Gormlaith

Gormlaith, també Gormflaith ingen Murchada (960-1030), va ser una reina irlandesa.

Infotaula de personaGormlaith
Biografia
Naixementc. 960 Modifica el valor a Wikidata
Naas Modifica el valor a Wikidata
Mort1030 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
PeríodeGeneració del segle X i generació del segle XI Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMáel Sechnaill mac Domnaill
Brian Boru
Amlaíb Cuarán Modifica el valor a Wikidata
FillsDonnchad mac Briain
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Brian Boru)
Sigtrygg Silkbeard (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Amlaíb Cuarán) Modifica el valor a Wikidata
PareMurchad mac Finn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMáel Mórda mac Murchada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Gormlaith va néixer a Naas, al Comtat de Kildare, Irlanda, com a filla de Murchad mac Finn, Rei de Leinster, germana del seu successor, Mael Mórdha mac Murchada. Es va casar amb Olaf Cuarán, el Viking rei de Dublín i York fins a la seva mort l'any 981 i va ser la mare del seu fill, el Rei Sigtrygg Silkbeard.[1][2] Posteriorment, després de la derrota del seu fill Sigtrygg a la Batalla de Glen Mama el 999, Gormlaith es va casar amb Brian Boru, el Rei de Munster i Gran Rei d'Irlanda, donant a llum al seu fill i últim rei de Munster, Donnchad mac Briain. També es diu que es va casar amb Máel Sechnaill mac Domnaill després de la mort d'Olaf, però les fonts d'aquesta informació són menys fiables.

Gormlaith és famosa per presumptament incitar als homes fins a tal punt que, suposadament va causar la Batalla de Clontarf, l'any 1014 però aquest episodi només existeix en fontsliteràries no contemporànies escrites molt després de la seva mort, sent altament improbable que aquest esdeveniment passés mai.[3] La majoria de informacions sobre Gormlaith van ser escrites molt després de la seva vida fent que es conegui molt poca cosa sobre la figura històrica real.

Mencions als AnnalsModifica

La primera menció a Gormlaith apareix als Annals d'Inisfallen. Aquest és un dels més importants registres existents de la història de Munster. La entrada de la seva mort va ser escrita uns 62 anys després d'aquesta.[4] Aquest compte declarava,

« La filla de Murchad, fill de Finn, reina de Munster, mor. »
Annals of Inisfallen, p. 197, Annals d'Inisfallen, p. 197

El Annals de Tigernach és el següent registre cronològic amb una referència a Gormlaith. En aquests annals, compilats als midlands irlandesos deia:

« Gormlaith, filla de Murchad, fill de Finn, mare de Sitric, fill d'Amlaíb Cuarán, rei dels Estrangers, i de Donnachad, fill de Brian, rei de Munster, morí. »
— Annals of Tigernach, p. 371, Annals de Tigernach, p. 371

Literatura medievalModifica

Gormlaith ha estat descrita en molts contextos des de la seva mort, i és coneguda per la seva descripció al Cogadh Gaedhil re Gallaibh[5] Aquesta obra literària va ser escrita entre 1103 i 1111 per un descendent de Brian Boru, Muirchertach Ua Briain. Aquest text detalla l'ascens al poder del seu avantpassat en un esforç per destacar el prestigi de la seva dinastia.[6]

Njál's Saga, una obra literària islandesa del segle tretze, es referia a ella com Kormloð, mostrant-la com una gelosa divorciada bolcada en una venjança envers el seu ex-marit Brian Boru.[7]

ReferènciesModifica

  1. Ni Mhaonaigh, Maire «Tales of Three Gormlaith's in Medieval Irish Literature». Ériu, 52, 2002, pàg. 18.
  2. Forte, Angelo; Oram, Richard; Pedersen, Frederik. Viking empires. 1st. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press, 2005. ISBN 0521829925. 
  3. Wade, Christina. Contextualizing Gormlaith: Portrayals and Perceptions of a Medieval Irish Queen. Dublín: Unpublished MPhil Dissertation, 2012. 
  4. Mac Airt, Sean. The Annals of Inisfallen. Dublín: Dublin Institute for Advanced Studies, 1951, p. xxi. 
  5. James Henthorn Todd. Cogadh Gaedhel Re Gallaibh. Londres: Longmans, Green, Reader, and Dyer, 1867. 
  6. Ni Mhaonaigh, Maire. Brian Boru: Ireland's Greatest King?. Stroud: Tempus, 2007, p. 45–46. 
  7. Cook, Robert. Njal's Saga. Londres: Penguin, 2001.