Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende, BWV 28

cantata religiosa de Johann Sebastian Bach

Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende, BWV 28 (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge després de Nadal, estrenada a Leipzig el 30 de desembre de 1725.

Infotaula obra musicalGottlob! nun geht das Jahr zu Ende, BWV 28
Títol originalGottlob! nun geht das Jahr zu Ende Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 28 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 desembre 1725 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 60cd3ee6-1063-4ed9-9a8b-3f4fd51a205b IMSLP: Gottlob!_nun_geht_das_Jahr_zu_Ende,_BWV_28_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356293 Modifica el valor a Wikidata
Gravat que mostra l'interior de l'església de sant Tomas de Leipzig, on va ser estrenada la cantata de J.S. Bach el 1725. L'aquarel·la reflecteix l'església abans de ser restaurada el 1885. Es pot veure l'orgue a l'esquerra de la imatge.

Origen i context modifica

El llibret és d'Erdmann Neumeister, considerat el creador de la cantata moderna, renuncia a les lectures del dia, i se centra a agrair a Déu les coses bones rebudes durant l'any que s'acaba i a pregar perquè continuï beneint-nos en el que comença. En el primer coral, número 2, incorpora la primera estrofa de Nun lob, mein Seel, den Herren de Johann Gramann (1530), al coral final, número 6, l'última estrofa de Helft mir Gotts Güte preisen de Paul Eber (1580), i al recitatiu del mig, número 3, un versicle de Jeremies (32, 41). Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 122 i la BWV 152.

Anàlisi modifica

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; cornetto, tres trombons, dos oboès, taille o oboè tenor (que avui dia se substitueix per un corn anglès), corda i baix continu. Consta de sis números distribuïts en dues parts compensades, cadascuna de les quals consta de recitatiu, ària i coral.

  1. Ària (soprano): Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende (Lloat sia el Senyor! Heus aquí que l'any s'acaba)
  2. Coral: Nun lob, mein Seel, den Herren (Ara lloa, ànima meva, al Senyor)
  3. Recitatiu (baix): So spricht der Herr: Es soll mir eine Lust sein (Així diu el Senyor)
  4. Recitatiu (tenor): Gott ist ein Quell, wo lauter Güte fleußt (Déu és una Font d'on brolla la bondat)
  5. Ària (duet de contralt i tenor): Gott hat uns im heurigen Jahre gesegnet (Déu ens ha beneït aquest any)
  6. Coral: All solch dein Güt wir preisen (Et lloem en tota la teva Bondat)

De manera poc habitual, la cantata comença amb una ària de soprano molt festiva en què exhorta a entonar un himne en acció de gràcies; aquesta invitació és recollida pel cor, número 2, que canta un motet molt conegut pels assistents. El centre de la cantata, números 3 i 4, està format per un recitatiu de baix i un altre de tenor; el baix canta “Així diu el Senyor” i representa, doncs, la veu de Déu, en l'altre, el tenor acompanyat de la corda, declama sil·làbicament el text. El número 5, és un duet de contralt i tenor que amb el continu formen, de fet, un trio, ja que aquest assumeix i desenvolupa la temàtica de les veus. La cantata es clou amb el cor amb tot el conjunt orquestral, entonant l'última estrofa del coral d'Any Nou, Helft mir Gotts Güte preisen. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica