Gonnos (llatí Gonni o Gonnus, grec Γόννοι Gonnoi) fou una antiga ciutat del districte de Perrhabis, a Tessàlia. El seu nom derivaria de Gonneus, esmentat a l'Il·liada.

Infotaula de geografia políticaGonnos

Localització
Dimos Gonnon.png modifica
 39° 51′ 00″ N, 22° 29′ 00″ E / 39.85°N,22.4833°E / 39.85; 22.4833
EstatGrècia
Agència governamentalDecentralized Administration of Thessaly and Central Greece (en) Tradueix
RegióThessaly Region (en) Tradueix
MunicipiTempi Municipality (en) Tradueix modifica
Població
Total1.909 (2011) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal40004 modifica
Fus horari
Prefix telefònic24950 modifica

Era una de les ciutats principals del nord de Tessàlia, i era situada al nord del riu Peneios, prop dels dos únics passos que permetien l'entrada a Tessàlia des del nord (Vall de Tempe i Pas de l'Olimp).

Pel pas de l'Olimp va entrar Xerxes I de Pèrsia a Tessàlia.

Després de la batalla de Cinoscèfals (197 aC) Filip V de Macedònia va fugir a Tempe, però es va aturar un dia a Gonnos per esperar a les tropes que havien sobreviscut.

A la guerra de Roma contra el selèucida Antíoc III el gran, aquest darrer va sortir de Demetrias i va arribar a Larissa de Tessàlia mentre una part de l'exèrcit romà dirigit per Appi Claudi va creuar el pas de l'Olimp i va arribar a Gonnos.

El 171 aC Gonnos fou fortificada per Perseu de Macedònia, i quan va iniciar la seva retirada el cònsol Licini va avançar cap a Gonnos però la va considerar massa difícil de conquerir.

Ja no va tornar a ser centre de cap més fet rellevant, però va subsistir com a ciutat durant la dominació romana. Va desaparèixer durant l'Imperi Romà d'Orient, i al segle xi, al lloc de l'antiga ciutat es va fundar Lykostomion (llatí Lycostominium).

Leake estableix el lloc de l'antiga Gonnos a Lykóstomo (Boca del Llop) a la vall de Derelí, al peu del mont Olimp, i a menys de 2 km del riu Peneios. Allí es troben algunes ruïnes d'una antiga ciutat, en part hel·lèniques i en part d'altres èpoques.