Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)
Gneu Servili Cepió (en llatí: Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 237 aC  antiga Roma |
| Mort | 174 aC (62/63 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | pesta |
| Edil | |
| 207 aC – 207 aC | |
| Cònsol romà | |
| 203 aC – 203 aC Juntament amb: Gai Servili Gemin | |
| Senador romà | |
| Pontífex | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Servilii Caepiones (en)  |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gneu Servili Cepió |
| Pares | Gneu Servili Cepió i valor desconegut |
Va ser pontífex al lloc de Gai Papiri Masó el 213 aC. Edil curul el 207 aC (va celebrar tres vegades els ludi Romani), pretor el 205 aC i cònsol el 203 aC. En el seu consolat va rebre la província de Brútium i va ser el darrer general que va combatre a Hanníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Hanníbal va abandonar Itàlia, Cepió va passar a Sicília amb la intenció de creuar a Àfrica, però el senat, que tenia por que Cepió no obeís les seves ordres, el va cridar a Itàlia i va nomenar un dictador, Publi Sulpici Galba.
L'any 192 aC va ser enviat com a legat a Grècia per encoratjar als aliats romans a fer la guerra que es preparava contra Antíoc III el Gran. Va morir de pesta l'any 174 aC.[1][2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). «3. Caepio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 2; XXVIII, 10, 38, 46; XXIX, 38; XXX, 1, 19, 24; XXXV, 23; XLI 26.