Viquipèdia

Grallaria

gènere d'ocells

Grallaria és un gènere d'ocells de la família dels gral·làrids (Grallariidae). Agrupa nombroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen principalment a Amèrica del Sud (una espècie, Grallaria guatimalensis, també per Mèxic i Amèrica Central), moltes d'elles al llarg de la serralada dels Andes, des del nord del continent (inclusivament Trinitat), fins al nord de l'Argentina.[1]

Infotaula d'ésser viuGrallaria Modifica el valor a Wikidata

Grallaria quitensis
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFormicariidae
GènereGrallaria Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1816

Descripció

modifica

Les espècies d'aquest gènere són un grup d'ocells meravellosos, carnosos i de format arrodonit, de cua extremadament curta i cames molt llargues, mesurant entre 14,5 cm de longitud (els petits: G. rufula i G. blakei) a 24 cm (els més grossos: G. excelsa i G. geganta). Són trobats principalment en selves humides i montanes, aconseguint la major diversitat als Andes. Segueixen un patró de tonalitats de marró, rogenc i gris, i sovint exhibeixen algun tipus de barrat, escamat o estriat. Són primàriament terrestres, encara que els mascles d'algunes espècies s'enfilen en penjadors baixos mentre canten, i es poden moure amb sorprenent agilitat i velocitat. La majoria són notòriament tímids i discrets, encara que unes poques espècies (notablement els andins G. andicolus i G. quitensis) es mouen més per zones semiobertes. Tots són més coneguts pels cants simples però atractius, generalment la primera indicació de la seva presència.[2]

Taxonomia

modifica

El gènere va ser introduït per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816 amb l'antpitta variegada (Grallaria varia) com a espècie tipus.[3][4] El nom del gènere prové del neollatí «grallarius» que significa “caminador de xanques”.[5]

Amb l'exclusió del gènere Pittasoma de Formicariidae, i l'inclusió a Conopophagidae,[6] aquest gènere, juntament amb Grallaricula, Myrmothera i Hylopezus conforma un clade monofilètic ben definit idèntic a la subfamília Grallarinae anteriorment inclosa a Formicariidae. Aquest clade pot ser dividit en dos llinatges ben característics, el nombrós i complex Grallaria i les espècies de menor grandària dels altres tres gèneres. Per la seva banda, els estudis geneticomoleculars de Rice, 2005[7][8] confirmen la monofília del gènere i suggereixen l'existència de dos clades principals dins del grup:

  • Clade 1: format per les espècies més grosses agrupades en el subgènere Grallaria (G. squamigera i G. varia), que presenten pits ocres amb caps i dorsos contrastants en gris escamat. Els membres d'aquest grup tenen vocalitzacions exclusives, cants potents que se senten des de lluny i consisteixen en una llarga sèrie de «juts» repetits, sovint acabant en un crescendo.
  • Clade 2: format per totes les altres espècies, i a la vegada subdividides en tres sublinatges:
  • # el format per les espècies menors del complex G. rufula i G. blakei, que habiten als Andes, i tenen pit de color llis, va rebre el nom de subgènere Oropezus
  • # el format per les espècies amazòniques de terres baixes, G. dignissima i G. eludens, que presenten plomes dels flancs allargades, marrons i crema i el pit i flancs marcadament estriats, amb vocalitzacions virtualment idèntiques, va rebre el nom de subgènere Thamnocharis,
  • # el format per G. watkinsi i G. ruficapilla, incloent-hi G. bangsi i G. kaestneri, amb pits moderadament estriats i algun vermell al cap i gola, va rebre el nom de subgènere Hypsibemon. G. watkinsi n'és una excepció, no només per la vocalització única, sinó també per tractar-se de l'únic Grallaria que no té les potes de color gris blavós.

L'espècie xanca d'Urrao, va ser recentment descrita des de Colòmbia en dos treballs separats amb noms i autors que competeixen entre si: Grallaria fenwickorum Barrera, Bartels & Fundació ProAves de Colòmbia, 2010[9] i G. urraoensis.[10] El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) va reconèixer la nova espècie mitjançant l'aprovació de la Proposta N° 479 que va donar prioritat a G. urraoensis.[11]

Les anteriorment subespècies G. quitensis alticola, dels Andes orientals de Colòmbia, i G. quitensis atuensis, dels Andes del nord del Perú, ja eren considerades com a espècies separades de G. quitensis pel Manual dels Ocells del Món (HBW)[12] i per Birdlife International (BLI)[13][14] i més recentment pel Congrés Ornitològic Internacional basant-se en diferències morfològiques, de plomatge i vocals.[15]

L'espècie G. saltuensis, de la Regió muntanyenca del Perijá a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, també ja era considerada com a espècie separada de G. rufula per HBW[12] i per BLI[16] amb base en diferències morfològiques, de plomatge i vocals.

Les investigacions d'Isler et al. (2020) van estudiar les diverses poblacions del complex Grallaria rufula (xanca rogenca), que es distribueix per les selves humides muntanes andines des del nord de Colòmbia i adjacent Veneçuela fins al centre de Bolívia.[17] El plomatge generalment és uniforme amb franges i color canyella, i varien subtilment de tonalitat. En contrast, es van trobar diferències substancials en les vocalitzacions entre poblacions geogràficament aïllades o parapàtriques. Utilitzant una àmplia filogènia molecular, i amb base en les diferències diagnòstiques en la vocalització, i en el plomatge on calia, els autors van identificar setze poblacions diferents al nivell d'espècies, tres ja existents (G. rufula, G. blakei i G. rufocinerea), set prèviament designades com a subespècies, (una d'elles, G. saturata, ressuscitada) i, notablement, sis noves espècies, tot seguit llistades moltes d'elles sense nom comú en català al no estar reconegudes per HBW i per tant no incloses en el Termcat.

A la Proposta N° 883 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) es van reconèixer totes les noves espècies o dividides.[18] L'IOC[15] i Clements Checklist/eBird[1] ja reconeixen totes les espècies.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 47 espècies:[15]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 6 març 2025].
  2. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 376-382, lámina 35(1-13). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  3. ↑ Vieillot, Louis-Pierre. Analyse d'une nouvelle ornithologie élémentaire (en francès), 1816, p. 43. 
  4. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Harvard University Press, 1951, p. 262 [Consulta: 6 març 2025]. 
  5. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 177. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 març 2025]. 
  6. ↑ Chesser, R.Terry «Molecular systematics of New World suboscine birds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 32, 1, 7-2004, pàg. 11–24. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.11.015.
  7. ↑ Rice, Nathan H. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS OF ANTPITTA GENERA (PASSERIFORMES: FORMICARIIDAE)» (en anglès). The Auk, 122, 2, 2005, pàg. 673. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0673:PROAGP]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  8. ↑ Rice, Nathan H. «FURTHER EVIDENCE FOR PARAPHYLY OF THE FORMICARIIDAE (PASSERIFORMES)» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 910. DOI: 10.1650/7696.1. ISSN: 0010-5422.
  9. ↑ Barrera, L.F; Bartels, A.; Fundación ProAves de Colombia. «A new species of Antpitta (family Grallariidae) from the Colibrí del Sol Bird Reserve, Colombia» (PDF). vol. 13 p. 8-24. Conservación Colombiana, 2010. [Consulta: 6 març 2025].
  10. ↑ «A new species of antpitta (Grallariidae: Grallaria) from the northern sector of the Western Andes of Colombia». vol. 9 p. 56-70. Ornitología colombiana, maig 2010. [Consulta: 6 març 2025].
  11. ↑ «Proposal(479): Recognize a new species of Grallaria». South American Classification Committee, març 2011. [Consulta: 6 març 2025].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 7 març 2025].
  13. ↑ «Boyaca Antpitta Grallaria Alticola Species» (en anglès). [Consulta: 6 març 2025].
  14. ↑ «Atuen Antpitta Grallaria Atuensis Species» (en anglès). [Consulta: 6 març 2025].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 6 març 2025].
  16. ↑ «Perija Antpitta Grallaria Saltuensis Species» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 7 març 2025].
  17. ↑ Isler, Morton L.; Chesser, R. Terry; Robbins, Mark B.; Cuervo, AndréS M.; Cadena, Carlos Daniel «Taxonomic evaluation of the Grallaria rufula (Rufous Antpitta) complex (Aves: Passeriformes: Grallariidae) distinguishes sixteen species». Zootaxa, 4817, 1, 21-07-2020. DOI: 10.11646/zootaxa.4817.1.1. ISSN: 1175-5334.
  18. ↑ «Proposal(883): Recognize sixteen species in the Grallaria rufula complex». South American Classification Committee, setembre 2020. [Consulta: 7 març 2025].
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grallaria&oldid=34955939»