Obre el menú principal

Gramàtica islandesa

L'islandès és un idioma flexiu en què els sintagmes nominals tenen quatre casos: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. Els substantius poden tenir un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. Els substantius, alguns numerals, els adjectius i els pronoms són declinables en quatre casos, en singular i en plural.

MorfologiaModifica

La morfologia islandesa conserva gran part de l'estructura del germànic antic. Els substantius es declinen en cas, gènere i nombre, els adjectius en cas, gènere, nombre i comparació. Hi ha només dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islandès té només l'article definit. Els verbs es conjuguen en temps, mode, persona, nombre i veu. Hi ha tres veus: activa, passiva i mitjana, això no obstant es pot qüestionar si la veu mitjana és una veu o simplement una classe independent de verbs. Hi ha dos temps: passat i present, per desenvolupar-los hi ha un cert nombre de construccions auxiliars.

SubstantiusModifica

Els substantius islandesos són semblants al nòrdic antic, tant en forma com en inflexió. Es declinen en els quatre casos ja mencionats, i varien en gènere i nombre. Hi ha dues declinacions principals per a cada gènere: substantius forts i febles. Hi ha també força declinacions diferents. Heus aquí un exemple de les declinacions regulars en els tres gèneres:

nombre cas masculí femení neutre
singular nom. hattur borg glas
ac. hatt borg glas
dat. hatti borg glasi
gen. hatts borgar glass
plural nom. hattar borgir glös
ac. hatta borgir glös
dat. höttum borgum glösum
gen. hatta borga glasa

El gènere d'un substantiu es pot reconèixer per la terminació:

  • Substantius masculins: acaben sovint en -ur, -i, -ll o -nn
  • Substantius femenins: -a, -ing o -un
  • Substantius neutres: si l'última lletra de la paraula té un accent agut (´) és generalment neutre.

Hi ha alguns substantius, com leikfimi (gimnàsia), que no són declinables.

ArticlesModifica

L'islandès no té articles indefinits (un, una, uns, unes) i l'article definit (el, la, els, les) s'uneix al final de la paraula. La següent taula mostra les formes habituals de sufixació de l'article definit:

Sense article Article definit
masculí femení neutre masculí femení neutre
sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu.
-ur -ar -0 -ir -0 -0 -urinn -arnir -0in -irnar -0ið -0in
-i -inn
-ll -a -ur -llinn -an -urnar
-nn -nninn

L'exemple següent mostra tres substantius - un de cada gènere - sense i amb l'article determinat:

  • Masculí: sófi (un sofà) --> sófinn (el sofà)
  • Femení: taska (una bossa) --> taskan (la bossa)
  • Neutre: heimilisfang (una adreça) --> heimilisfang (l'adreça)

PronomsModifica

PersonalsModifica

Heus aquí la taula on es detallen els pronoms personals:

cas 1a persona 2a persona 3a persona
singular nom. ég þú hann hún það hán
ac. mig þig hann hana það hán
dat. mér þér honum henni því háni
gen. mín þín hans hennar þess háns
plural nom. við þið þeir þær þau
ac. okkur ykkur þá þær þau
dat. okkur ykkur þeim
gen. okkar ykkar þeirra

La tercera persona del plural té tots tres gèneres. En referir-se a un grup de persones en què hi ha homes i dones s'empra la forma neutra. Com en francès, el pronom normalment va davant del verb.

Ég heiti Magnús --> Em dic Magnús

L'ordre de la frase pot invertir-se. En aquest cas, com en totes les llengües germàniques (tret de l'anglès modern), el verb ha d'ocupar obligatòriament el segon lloc:

Magnús heiti ég --> Magnús, em dic

ReflexiusModifica

L'islandès té un pronom reflexiu el funcionament del qual és molt semblant al del pronom alemany sich.

cas pronom
ac. sig
dat. sér
gen. sín

Per exemple:

hann þvær sér --> ell es renta
hún klæðir sig --> ella es vesteix

El pronom reflexiu no té ni nominatiu ni tampoc fa diferència de gènere i nombre.

