Govern de les Illes Balears 1991-1995

El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la tercera legislatura (1991-1995) fou un govern de coalició del Partit Popular i d'Unió Mallorquina, que concorreren plegats i assoliren la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Per tant, Gabriel Cañellas continuà essent el cap de l'executiu autonòmic, mentre que UM, per la seva banda conservava les dues conselleries que ja tenien. No obstant això, l'any 1992, i arran d'un congrés dels mallorquinistes, part de la militància començà a desconfiar dels populars perquè pensaven que el procés de fagocitació engegat pels conservadors espanyols estava en una fase avançada. Per aquest conjunt de factors, Cañellas destitueix Maria Antònia Munar com a consellera de cultura, fet que desferma una crisi en el si de la política illenca, ja que dos dels quatre diputats d'UM passaren al Grup Mixt. No obstant això, els populars mantingueren l'estabilitat parlamentària per mor del diputat trànsfuga del PSIB Jaume Peralta.

Infotaula d'organitzacióGovern de les Illes Balears 1991-1995
Dades
Tipusgovern
gabinet Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGovern de les Illes Balears 1987-1991 Modifica el valor a Wikidata
Creació1991 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1995 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perGovern de les Illes Balears 1995-1999 Modifica el valor a Wikidata

El juny de 1993, Cañellas decideix fer una profunda remodelació del seu gabinet, tot jubilant moltes cares i introduint noves figures com ara Jaume Matas, Rosa Estaràs o Catalina Cirer.

L'executiu estigué en funcions des del 6 de juliol de 1991 fins al 3 de juliol de 1995.

ComposicióModifica

President: Gabriel Cañellas i Fons (PP)
Departament Titulars
6 de juliol de 1991
22 de setembre de 1991
9 de setembre de 1992
30 de setembre de 1992
10 de febrer de 1993
21 d'abril de 1993
18 de juny de 1993
Vicepresidència Joan Huguet i Rotger (PP) Rosa Estaràs Ferragut (PP)
Adjunt a la Presidència Francesc Gilet Girart (PP) Rosa Estaràs Ferragut (PP)
Economia i Hisenda Alexandre Forcades Juan (PP) Jaume Matas i Palou (PP)
Governació Catalina Cirer Adrover (PP)
Funció Pública Joan Simarro Marquès (PP) Josep Antoni Berastain Díez (PP)
Cultura, Educació i Esports Maria Antònia Munar i Riutort (UM) Alexandre Forcades Juan (PP) (temporal) Bartomeu Vidal Pons (UM) Bartomeu Rotger Amengual (UM)
Agricultura i Pesca Pere Joan Morey Ballester (UM)
Comerç i Indústria Cristòfol Triay Humbert (PP)
Sanitat i Seguretat Social Gabriel Oliver Capó (PP) Bartomeu Cabrer Barbosa (PP)
Treball i Transports Llorenç Oliver Quetglas (PP)
Obres Públiques i Ordenació del Territori Jeroni Saiz Gomila (PP) Bartomeu Reus Beltran (PP)
Turisme Jaume Cladera Cladera (PP) Joan Flaquer Riutort (PP)

També fou conseller, però sense cartera, Marià Matutes Riera.

Estructura orgànicaModifica

L'estructura orgànica d'aquest tercer govern autonòmic fou la següent:[1][2][3][4][5][6][7][8]

- Presidència

- Conselleria Adjunta a la Presidència (fins 18 de juny de 1993)

- Conselleria de Governació. (des de 18 de juny de 1993)

- Conselleria de la Funció Pública.

- Conselleria d'Economia i Hisenda.

- Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

- Conselleria d'Agricultura i Pesca.

- Conselleria de Comerç i Indústria.

- Conselleria de Sanitat i Seguretat Social.

- Conselleria de Treball i Transports (fins 18 de juny de 1993)

- Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori.

- Conselleria de Turisme

ReferènciesModifica