Obre el menú principal

Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.

Infotaula de personaGotmar de Vic
  Bisbe de Vic 

Modifica les dades a Wikidata

El 886, Guifré el Pilós va aconseguir de l'arquebisbe de Narbona, metropolità dels bisbats sud-pirinencs, el restabliment de la diòcesi i la consagració episcopal de l'arxipreste Gotmar, que restaura després de gairebé dos segles el bisbat de Vic destruït per la invasió àrab del 718.[1][2]

Aprofitant la reconciliació del bisbe Gotmar de Vic amb Guifré, Teotard va poder convocar, el 890, a Port -localitat propera a Nimes- un concili amb l'assistència dels arquebisbes metropolitans d'Arle, Ais de Provença, Ambrun, Ate i Marsella com també dels titulars de diòcesis sufragànies de Narbona: Nimes, Carcassona, Albi, Usès, Magalona, Agde, Besiers, Tolosa, Lodeva, Elna i Vic. En aquest concili, on va formular-s'hi una condemna a les usurpacions d'Urgell i Girona, el bisbe Gotmar de Vic va declarar-se penedit d'haver col·laborat amb Frodoí i Esclua en la consagració anti-canònica d'Eremir, i obtingué el perdó dels pares conciliars, amb l'encàrrec de comunicar les resolucions sinodals a Sunyer II d'Empúries.

Durant el seu bisbat, féu construir la nova catedral, fora del recinte d'Ausa -una ciutat abandonada i en ruïnes, a causa de les destruccions provocades primer pels musulmans i, després, per la revolta d'Aissó - i la situà en un nou nucli de població, proper a l'antiga ciutat, un veïnat - vicus en llatí-, origen de l'actual Vic.

Va consolidar l'Escriptori, on es redactaven documents i es produïen llibres litúrgics destinats al servei de la mateixa catedral i de les esglésies parroquials que s'anaven restaurant o creant de nou.

L'any 890 va consagrar l'ampliació de l'església de Sant Pere de Ripoll.[3]

ReferènciesModifica