Obre el menú principal

Goseki Kojima

Dibuixant de còmics japonés

Goseki Kojima (小島剛夕 , Kojima Gōseki?) fon un autor de còmics japonés, creador junt amb el guioniste Kazuo Koike de sèries de manga d'època com Kozure Ōkami («llop solitari»)[1] o Hanzō no Mon,[2] per la qual cosa eren coneguts com «el Duo Daurat».[3]

Infotaula de personaGoseki Kojima
Nom original (ja) 小島剛夕
Biografia
Naixement 3 novembre 1928
Yokkaichi
Mort 5 gener 2000 (71 anys)
Tòquio
Activitat
Ocupació Mangaka i guionista
Gènere Gekiga
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0463618
Modifica les dades a Wikidata

Originari de la prefectura de Mie, Kojima es formà com a dibuixant i pintor de cartells;[4] només acabar la Segona Guerra Mundial es mudà a Tòquio, on treballà com a dibuixant de teatre de paper kamishibai i d'historietes per al mercat de lloguer kashi-bon,[5] abans d'estrenar-se en el manga amb Onmitsū yureijo (1957), Yagyū ningun (1959) i unes adaptacions de novel·les clàssiques, Chōhen dai roman (1961-67);[4] el 1967 publicà la seua primera sèrie periòdica, Dojinki, i començà la sèrie Oboro junincho en la revista Shukan Manga Action.[6]

El 1970 començà la seua col·laboració amb Koike en la sèrie Kozure Ōkami, novel·lada en Manga Action fins 1967 i publicada parcialment en anglés com a Lone Wolf and Cub (First Comics, 1987):[4] abans ja havia influït en autors occidentals com Frank Miller,[7] el qual els entrevistà el mateix any de la publicació a l'Amèrica del Nord.[8] En l'entrevista, Kojima reconeix com a influències les pintures suiboku-ga de Gyokudo Kawai i el cinema occidental.[9]

El Duo Daurat creà altres sèries com Kawaite soro, Kubikiri Asa, Hanzō no mon, Bohachi bushido o Tatamidori Kasajirō:[4] en esta última, obra derivada de Kozure Ōkami i Asa, els protagonistes són dos policies rurals i llur ajudant en el Japó del segle XIX.[10]

El 1994, Goseki esdevingué editor consultiu d'una revista nova, Manga Japan, en la qual exercí de mentor per als autors més jóvens; durant els últims anys, es dedicà a adaptar a novel·la gràfica algunes pel·lícules del seu director preferit, Akira Kurosawa.[5]

El 2004 li fon atorgat un Eisner Award a títol pòstum.[11]

ReferènciesModifica

  1. Rosa Montañà «Deu apunts per a perdre la por al manga». Biblioteques de Girona. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2006, pàg. 142,148-149 [Consulta: 23 novembre 2017].
  2. Iker Zarallo Peretó. «[Kojima Gōseki Hanzō. El camino del asesino]». La Finestra Digital, 19-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2017].
  3. «KOJIMA Goseki» (en anglés). Manga Updates. [Consulta: 29 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Goseki Kojima» (en anglés). Lambiek Comiclopedia, 14-12-2007. [Consulta: 29 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 «Goseki Kojima» (en anglés). Art Bomb. [Consulta: 29 novembre 2017].
  6. «Kojima, Goseki» (en castellà). ECC. [Consulta: 27 novembre 2017].
  7. Manuel Barrero. «Goseki Kojima» (en castellà). Tebeosfera, 2009. [Consulta: 29 novembre 2017].
  8. El tio Berni. «Koike & Kojima» (en castellà). Entrecomics, 01-03-2011. [Consulta: 29 novembre 2017].
  9. Ramon Vitral. «Frank Miller entrevista Kazuo Koike e Goseki Kojima» (en portugués). Vitralizado, 03-01-2013. [Consulta: 30 novembre 2017].
  10. Ramon Serrano. «Kasajirō, el clava-tatamis». La Finestra Digital, 22-05-2016. [Consulta: 23 novembre 2017].
  11. «Goseki Kojima» (en anglés). Penguin Random House Canada. [Consulta: 30 novembre 2017].