Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)
Gneu Servili Cepió (en llatí: Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.
| Nom original | (la) Cn. Servilius Cn.f.Cn.n. Caepio  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 237 aC antiga Roma |
| Mort | 174 aC (62/63 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | Pesta |
| Edil romà | |
| 207 aC – 207 aC | |
 Cònsol romà | |
| 203 aC – 203 aC Juntament amb: Gai Servili Gemin | |
| Senador romà | |
| Pontífex | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Servilii Caepiones (en)  |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gneu Servili Cepió |
| Pares | Gneu Servili Cepió i valor desconegut |
Va ser pontífex al lloc de Gai Papiri Masó el 213 aC. Edil curul el 207 aC (va celebrar tres vegades els ludi Romani), pretor el 205 aC i cònsol el 203 aC. En el seu consolat va rebre la província de Bruttium i va ser el darrer general que va combatre a Anníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Anníbal va abandonar Itàlia, Cepió va passar a Sicília amb la intenció de creuar a Àfrica, però el senat, que tenia por que Cepió no obeís les seves ordres, el va cridar a Itàlia i va nomenar un dictador, Publi Sulpici Galba.
L'any 192 aC va ser enviat com a llegat a Grècia per encoratjar als aliats romans a fer la guerra que es preparava contra Antíoc III el gran. Va morir de pesta el 174 aC.[1][2]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870. [1]
- ↑ Liv. xxv. 2, xxviii. 10, 38, 46, xxix. 38, XXX, 1, 19, 24, xxxv. 23, xli. 26.