Congrés Ornitològic Internacional

El Congrés Ornitològic Internacional (en anglès International Ornithological Congress, sovint abreujat amb l'acrònim IOC[1] és el més antic i el que més encontres internacionals ha celebrat entre els ornitòlegs. Actualment els organitza la Unió Internacional d'Ornitòlegs (IUO) o International Ornithologists' Union, IOU, en anglès. Des del 21 d'agost del 2010, és l'organització hereva del Comitè Ornitològic Internacional.[2] El primer congrés va tenir lloc el 1884. Fins al 1926, es feia a dates irregulars, però d'aleshores ençà es va decidir organitzar-ne un cada quatre anys. S'ha produït un parèntesi durant les dues guerres mundials. El congrés és organitzat per un grup de treball dins de l'IUO, compost dels comitès locals i nacional del país on té lloc el congrés. Aquest grup organitza el congrés i n'elabora les actes.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCongrés Ornitològic Internacional
IOC Modifica el valor a Wikidata
Tipuscongrés Modifica el valor a Wikidata
Vigència1884 Modifica el valor a Wikidata - 
Temaornitologia Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorUnió Internacional d'Ornitòlegs Modifica el valor a Wikidata

Publica la IOC World Bird List (Llista dels ocells del món), un document d'accés obert que serveix per facilitar la comunicació mundial en ornitologia i en conservació dels ocells. Aquesta llista s'actualitza dues vegades per any.[4] El 2022 conté 10.928 éspècies viues i 160 d'extints, la classificiació de 44 ordes, 253 famílies i 2376 gèneres així com les espècies noves i altres canvis en la taxonomia.[5]

Llistat dels congressos[6] modifica

  1. 1884: Viena (Àustria)
  2. 1891: Budapest (Hongria)
  3. 1900: París (França)
  4. 1905: Londres (Gran Bretanya)
  5. 1910: Berlín (Alemanya)
  6. 1926: Copenhaguen (Dinamarca)
  7. 1930: Amsterdam (Països Baixos)
  8. 1934: Oxford (Gran Bretanya)
  9. 1938: Rouen (França)
  10. 1950: Uppsala (Suècia)
  11. 1954: Basilea (Suïssa)
  12. 1958: Hèlsinki (Finlàndia)
  13. 1962: Ithaca (Nova York) (Estats Units)
  14. 1966: Oxford (Gran Bretanya)
  15. 1970: La Haia (Països Baixos)
  16. 1974: Canberra (Austràlia)
  17. 1978: Berlín (Alemanya)
  18. 1982: Moscou (Rússia)
  19. 1986: Ottawa (Canadà)
  20. 1990: Christchurch (Nova Zelanda)
  21. 1994: Viena (Àustria)
  22. 1998: Durban (Àfrica del Sud)
  23. 2002: Pequín (Xina)
  24. 2006: Hamburg (Alemanya)
  25. 2010: Campos do Jordão (Brasil)
  26. 2014: Tòquio (Japó)
  27. 2018: Vancouver (Canada)
  28. 2022: Primer congrés virtual, en col·laboració amb la Universitat de KwaZulu-Natal[7]

Referències modifica

  1. L'acrònim IOC, en aquest entorn, coincideix per al Congrés i per la Comitè que l'ha estat organitzant, la qual cosa ha portat a la utilització de les variants IOCongress i IOCommittee. Vegeu: Bock, Walter J. «Presidential address: three centuries of international ornitology» (pdf) (en anglès). Acta zoologica sinica. China Zoological Society, 50, 6, desembre 2004, pàg. 881-912 [Consulta: 4 març 2020].
  2. «Bylaws of the International Ornithologists' Union» (en anglès). Internationa Ornithologists' Union, 2018. [Consulta: 4 març 2022].
  3. «Governing bodies of the International Ornithologists' Union (IOU)» (en anglès). Arxivat de l'original el 16 de febrer 2016. [Consulta: 10 febrer 2016].
  4. Gill, Donsker i Rasmussen, 2021.
  5. «Welcome» (en anglès americà). IOC World Bird List – Version 12.1. IOC. [Consulta: 5 març 2022].
  6. «Past International Ornithological Congresses» (en anglès). International Ornithologists' Union. [Consulta: 4 març 2022].
  7. «International Ornithological Congress 2022» (en anglès). [Consulta: 5 març 2022].

Enllaços externs modifica