Gonzalo Palavicino de Ibarrola
Gonzalo Palavicino de Ibarrola (València, 5 de maig de 1845 – Madrid, 23 de maig de 1899) fou un aristòcrata i polític valencià,, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1845  València |
| Mort | 23 maig 1899 (54 anys) Madrid |
 Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878 | |
| Circumscripció | Énguera |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Baró |
Biografia modifica
Era fill de Vicente Palavicino y Vallés, VII marquès de Mira-sol, i Casilda de Ibarrola y Mollinedo. En 1868 es casà amb María Josefa de Lara y Sanjuán, filla del ministre de guerra Juan de Lara e Irigoyen. Aquesta va morir el 1871, de manera que en 1875 es casà novament amb la seva germana María Luisa de Lara y San Juan.[1]
A la mort del seu pare en 1868 heretà els seus títols: Baró de Frignani i Frignestani, Senyor de la Baronia de Rebollet, Senyor de Guardamar i de Guadasequíes, de la Puebla Larga i de Mahuella. També fou mestrant de València i gentilhome de cambra del rei Alfons XII.[2]
Fou elegit diputat pel districte d'Énguera a les eleccions generals espanyoles de 1876, les primeres convocades després de la restauració borbònica.[3]
Referències modifica
- ↑ Gonzalo Palavicino de Ibarrola a geneall.net
- ↑ «Genealogia dels Palavicino». Arxivat de l'original el 2015-11-21. [Consulta: 4 octubre 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats