El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès. Ja s'esmenta un bisbe el 442 (Sant Constancí). Els visigots es feren amos de Nimes però Usés va quedar pels francs. Firminus (541-553) i Ferreol (553-581) foren bisbes en aquesta època. Més tard la ciutat fou seu d'un comtat del qual els bisbes eren grans senyors i van tenir conflictes amb els senyors d'Usès. El bisbe Jean de Saint Gelais (1531-1560) es va fer calvinista. El 1877 el bisbat fou incorporat al Bisbat de Nimes amb el nom de "Nîmes (Uzès-Alais)". La catedral és Sant Teodorit. El Papa Urbà V fou abans d'arribar al càrrec el bisbe Guillaume de Grimoard.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Usès
Dioecesis Uticensis
Imatge
La catedral de sant Teodoric

Localització
Map
 44° 00′ 44″ N, 4° 25′ 19″ E / 44.012113°N,4.421972°E / 44.012113; 4.421972
Parròquies180 (al 1736)
Població humana
Religióromà
Geografia
Part de
Dades històriques
Creaciósegle V
(dissolta el 28 de novembre de 1801)
Dissolució29 novembre 1801 Modifica el valor a Wikidata
Següentarquebisbat d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Catedralcatedral de sant Teodoric


Territori

modifica

La diòcesi comprenia part del Llenguadoc. Limitava al nord amb el bisbat de Viviers, a l'est amb el de Mende, al sud amb l'arxidiòcesi d'Arlé i la diòcesi de Nimes, i a l'oest amb la diòcesi d'Alès i l'arxidiòcesi d'Avinyó.

La seu episcopal era la ciutat d'Usés, a l'actual departament del Gard, on es trobava la catedral de Teodoret-

El 1736 la diòcesi comprenia 180 parròquies. A la vigília de la Revolució francesa el seu territori estava dividit en 9 arxiprestats: Bagnols, Cornillon, Gravières, Navacelles, Remoulins, Saint-Ambroix, Sauzet, Sénéchas i Uzès.

Història

modifica

La diòcesi va ser erigida durant la primera meitat del segle v, amb territori pres a la diòcesi de Nimes. El primer bisbe documentat és Constanç, que el 442 participà en el concili de Vaison.

Després que els francs conquerissin la regió d'Usès (segle vi), la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica d'Arle, on romangué fins a meitat del segle viii, quan esdevingué sufragània de Narbona.

Durant les guerres de religió que assolaren França durant la segona meitat del segle xvi, Usés patí molt. El bisbe Jean de Saint-Gelais es convertí al protestantisme i va ser deposat; seguint una temporada de seu vacant que s'estengué diversos anys. Durant aquest període, l'antiga catedral medieval va ser completament destruïda pels hugonots; sent reconstruïda a mitjans del segle xvii pel bisbe Nicolas de Grillier i consagrada el 1663 pel seu successor, Jacques Adhémar.

La diòcesi va ser suprimida després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori va ser incorporat al de la seu d'Avinyó. El 1822 el territori de l'antiga seu d'Usés va ser incorporat a la restaurada diòcesi de Nimes.

El 27 d'abril de 1877 un breu apostòlic del papa Pius IX autoritzà els bisbes de Nimes a prendre el títol de bisbe d'Usès.

Llista de bisbes

modifica

La llista de bisbes d'Usès és la següent:

Bibliografia

modifica
  • Joseph Hyacinthe Albanès, Gallia christiana novissima. Histoire des archevêchés, évêques et abbayes de France d'après les documents authentiques recueillis dans les registres du Vatican et les archives locales, complétée, annotée et publiée par Chevalier Ulysse.
  • Guillaume de Catel, Histoire de Languedoc.
  • Léon Ménard, Histoire de Languedoc.
  • Eugène Germer-Durand, Le Prieuré et le Pont de Saint-Nicolas-de-Campagnac.
  • Louis de la Roque, Armorial de Languedoc.
  • A. Debat, Trois frères évêques en Rouergue, Pierre d'Aigrefeuille, évêque de Vabres (1347-1349), Raymond d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1349-1361), Faydit d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1361-1371), Revue du Rouergue, n° 19, 1989.
  • Georges Charvet, La première maison d'Uzès, étude historique et généalogique de la première maison d'Uzès suivi du catalogue analytique des évêques d'Uzès, Lacour-Ollé, éditeur, Nimes, 2002 (reimpressió).