Govern de les Illes Balears 1995-1999

El Govern de les Illes Balears de la quarta legislatura (1995-1999) fou un govern monocolor del Partit Popular, ja que aquest partit polític obtingué la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995. No obstant aquesta majoria còmoda, la legislatura no fou gens tranquil·la, ja que, en quatre anys, s'arribaren a tenir tres presidents. Al mes de tornar a prendre possessió del càrrec, Gabriel Cañellas, imputat per corrupció arran del cas Túnel de Sóller, fou obligat a dimitir pel llavors cap del PP estatal, José María Aznar. Fou substituït per Cristòfol Soler, un home una mica desconegut i de marcat caràcter regionalista i sensible a polítiques de protecció de la cultura i de la llengua pròpies que, quan va voler remodelar el seu executiu va veure censurada la seva acció de govern pel seu mateix partit. Es veié forçat a dimitir i el succeí Jaume Matas, que remodelà profundament el gabinet autonòmic.

Infotaula d'organitzacióGovern de les Illes Balears 1995-1999
Dades
Tipusgovern Illes Balears
gabinet Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGovern de les Illes Balears 1991-1995 Modifica el valor a Wikidata
Creació1995
Reemplaçat perGovern de les Illes Balears 1999-2003 Modifica el valor a Wikidata

Estigué en funcions des del 3 de juliol de 1995 fins al 28 de juliol de 1999.

Composició

modifica
Presidents:

Gabriel Cañellas Fons (PP) (des de 1 de juliol de 1995)
Cristòfol Soler Cladera (PP) (des de 1 d'agost de 1995)
Jaume Matas Palou (PP) (des de 18 de juny de 1996)

Departament Titulars
3 de juliol de 1995
2 d'agost de 1995
20 de maig de 1996
18 de juny de 1996
20 de març de 1997
12 de juny de 1997
Vicepresidència Rosa Estaràs Ferragut (PP)
Presidència Rosa Estaràs Ferragut (PP)
Governació[1] Catalina Cirer Adrover (PP)
Economia i Hisenda Jaume Matas Palou (PP) Antoni Rami Alós (PP)
Funció Pública José Antonio Berastain Díez (PP) Manuel Ferrer Massanet (PP) Pilar Ferrer Vanrell (PP)
Cultura, Educació i Esports Bartomeu Rotger Amengual (PP) Joan Flaquer Riutort (PP) Manuel Ferrer Massanet (PP)
Agricultura i Pesca Marià Socias Morell (PP)
Agricultura,Comerç i Indústria Josep Juan Cardona (PP)
Comerç i Indústria Cristòfol Triay Humbert (PP) Guillem Camps Coll (PP)
Sanitat i Seguretat Social[2] Bartomeu Cabrer Barbosa (PP) Francesc Fiol Amengual (PP)
Treball i Formació Guillem Camps Coll (PP)
Obres Públiques i Ordenació del Territori[3] Bartomeu Reus Beltran (PP) Joan Verger Pocoví (PP)
Turisme Joan Flaquer Riutort (PP) José María González Ortea (PP)
Medi Ambient, Ordenació del territori i Litoral Bartomeu Reus Beltran (PP) Miquel Ramis Socías (PP)

També fou conseller, però sense cartera, Lluc Prats Ribas, del 3 de juliol de 1995 al 18 de juny de 1996.

  1. Quan Catalina Cirer va renunciar al càrrec, les funcions de la conselleria s'integraren en la de Funció Pública, tot esdevenint la conselleria de Funció Pública i Interior
  2. A l'etapa de Fiol s'anomena Sanitat i Consum
  3. En l'etapa de Joan Verger, el departament es reanomenà com a conselleria de Foment