Obre el menú principal

Concordat del 1801

(S'ha redirigit des de: Concordat de 1801)

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801. Aquest pacte va restaurar la preponderància de l'església catòlica com la religió dominant a l'imperi francès.

Infotaula d'esdevenimentConcordat del 1801
Allégorie du Concordat de 1801.jpg
Tipus tractat de pau
concordat
Data 15 juliol 1801
Localització París
Estat Ciutat del Vaticà
Signatari Pius VII
Napoleó Bonaparte
Modifica les dades a Wikidata
Signatura del concordat
Les províncies eclesiàstiques a l'Imperi Francès després del concordat

El preàmbul diu: «El govern de la República francès reconeix que la religió catòlica, apostòlica i romana és la religió de la majoria dels ciutadans francesos.».[1][2]

A la revolució francesa, l'Assemblea Constituent havia confiscat les propietats de l'església i dictat una constitució civil per al clergat, que sotmetia l'església al govern de l'estat i abrogava l'autoritat del papa. Ulteriorment, també va suprimir el calendari gregorià i les festes catòliques. El concordat va restaurar certes prerrogatives papals, tot i mantenir la preeminència de l'estat. El pacte reforçava el poder polític de Napoleó en desarmar la resistència dels catòlics contra el seu govern i en controlar la influència del Vaticà als afers polítics. Hauria dit al seu germà: «Conqueridors eficaços no es querellen amb sacerdots: són capaços de controla'ls i de utilitza'ls.».[3] A França, va quedar en vigor fins al 1905.

Uns articles
  • El govern francès continua nominar els bisbes, però el papa obtingué el dret de destituir-los.
  • L'Estat paga un sou al clergat que va jurar fidelitat a les lleis de l'Estat
  • La llibertat de celebrar les cerimònies està restaurada
  • L'església abandonava tota reivindicació sobre possessions confiscades després de 1790
  • El calendari gregorià va ser restaurat l'1 de gener de 1806

Després del 1815Modifica

Quan el regne napoleònic va terminar-se després de la desfeta a la Batalla de Waterloo del 1815 i que el mapa d'Europa va ser redissenyat, això va haver un impacte sobre les prerrogatives catòliques.

França

El concordat va ser revocat el 1905 i reemplaçat per la llei sobre la separació de l'església i de l'estat i el laïcisme. Posà fi a tota subvenció pública del culte.

Alsàcia i Mosel·la

Certes estipulacions del concordat queden en vigor a l'Alsàcia i el departament de Mosel·la, que eren sota govern prussià el 1905. Quan el territori tornà a França després del Tractat de Versalles del 1919, els catòlics temien el règim laic francès i van actuar, sota l'ègida de Robert Schuman per a mantenir els seus privilegis. Fins avui, els bisbes d'Estrasburg i de Metz, continuen paradoxalment a ser els únics que estan nominats pel president de la república, conformement a l'acord entre Napoleó i l'església. Des d'aleshores, la polèmica entre els proconcordataris i els antis, que volen abolir el concordat i aplicar la llei de 1905 continuà, fins que a l'inici de 2012, François Hollande va proposar d'inscriure la llei de 1905 a la constitució francesa i suprimir el dret local alsacià.[4][5]

Regne Unit dels Països Baixos i Bèlgica

Al Regne Unit dels Països Baixos el 1827 Guillem I dels Països Baixos va eixamplar l'aplicació del concordat de 1801 a les províncies septentrionals. Des de l'escissió de Bèlgica el 1830, el concordat va perdre el seu vigor legal, però paradoxalment certs acords entre el govern nou i l'església catòlica van continuar amb la situació d'abans, tot i que la nova constitució va declarar la llibertat de religió i la separació de l'estat i del culte. Amb el temps i la pressió del pluralisme, certs avantatges també van ser atorgats a representants d'altres religions i del moviment laïcista.[6]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Concordat del 1801
  1. «Le Gouvernement de la République française reconnaît que la religion catholique, apostolique et romaine, est la religion de la grande majorité des citoyens français.» in: Jean-Pierre Chantin, Le régime concordataire français. La collaboration des Eglises et de l'État (1802-1905), Paris, Beauchesne, col·lecció Bibliothèque Beauchesne, 2010, 299 pàgines (francès)
  2. Berkley Center for Religion, Peace & World Affairs, The Third Republic and the 1905 law of Laicité in: France, consulta el 13 de març de 2012
  3. citat en: Nigel Aston, Christianity and Revolutionary Europe circa 1750-1830. Cambridge University Press, 2002,. ISBN 0521 460271 (en català: Cristianisme a l'Europ revolucionària de al voltant de 1750-18030)
  4. Une «remise en cause» du concordat en Alsace-Moselle pour Philippe Richert Dernières nouvelles d'Alsace, 23 de gener de 2012]
  5. La proposition de Hollande qui "abrogerait" le Concordat al diari L'Alsace del 24 de gener de 2012]
  6. Yves Stox, Een paradoxale scheiding: De laïcité van de Staat in de Belgische Grondwet, a: Jura Falconis, tom 41, 2004-2005, pàgines 37-62 (neerlandès)(en català: Una separació paradoxa: la laïcitat de l'Estat a la constitució belga)