilius Cn.f.Cn.n. Caepio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 237 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort174 aC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Edil romà
207 aC – 207 aC
Cònsol romà
203 aC – 203 aC
Juntament amb: Gai Servili Gemin
Senador romà
Pontificat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaServilii Caepiones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Servili Cepió Modifica el valor a Wikidata
ParesGneu Servili Cepió Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser pontífex al lloc de Gai Papiri Masó el 213 aC. Edil curul el 207 aC (va celebrar tres vegades els ludi Romani), pretor el 205 aC i cònsol el 203 aC. En el seu consolat va rebre la província de Bruttium i va ser el darrer general que va combatre a Anníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Anníbal va abandonar Itàlia, Cepió va passar a Sicília amb la intenció de creuar a Àfrica, però el senat, que tenia por que Cepió no obeís les seves ordres, el va cridar a Itàlia i va nomenar un dictador, Publi Sulpici Galba.

L'any 192 aC va ser enviat com a llegat a Grècia per encoratjar als aliats romans a fer la guerra que es preparava contra Antíoc III el gran. Va morir de pesta el 174 aC.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
  2. Liv. xxv. 2, xxviii. 10, 38, 46, xxix. 38, XXX, 1, 19, 24, xxxv. 23, xli. 26.