Obre el menú principal

Godofreu I de Verdun

(S'ha redirigit des de: Godofreu I el Captiu)

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després,[1] va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002. Va ser igualment comte d'Hainaut de 974 a 998. Era fill de Goteló de Bidgau (o Gozlí), comte de Bidgau i de Methingau, i d'Uda o Oda de Metz, i germà d'Adalberó, l'arquebisbe de Reims que va col·locar a Hug Capet sobre el tron de França.

Infotaula de personaGodofreu I de Verdun
Godefroy Ier comte de Verdun.jpg
Biografia
Naixement valor desconegut.
valor desconegut
Mort Després de 998
valor desconegut
Lloc d'enterrament Gant
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Count of Verdun Tradueix
Família Casa de les Ardenes
Cònjuge Matilda of Saxony Tradueix
Fills Frederic de Verdun
Herman de Verdun
Godofreu I de Baixa Lotaríngia
Goteló I de Lotaríngia
Ermengarde of Verdun Tradueix
Adalberó II de Verdun
Pares GozlinOda de Metz
Germans Adalberó de Reims
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ser sempre un fidel dels otonians, amb els quals estava emparentat per la seva àvia maternal, Oda, filla d'Otó I de Saxònia l'Il·lustre.

El 960 o poc abans, apareix com a comte de Verdun. Havia heretat del seu pare (mort vers 942/943) terres comtals a Bidgau i Methingau però la seva situació entre 944 i 959 és incerta. El 969, obtingué els marquesats d'Anvers i d'Ename, i després es va apoderar el 973 del comtat d'Hainaut amb Arnold de Valenciennes, a costa de Renyer IV d'Hainaut. Carles de la Baixa Lotaríngia, qui sostenia a Renyer, els va lliurar batalla a Mons el 976, i Godofreu va ser greument ferit i fet presoner sent alliberat al cap d'un temps.

Al costat de l'emperador germànic Otó II, va combatre a Lotari, rei de França, però va ser capturat prop de Verdun el 985 i va quedar captiu dos anys. Va ser Hug Capet qui el va alliberar el 987, perquè la família de Godofreu l'havia sostingut enfront de Carles de la Baixa Lotaríngia, el pretendent carolingi. El 989, fou de nou fet presober per Herbert III, comte de Vermandois.

Fou alliberat abans de 995, ja que en aquesta data participava en el sínode de Mousson. El 988, Renyer IV li va reprendre el comtat d'Hainaut.

AscendènciaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wigeric de Bidgau († v. 920),
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Goteló de Bidgau († 942)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda de França (v. 893 † després de 923),
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Godofreu I el Captiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerard I († 910)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oda de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó I de Saxònial'Il·lustre (850 † 912)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hedwiga, filla d'Enric de Nèustria (v. 856 † 903)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i fillsModifica

Es va casar el 963 amb Matilde de Saxònia (de la família dels Billúngides), filla d'Herman I de Saxònia, duc de Saxònia, vídua de Balduí III, comte de Flandes, i va tenir:

Notes i referènciesModifica

BibliografiaModifica