Gneu Servili Cepió (cònsol 141 aC)
(S'ha redirigit des de: Gneu Servili Cepió IV)
Gneu Servili Cepió (en llatí: Cneus Servilius Cn. F. Cn. N. Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol del 169 aC Gneu Servili Cepió. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.
| Nom original | (la) Cn. Servilius Cn.f.Cn.n. Caepio  | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||
| Naixement | c. 184 aC antiga Roma | ||||||||||||
| Mort | Després de 124 aC valor desconegut | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma | ||||||||||||
| Període | República Romana tardana | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Família | Servilii Caepiones (en)  | ||||||||||||
| Fills | Gnaeus Servilius Caepio (en) | ||||||||||||
| Pares | Gneu Servili Cepió i valor desconegut | ||||||||||||
| Germans | Quint Fabi Màxim Servilià i Quint Servili Cepió | ||||||||||||
Va ser elegit cònsol de Roma l'any 141 aC[1] juntament amb Quint Pompeu Aule, i censor el 125 aC amb Luci Cassi Longí Ravil·la. Durant la censura va construir l'aqüeducte d’Aqua Tepula, per subministrar aigua a Roma.[2][3] El seu fill Gneu Servili Cepió, pare de Servília, l'esposa d'Api Claudi Pulcre, va morir en un naufragi cap a l'any 105 aC.
Referències
modifica- ↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum XII. 5; De finibus bonorum et malorum. II. 16
- ↑ Sext Juli Frontí de Aquaed 8; Ciceró. In Verrem, I, 55; Gai Vel·lei Patèrcul. C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos., II, 10
- ↑ Smith, William (ed.). «6. Caepio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 juliol 2024].