PossessiusModifica

Heus aquí la taula amb els pronoms possessius d'un sol posseïdor:

cas 1a persona 2a persona 3a persona
singular nom. minn mín mitt þinn þín þitt sinn sín sitt
ac. minn mína mitt þinn þína þitt sinn sína sitt
dat. mínum minni mínu þínum þinni þínu sínum sinni sínu
gen. míns minnar míns þíns þinnar þíns síns sinnar síns
plural nom. mínir mínar mín þínir þínar þín sínir sínar sín
ac. mína mínar mín þína þínar þín sína sínar sín
dat. mínum mínum mínum þínum þínum þínum sínum sínum sínum
gen. minna minna minna þinna þinna þinna sinna sinna sinna

Les tres columnes per a cada persona representen masculí, femení i neutre, respectivament.

DemostratiusModifica

Aquesta és la declinació dels demostratius en islandès:

cas þessi hinn
singular nom. þessi þessi þetta það hinn hin hitt/hið
ac. þennan þessa þetta þann þá það hinn hina hitt/hið
dat. þessum þessari þessu þeim þeirri því hinum hinni hinu
gen. þessa þessarar þessa þess þeirrar þess hins hinnar hins
plural nom. þessir þessar þessi þeir þær þau hinir hinar hin
ac. þessa þessar þessi þá þær þau hina hinar hin
dat. þessum þessum þessum þeim þeim þeim hinum hinum hinum
gen. þessara þessara þessara þeirra þeirra þeirra hinna hinna hinna

Les tres columnes representen masculí, femení i neutre, respectivament.

IndefinitsModifica

Hi ha entre quinze i vint indefinits. A tall d'exemple aquí es presenta la declinació d'enginn (ningú):

ningú cas Masculí Femení Neutre
singular nom. enginn (engi) engin (engi) ekkert (ekki)
ac. engan (öng(v)an) enga (öng(v)a) ekkert (ekki)
dat. engum (öng(v)um) engri (öngri) engu (öng(v)u)
gen. einskis (einkis) engrar (öngrar) einskis (einkis)
plural nom. engir (öng(v)ir) engar (öng(v)ar) engin (engi)
ac. enga (öng(v)a) engar (öng(v)ar) engin (engi)
dat. engum (öng(v)um)
gen. engra (öngra)

Aquest és probablement el pronom islandès més estrany, però cal destacar que mai no se'n faria un mal ús si es fes servir les primeres formes. Les formes entre parèntesis o bé són dialectalismes o bé arcaismes, i es fan servir únicament en composicions poètiques. Hi ha, també, una forma fossilitzada, einugi, que és el cas datiu singular del gènere neutre.

NumeralsModifica

El tret més característic dels numerals és que de l'u al quatre es declinen segons els respectius casos i gèneres:

u masculí femení neutre
nominatiu einn ein eitt
acusatiu einn eina eitt
datiu einum einni einu
genitiu eins einnar eins
dos, dues masculí femení neutre
nominatiu tveir tvær tvö
acusatiu tvo tvær tvö
datiu tveimur
genitiu tveggja
tres masculí femení neutre
nominatiu þrír þrjár þrjú
acusatiu þrjá þrjár þrjú
datiu þremur
genitiu þriggja
quatre masculí femení neutre
nominatiu fjórir fjórar fjögur
acusatiu fjóra fjórar fjögur
datiu fjórum
genitiu fjögurra

Els altres nombres no es declinen:

cinc fimm dinou nítján
sis sex vint tuttugu
set sjö vint-i-u tuttugu og einn
vuit átta trenta þrjátíu
nou níu quaranta fjörutíu
deu tíu cinquanta fimmtíu
onze ellefu seixanta sextíu
dotze tólf setanta sjötíu
tretze þrettán vuitanta áttatíu
catorze fjórtán noranta níutíu
quinze fimmtán cent (eitt) hundrað
setze sextán mil (eitt) þúsund
disset sautján un milió (ein) miljón
divuit átján zero núll